Estàs llegint:
Estàs llegint:

05.03.26
7 minuts de lecturaA Bundelkhand, una de les regions més empobrides d’Uttar Pradesh (Índia), centenars d’agricultores han decidit organitzar-se per millorar les seves condicions de vida. Gràcies a la creació de l’Organització de Productores Agrícoles BASANT, empresa fundada i gestionada íntegrament per dones amb el suport del programa Work4Progress de la Fundació ”la Caixa” i ActionAid Índia, avui tenen feina i ingressos estables, i han aconseguit redefinir el seu paper en la vida econòmica i social de la comunitat.
La regió rural de Bundelkhand és coneguda pels baixos índexs d’ocupació, les remuneracions precàries i la migració de la seva població cap als centres urbans. «Fa uns anys, gairebé el 70 % de les famílies treballaven a les ciutats», explica Dipali Sharma, directora d’Eficàcia Organitzacional a ActionAid Índia, «però, arran de la pandèmia de COVID-19 del 2020, aquestes famílies es van veure forçades a tornar a les seves aldees, on van descobrir que pràcticament no hi havia fonts de subsistència per a elles».
Per a les dones, l’escenari encara era més complex. A la pobresa i la falta d’oportunitats laborals, s’hi sumaven una mobilitat molt limitada, serioses dificultats per accedir al mercat i informació limitada sobre preus i demanda. «La societat de Bundelkhand és altament feudal i de mentalitat molt patriarcal», adverteix Sharma, cosa que les situava en una posició de més vulnerabilitat.
Davant d’aquesta realitat, ActionAid treballa juntament amb les comunitats locals per implementar i adaptar l’estratègia de Work4Progress, orientada a la creació d’ocupació de qualitat per a dones i joves. Finançat per la Fundació ”la Caixa”, aquest programa es desenvolupa no tan sols a l’Índia, sinó també a Moçambic i Colòmbia.
Work4Progress es basa en la innovació social i parteix d’una premissa clara: les solucions només són viables quan es dissenyen a partir del coneixement profund del territori i es cocreen amb les persones que l’habiten. «Si involucrem les comunitats en tot el procés, construïm confiança i lideratge», assenyala Sharma.

Durant la fase d’escolta, les dones van explicar a l’entitat que «sabien cultivar la terra o criar cabres i aus, però no tenien cap mena de recursos», recorda. A això se sumaven les dificultats del mateix entorn: terres de baixa qualitat, una regió propensa a la sequera i manca de diners per comprar llavors, fertilitzants i materials per poder tancar les parcel·les i protegir-les dels animals salvatges.

Per superar aquests reptes, ActionAid i les agricultores van decidir constituir una organització de productores agrícoles (FPO, per la sigla en anglès) que fos liderada per elles mateixes. Així va néixer BASANT: una estructura amb 10 juntes directives integrades exclusivament per dones i 445 accionistes.
L’objectiu de l’organització era oferir un sistema de suport integral que permetés a les agricultores prosperar, negociar directament i participar en iniciatives d’incidència política, a més d’enfortir la seva autonomia econòmica i la seva capacitat de presa de decisions.
BASANT treballa juntament amb les autoritats governamentals i diverses entitats locals: «Aquest enfocament col·laboratiu és el que ens ajuda a generar canvis en la percepció i en la mentalitat», assegura Sharma.
Actualment, l’FPO disposa d’un capital social de diversos milions de rúpies i ha aconseguit una facturació anual que s’apropa als 50 milions. Des que es va crear el 2020, els canvis són visibles també a les aldees de la zona: BASANT ha proporcionat a les agricultores no tan sols recursos per treballar les seves terres, sinó també independència econòmica per a elles i les seves famílies.
És el cas d’Emrati, resident a Khajuraha Bujurg, que abans feia de jornalera per un salari molt baix. «Ara treballo per a mi mateixa; abans els meus esforços eren en va», declara. Gràcies a l’organització, va rebre llavors, filferro i pals per tancar el seu hort, que ha començat a donar fruits: «Espero una bona collita la pròxima temporada i un bon benefici al mercat».
Rambhati, del poble de Koti, explica que la cooperativa li va proporcionar compostadors per fer adob, una màquina de polvorització i diverses plantes que no havia cultivat mai, cosa que li va permetre diversificar la producció i augmentar els ingressos. «Em van donar plantes de papaia, guaiaba, llimona, carbassa, albergínia, etc. Abans només cultivàvem cacauets i llenties negres», afirma.
Els diners que guanya els destina a l’educació dels seus fills i a abastir-se de provisions, i llança un missatge clar a altres dones rurals: «Que aprofitin la seva terra, treballin dur i cultivin les seves collites. Així podran aconseguir la independència econòmica».
La FPO també ha creat unitats de processament on es classifiquen, certifiquen, emmagatzemen i envasen els productes de les agricultores.
«A la unitat de Bedora hi treballen 15 dones del poble», indica Sanjay, coordinador del programa a ActionAid Índia, «i estan obtenint beneficis significatius». Neelam, una d’elles, explica que aquesta unitat els permet guanyar els diners per mantenir-se i educar els seus fills. «Estem molt contentes», afegeix.
BASANT també ha impulsat activitats no agrícoles, com l’avicultura, entre la tribu Sahariya de l’aldea de Sarwa. Allà, la intervenció d’ActionAid va permetre que dones de la zona recuperessin el control sobre els seus ingressos després que l’explotació dels recursos forestals dels quals depenien quedés limitada per polítiques de protecció del bosc.
Siviya, de 45 anys, havia après el bàsic sobre avicultura a casa dels seus pares i sempre havia volgut tenir una granja d’aus. El programa li va proporcionar 50 pollets i una gàbia de tres nivells. Per mitjà de la venda de les aus i els ous ha pogut aconseguir ingressos regulars que li permeten cobrir les despeses de casa i estalviar, i ha inspirat altres dones de la regió a sumar-se a la iniciativa.

En una regió marcada per profundes desigualtats de gènere, la constitució de l’Organització de Productores Agrícoles BASANT ha suposat un punt d’inflexió. No sols ha generat ingressos i ocupació per a moltes famílies, sinó que també ha canviat dinàmiques familiars i comunitàries, ha contribuït al reconeixement del treball i les capacitats de les dones i ha redefinit el seu paper en la vida econòmica i social de Bundelkhand.
L’organització els permet gestionar les seves terres, accedir al mercat i participar activament en la presa de decisions. «La gent creia que les dones no podien fer res, i molt menys construir un projecte econòmic o empresarial»,, assenyala Sharma.
BASANT les situa ara com a motor del canvi, ja que assumeixen rols de poder i influència: «Aquestes dones han passat de no poder participar ni parlar en públic a dirigir processos, gestionar negocis i oferir xerrades davant d’audiències de 3.000 o 4.000 persones». Com destaca Sharma, «avui totes diuen, orgulloses, que estan enviant les seves filles a l’escola i que volen que esdevinguin grans funcionàries o doctores».
L’experiència de BASANT demostra que oferir a les comunitats rurals un suport integral i accés a recursos no tan sols millora els seus mitjans de vida, sinó que també contribueix a transformar estructures socials arrelades i a generar oportunitats econòmiques més inclusives, equitatives i sostenibles.
Amb la mirada posada en el futur, BASANT aspira a consolidar-se com una organització autosuficient, capaç de continuar generant ocupació i oportunitats per a les dones de Bundelkhand, i de convertir-se en referència per a altres regions rurals que aposten per un desenvolupament liderat des de la base i amb un enfocament feminista.