Almudena Sevilla: «Cada nena que no arriba al seu potencial és talent perdut i un fre al creixement econòmic»

La igualtat entre dones i homes no és tan sols una qüestió de justícia, sinó també de progrés econòmic i social. Així ho defensa la professora Almudena Sevilla (Valladolid, 1973), que ha dedicat la seva carrera a investigar sobre economia i gènere, a més d’impulsar el creixement de les acadèmiques i l’augment de professionals en aquest sector. El gener del 2025 va ser distingida com a comanadora de l’Ordre de l’Imperi Britànic, un reconeixement de la seva tasca investigadora i les seves contribucions per millorar la societat, un premi a un compromís que va començar als Estats Units, on va cursar el seu doctorat gràcies a una beca de postgrau de la Fundació ”la Caixa”.  

Què us va inspirar a estudiar economia, una disciplina en la qual les dones solen estar poc representades?

Sempre se m’han donat molt bé les matemàtiques i em van recomanar que estudiés Administració i Direcció d’Empreses (ADE), que aleshores compartia moltes assignatures amb Economia. A primer de carrera vaig topar amb la microeconomia i va ser un enamorament sobtat. És una disciplina molt formal, però alhora molt humana perquè permet trobar solucions a problemes del món real a partir de dades. En aquell moment vaig tenir clar que em volia dedicar a investigar com les decisions econòmiques poden millorar la societat, de manera que, quan vaig acabar ADE, vaig continuar amb Economia.

Quan us vau adonar que les dones eren minoria? 

A la facultat érem tantes noies com nois, però aquesta equitat es va anar perdent a mesura que avançava en la meva carrera acadèmica. Quan vaig anar a la Brown University per fer el doctorat gràcies a una beca de la Fundació ”la Caixa”, em vaig adonar que només hi havia una dona que fos professora. A partir d’aquell moment em vaig començar a moure i vaig parlar amb les estudiants de ciències pures, que ja estaven organitzades i tenien el suport de la universitat. Recordo perfectament la cara de sorpresa del degà quan li vaig fer veure que Ciències Econòmiques era una especialitat dominada per homes, i de seguida va voler actuar en aquest camp.

El vostre impuls ha continuat fins a fundar una xarxa que dona suport a les dones que es dediquen a l’economia.  

Després de treballar durant 10 anys per la igualtat en l’associació professional d’economistes britànics, la Royal EconomicSociety, em vaig adonar que els progressos eren molt lents i que calia un canvi d’estratègia. No n’hi havia prou amb assenyalar els problemes, calia crear espais concrets on les dones poguessin aprendre, ajudar-se i avançar juntes. Per això vaig fundar la UK Women in Economics Network, amb la idea de connectar economistes de l’acadèmia, el sector públic i l’empresa privada. Els nostres esdeveniments tenen una demanda molt superior a la capacitat disponible, la qual cosa demostra que, malgrat els avenços en aquest camp, hi continua havent una gran demanda d’aquests espais que van més enllà del simple networking i ofereixen oportunitats reals de desenvolupament i aprenentatge.  

Recentment ha estat nomenada comanadora de l’Orde de l’Imperi Britànic. Què significa aquesta distinció?

Rebre aquest títol ha estat una sorpresa enorme i un honor increïble, ja que és una condecoració que s’atorga a grans personalitats de les arts i les ciències, com Stephen Hawking, per exemple. És un reconeixement tant del meu treball acadèmic com de la meva tasca per la igualtat de la dona i em fa molta il·lusió, tot i que també em genera una sensació de responsabilitat. En l’aspecte social, crec que aquests reconeixements són importants perquè donen visibilitat a les investigacions sobre economia i gènere, cosa que és fonamental perquè més dones i homes s’animin a estudiar aquesta matèria.

En les vostres investigacions analitzeu els frens estructurals que afecten les dones, com els estereotips de gènere.

Amb les nostres investigacions hem demostrat que algunes idees esteses, com «les nenes no són bones en matemàtiques» o «les mares s’han de quedar a casa per tenir cura dels nens», contribueixen a les bretxes de gènere en l’educació i el mercat laboral. Fins i tot en països amb alts nivells d’igualtat hi continua havent una forta associació entre els homes i les carreres tècniques, i entre les dones i les humanitats. Aquests estereotips sovint són subconscients, però influeixen tant en la confiança i les aspiracions de les nenes com en les expectatives i les decisions de les famílies i el professorat.  

Quin impacte econòmic tenen aquests estereotips?

Aquestes idees preconcebudes fan que l’entorn allunyi les nenes de les carreres científiques i tecnològiques, cosa que entorpeix la igualtat de gènere. A més, suposen un cost per a l’economia, perquè, com que no s’aprofiten possibles vocacions en aquestes disciplines, es redueix la innovació i la productivitat. Cada nena que no desenvolupa el seu potencial representa una pèrdua de talent i un fre al creixement. La igualtat d’oportunitats no és tan sols una qüestió d’equitat i justícia, també és necessària per aprofitar recursos molt valuosos per a la societat.  

També heu investigat factors que augmenten la bretxa de gènere en l’àmbit laboral, com l’assetjament sexual.  

L’assetjament sexual és una barrera extrema en el mercat laboral que obliga moltes dones a canviar de sector o a deixar les seves ocupacions i que impedeix que treballin on serien més productives. En les nostres investigacions hem demostrat que 18 de cada 100 dones han patit contacte físic no desitjat alguna vegada. A més de les conseqüències directes que té sobre les víctimes, que poden incloure l’abandonament de l’ocupació o un fre a la seva carrera professional, contribueix a la segregació ocupacional, ja que les dones busquen entorns de treball en els quals hi ha menys homes per sentir-se més segures. Això no sols limita el seu desenvolupament professional amb greus conseqüències econòmiques per a les mateixes dones al llarg de la seva vida, sinó que també redueix l’eficiència del mercat ja que es desaprofita talent.  

Com es podrien prevenir comportaments d’aquest tipus? 

Cal crear un marc institucional perquè no hi hagi assetjament sexual. A Espanya hem avançat força en passar d’una legislació que només actuava quan el fet ja s’havia esdevingut a una que obliga les empreses a prevenir aquestes situacions. Ara estan obligades a implementar protocols clars, formar el seu personal i prendre mesures preventives. A curt termini, aquestes polítiques aborden el problema immediat, però el veritable impacte es veu a llarg termini, ja que també contribueixen a canviar actituds.  

En la vostra feina parleu de la «penalització per fills» i expliqueu per què tenir descendència contribueix a la bretxa salarial de gènere.

Quan arriben els nens, moltes mares han de deixar de treballar o reduir la seva jornada laboral, cosa que genera un efecte dominó que desemboca en un menor progrés professional. Polítiques com els permisos de maternitat o el treball en remot poden ser armes de doble tall, ja que les persones que s’acullen a aquests beneficis solen ser dones, la qual cosa pot reforçar els estereotips de gènere i mantenir les desigualtats laborals. 

Les mesures de conciliació poden ser perjudicials? 

Algunes de les decisions que prenen les famílies respecte de la cura dels fills poden ser útils a curt termini, però contraproduents a llarg termini, en especial per a les dones. La solució passa perquè les mesures de conciliació es prenguin de manera equitativa per a ambdós sexes i que les empreses hagin de reportar si hi ha diferències d’ús entre ells. Espanya ha fet un gran pas en convertir-se en el primer país del món que estableix permisos parentals equitatius. Aquesta política no solament equilibra la càrrega del treball domèstic a curt termini, sinó que eventualment també transforma els rols de gènere.  

També heu evidenciat que la cura de menors s’estén molt més enllà de la primera infància i arriba fins a l’adolescència.  

És una cosa que jo mateixa he observat amb les meves filles, que han crescut i continuen requerint atenció, encara que sigui d’un altra mena. Les dades de les enquestes d’ús del temps revelen que les hores que les mares passen amb els seus fills no disminueixen a mesura que creixen, ja que continuen necessitant que es passi temps amb ells. Això també es deu al fet que, cada vegada més, l’adolescència es considera un període crític en què el paper dels pares és fonamental. Fins ara s’assumia que les dones que havien deixat de treballar no tornaven al mercat laboral perquè havien perdut experiència o capital humà, però hem demostrat que es deu al fet que la càrrega de cures continua sent alta.  

La llista de reptes que heu investigat és extensa. Quina creu que és la millor manera d’abordar les polítiques d’igualtat? 

Molts d’aquests problemes són complexos i és difícil de trobar-hi respostes simples. La clau és combinar intervencions dirigides a canviar comportaments amb polítiques estructurals. Les primeres són necessàries per modificar actituds i percepcions, de manera que es creïn entorns inclusius amb referents femenins que generin confiança en les dones i les nenes. Les segones impliquen establir marcs legals que s’adaptin a la societat actual, amb mesures que ajudin les dones i generin incentius per als entorns en els quals els biaixos de gènere no existeixin. Les polítiques serveixen per corregir determinats desequilibris i, alhora, contribueixen a canviar la cultura i els estereotips.  

Què els diríeu a les joves que avui estan pensant a dedicar-se a l’economia?  

Els explicaria que és una ciència preciosa, una eina poderosa per entendre i canviar el món. Ens permet analitzar problemes socials, dissenyar polítiques millors i construir un futur més just i pròsper. A través de l’economia podem reduir desigualtats, millorar la vida de les persones i donar veu als qui no sempre són escoltats. La disciplina està evolucionant en aquesta direcció i ara és un moment ideal per unir-s’hi.