Wook-Jin Chang: «Per assolir els ODS cal la participació plena de la societat civil, el sector privat i les ONG»

El Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC) actua com a pont clau entre l’ONU, les ONG i les entitats filantròpiques. Wook-Jin Chang, director d’Organitzacions No Governamentals de l’ECOSOC, defensa la necessitat d’ampliar la representació de les associacions del sud global i reclama una cooperació més estreta amb entitats filantròpiques europees com la Fundació ”la Caixa” per abordar de manera conjunta els grans reptes globals. 

És fonamental la col·laboració entre les ONG i l’ONU per promoure el desenvolupament sostenible i impulsar el progrés social i econòmic global? 

Sí, absolutament. Com a organització intergovernamental fundada fa 80 anys, l’ONU continua afrontant nombrosos desafiaments mitjançant processos de col·laboració entre els estats membres. No obstant això, avui dia, gran part dels problemes globals no poden ser abordats únicament pels governs o per l’ONU. Ens cal la plena participació de la societat civil, del sector privat, del món acadèmic i, en especial, de les ONG. 

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) es van acordar per unanimitat el 2015 i tenen un abast molt més ampli i profund que els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, acordats l’any 2000. No tan sols aborden problemes com la pobresa, l’educació o certes malalties transnacionals, sinó que també tracten temes globals, com el canvi climàtic, les ciutats sostenibles o el desenvolupament econòmic dels 193 països membres de l’ONU. 

Només queden 5 anys per al 2030 i malauradament, a causa de la COVID-19, dels nombrosos conflictes mundials i de la recessió econòmica, els 17 ODS encara són ben lluny d’assolir-se. Per tant, si volem impulsar aquestes fites, ens cal un suport molt més decidit de les ONG locals, regionals i internacionals. 

Quin és el paper de l’ECOSOC en la incorporació de les ONG al procés de presa de decisions de l’ONU?

Quan es va crear l’ONU, el 1945, els pares fundadors ja preveien la participació de les ONG al fòrum. L’article 71 de la Carta de l’ONU atorga a l’ECOSOC la facultat de relacionar-se amb les ONG per obtenir informació d’experts i la seva visió particular sobre els temes globals. Aleshores només hi havia 40 ONG acreditades. Ara en són més de 6.000 i rebem gairebé 1.000 noves sol·licituds cada any. 

L’ECOSOC és la porta d’entrada a esdeveniments com la IV Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament, que se celebra a finals de juny a Sevilla. En aquestes trobades, les ONG i les entitats filantròpiques poden transmetre les opinions de les seves bases i de la població local perquè els funcionaris governamentals, els diplomàtics i el personal de l’ONU tinguin una idea més concreta del que passa sobre el terreny. 

En quines polítiques o objectius prioritaris treballeu actualment?

Com he comentat, tenim més de 6.000 ONG acreditades, però no és suficient. A Espanya, per exemple, hi ha més de 15.000 fundacions registrades, però poques —80, en concret— participen activament en la tasca de l’ONU. I passa el mateix a molts altres països. Si tenim en compte el nombre d’ONG que hi ha a tot el món, 6.000 és només una petita part del panorama general. La meva prioritat, doncs, és aconseguir que més ONG sàpiguen quins són els beneficis de ser membres de l’ECOSOC i quina és la millor manera de promoure el seu treball en col·laboració amb l’ONU, així com amb altres xarxes d’ONG. 

Com es distribueixen geogràficament les ONG acreditades davant de l’ECOSOC?

Tenim 193 països membres, però més de dos terços de les 6.500 ONG acreditades provenen només dels països del top 20 de l’ONU, és a dir, un 10 % dels països membres. Els Estats Units tenen, amb diferència, la quantitat més gran d’ONG acreditades i actives. Espanya ocupa el lloc 15 en la classificació. Molts altres països tenen una representació menor de la seva societat. L’Amèrica Llatina i el Carib, per exemple, tenen 33 països membres, però només el 6 % de les ONG de l’ECOSOC pertanyen a aquest grup. 

Per què és important donar més veu a les organitzacions del sud global en el marc de l’ONU?

El grau de compliment dels ODS varia segons el país. Espanya, els Estats Units, Corea o el Japó són països que, amb una mica d’esforç, poden assolir molts dels paràmetres dels 17 ODS. Els països menys desenvolupats, però, s’han d’esforçar molt més en matèria d’erradicació de la pobresa extrema, educació o igualtat de gènere, perquè la seva situació és pitjor. Tanmateix, les seves veus se senten molt menys que les dels països occidentals i desenvolupats.

Recentment, vaig participar en l’esdeveniment de llançament de la plataforma d’ONG del sud global a Bakú (Azerbaidjan), a la qual van assistir més de 130 representants del sud global. Allà vaig emfatitzar la necessitat de mostrar solidaritat i consolidar les seves veus en fòrums internacionals com l’ONU, i també en els seus fòrums regionals, perquè puguin impulsar les seves necessitats amb més força i aconseguir que els ODS es completin per al 2030. 

Quin paper pot exercir la filantropia europea en l’impuls dels ODS?

Actualment, els contribuents principals estan començant a reconsiderar les seves aportacions a l’ONU per diferents motius, com ara canvis en les polítiques o les prioritats dels països. Rebem cada vegada menys suport dels governs occidentals. I passa el mateix al sud global: les ONG que treballen en el terreny pateixen aquesta falta d’ajuda i recursos. Si volem assolir els ODS, és imprescindible tenir més participació i més suport de la comunitat filantròpica europea. 

Quins són els reptes principals que afronta la col·laboració publicoprivada en el marc de l’ONU?

No tots els 193 països membres de l’ONU estan d’acord amb la col·laboració amb governs o ONG. Alguns consideren que l’ONU hauria d’operar únicament com a organització intergovernamental, perquè creuen que, en part, la participació o el finançament del sector privat o de les ONG respon als seus propis interessos. La solució és desenvolupar un sistema transparent i responsable, perquè els qui veuen aquesta col·laboració publicoprivada amb escepticisme puguin superar les seves reticències. 

Quin potencial veu en entitats com la Fundació ”la Caixa” per contribuir al desenvolupament global?

Admiro el paper actiu i la tasca actual de la Fundació ”la Caixa” en nombroses qüestions socials, com també el seu ple suport a la població dels països europeus, especialment d’Espanya i Portugal. També crec que hi ha espai per ampliar la seva col·laboració amb la població del sud global, especialment de Llatinoamèrica. Gràcies al seu estatus dins de l’ECOSOC i les seves col·laboracions amb altres comunitats filantròpiques d’Espanya i Europa, la Fundació ”la Caixa” pot assumir un paper de lideratge en àrees específiques com l’educació o altres prioritats alineades amb els ODS.