Shara: començar de zero als 19 anys

Vuit anys després d’arribar a Espanya, la Shara va trobar una llar a la Casa de Recés, centre residencial amb atenció socioeducativa que acull dones joves en situació de vulnerabilitat. Des d’aquest espai de «cures, seguretat i confiança» gestionat per la Fundació de l’Esperança, dependent de la Fundació ”la Caixa”, Shara, ara amb 19 anys, ha començat a construir un projecte de futur: estudiar per ser infermera i gaudir de l’esport en equip jugant a rugbi.

La Shara va arribar al centre residencial una nit d’estiu. Va haver de demanar ajuda per fer el pas, ja que no es veia amb cor de tornar-se a enfrontar al procés d’adaptació al nou lloc, a les noves companyes… Però aquesta vegada va ser diferent. Se’n va adonar de seguida. «Després de sopar, anàvem totes al pati i ens explicàvem les nostres històries.» Aquesta complicitat amb les altres noies va ser el que més la va ajudar, reconeix. Per primera vegada va sentir que no estava sola, que tenia amigues. Havia trobat un lloc on se sentia acompanyada i no jutjada, una llar: aquell lloc tan fonamental des del qual es pot construir una vida.

La Shara explica aquesta història a través de les preguntes de la Maria, la seva educadora de referència. Quan contesta, inclina el cos sobre la taula, com si tractés d’escurçar la distància que les separa i al mateix temps ocultar la cara i el pit. I a qui l’observa li provoca tendresa el contrast entre aquestes maneres tímides, gairebé infantils, i la solidesa del físic d’aquesta jove jugadora de rugbi de 19 anys. La veu és temperada i greu, i algunes inflexions revelen la seriositat de les persones que han hagut de madurar molt joves.

La Casa de Recés és un centre residencial que acull dones d’entre 18 i 35 anys que es troben en situació d’especial vulnerabilitat i els presta atenció socioeducativa. Es tracta d’una institució que, com reflecteix el seu edifici al centre de Barcelona, té una llarga història. Va ser creada el 1744 per la Congregació de l’Esperança i, quan es va fusionar amb ”la Caixa” el 1923, es va integrar a la seva Obra Social. Des del 2013 és gestionada per la Fundació de l’Esperança i, al llarg dels dos segles d’existència, ha acollit més de 2.000 dones. «Actualment acollim més de 70 dones cada any i el nostre objectiu no es limita a l’acollida —explica la Maria—, sinó que també oferim eines per facilitar el procés d’autonomia personal. Cada noia estableix els seus propis objectius emocionals, laborals, econòmics, etcètera, i inicia un treball d’emancipació en què nosaltres l’acompanyem.» En aquest espai de «cures, seguretat i confiança», la Shara també va poder començar a projectar un futur. Estudia, vol ser infermera. I a més hi va descobrir el rugbi.

El 2023, la Shara s’ha proclamat campiona de Catalunya amb el seu equip, el CN Poble Nou, i està jugant la promoció per competir a la lliga nacional. Abans havia jugat a bàsquet i havia practicat atletisme, però fins ara li havia estat difícil integrar-se. En canvi, en el rugbi va trobar el mateix clima de suport i companyonia que havia trobat a la Casa de Recés. Això es posa de manifest amb un costum que té nom: «En el rugbi, la rivalitat es queda al camp. En acabar el partit, l’equip local porta menjar i beguda, i comparteix una estona amb l’equip visitant. Això és el tercer temps», explica la Shara.

Per fi, les peces que abans estaven disgregades començaven a encaixar. Les jornades quotidianes de la Shara avui són un frenesí d’activitat: al matí estudia i, després de tornar a casa a dinar —diu referint-se a la Casa de Recés—, se’n va a fer pràctiques d’Infermeria i més tard a entrenar-se. I tot i que durant el curs hi ha més moviment al centre, noies que se’n van i d’altres de noves que entren, encara totes continuen buscant i trobant els moments per compartir confidències al pati. «Cada cosa té el seu temps», diu amb naturalitat.

La Maria reconeix que acompanyar la Shara en aquest procés és «inspirador i motivador», i davant de les protestes de la Shara, afegeix: «Mostrar-te com ho estàs fent ara revela molta valentia». Com es veu a ella mateixa en un futur? Compartint pis amb amigues i treballant d’infermera. «I, si l’edat m’ho permet, jugant a rugbi», afegeix, amb aquesta manca de consciència respecte de la seva extraordinària joventut tan pròpia dels seus 19 anys.

La història de la Shara forma part del projecte documental Vides contades, 14 històries de superació que donen veu a persones en risc d’exclusió que comparteixen els seus aprenentatges amb la finalitat de sensibilitzar la ciutadania.