Valentí Fuster: «Cal crear una cultura de la salut i de la qualitat de vida»

El doctor Valentí Fuster (Barcelona, 1943) és un dels cardiòlegs i investigadors espanyols més reconeguts del món. Gràcies a la seva tasca, ha millorat de manera significativa el tractament dels pacients amb malalties cardíaques. A més, el seu compromís social l’ha dut a implicar-se en l’àrea de la prevenció amb l’objectiu de millorar la salut integral de la població, especialment la dels joves. Actualment compagina les seves funcions com a director del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III (CNIC), president del Mount Sinai Fuster Heart Hospital i director mèdic del Mount Sinai Hospital de Nova York.

En aquesta entrevista, el doctor Fuster repassa alguns dels projectes de prevenció més destacats que ha desenvolupat juntament amb la Fundación Pro CNIC i la Fundació SHE. La Fundació ”la Caixa” participa activament en aquestes dues entitats per donar suport a la tasca educacional de Fuster en la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut. «Són la clau per reduir la prevalença de la malaltia cardiovascular al món», diu el prestigiós cardiòleg. 

Em vaig adonar que sabia més del cor i de les malalties cardíaques que de la salut. A més, en el passat, les unitats intensives, els desfibril·ladors i la cirurgia han ajudat molt a baixar la mortalitat. Tot i això, fa uns 10 anys vam veure que la mortalitat per cardiopaties començava a augmentar de nou. Per aquest motiu vam decidir canviar el nostre objectiu de recerca utilitzant tecnologies molt sofisticades per entendre què és la salut i poder prevenir així la malaltia. Vam enfocar la investigació a tres edats diferents, del naixement als 20 anys, dels 20 als 60 anys i dels 60 als 100 anys, perquè la prevenció és completament diferent en aquestes tres franges d’edat. 

La malaltia cardíaca -és a dir, la malaltia de les artèries que nodreixen el cor- és la causa de mortalitat número u al món i apareix, aproximadament, entre els 40 i els 70 anys. Pel que fa al cervell, el problema més important és la degeneració senil i la malaltia d’Alzheimer, que tendeixen a aparèixer una mica més tard. És fonamental saber que els mateixos factors de risc que donen lloc a les cardiopaties també afecten el cervell. Per això, quan prevenim la malaltia cardíaca també prevenim la cognitiva. 

Els factors de risc que donen lloc a una malaltia cardíaca són vuit. N’hi ha dos que són físics: l’obesitat i la pressió arterial alta. Dos més són químics: el colesterol elevat i la diabetis. S’hi sumen el tabaquisme, la falta d’exercici, una dieta inadequada i, finalment, el son inadequat. Aquests factors de risc també afecten altres òrgans perquè tots estan irrigats per artèries. 

Nosaltres hem investigat molt la prevenció individual, principalment en nens i nenes menors de 10 anys. Però també hem fet recerca en adults amb estudis col·lectius, el que anomenem teràpia de grup. És a dir, grups de 10 individus amb diferents característiques que s’ajuden els uns als altres. I en el cas dels infants hem utilitzat la família (pares, fills, nets) com a nucli per a la prevenció. Al final, el que constatem és que la prevenció en els àmbits familiar, cultural i social té molt més impacte i benefici que una estratègia individual. Hem de crear una cultura de la salut que comenci amb la família o als llocs de treball. 

Nosaltres hem utilitzat dos programes diferents, tots dos amb materials molt visuals inspirats en els Muppets de Barri Sèsam per involucrar-hi el nucli familiar. Funcionen molt bé i els infants capten els conceptes. En el primer intervé tota la família i se’ls estudia durant un any. Actualment s’ha implementat en tres o quatre corporacions, incloent-hi la Fundació ”la Caixa”. El segon comença a la sala d’espera d’una clínica, on es presenten als participants uns materials visuals als quals, durant un mes, poden accedir des de casa seva. Aquest programa ja ha arribat a més d’1 milió de persones a diversos països de l’Amèrica Llatina. 

Els infants que neixen avui tindran una esperança de vida molt més gran que les generacions anteriors. Creieu que aquesta inversió en la salut individual i col·lectiva és urgent? 

Jo crec que la qualitat de vida és urgent per a tothom. Per tenir qualitat de vida cal prevenir la malaltia. Potser hi ha qui pensa que, si prevenim la malaltia, la gent morirà més tard i que, per tant, econòmicament no hi haurà diferència. Però si s’allarga la salut, la mortalitat serà una piràmide molt curta de temps, al contrari que ara. Si pensem que la qualitat de vida és important i que la salut és fonamental per a l’economia d’un país, llavors no hi ha cap dubte que som davant d’una urgència.  

Ara mateix, la societat de consum està vencent la prevenció de la malaltia. L’obesitat i la diabetis estan augmentant i, per tant, la mortalitat també. Llavors, com podem vèncer la societat de consum? Cal crear una cultura de la salut i de la qualitat de vida. És a dir, si tots pensem que cuidar-se i tenir una bona qualitat de vida als 70, 80 o 90 anys és important, podrem vèncer en aquesta lluita. I l’economia també en sortirà beneficiada. Sempre poso un exemple molt fàcil amb els semàfors: si no hi hagués semàfors, hi hauria un caos enorme. Els semàfors ens ajuden a circular perquè tot funcioni. Amb la salut passa el mateix. La prevenció són els semàfors. Jo tinc esperança en aquest tema perquè el pensament social està canviant. 

No hi ha cap dubte que l’estrès afecta tots els àmbits i, sobretot, el cardiovascular. Tanmateix, l’estrès també és una cosa personal. Vivim en un món consumista i cent per cent competitiu, però cadascú ha de pensar què vol en la vida. Moltes vegades, la competitivitat ve perquè vols tenir una situació econòmicament més avantatjosa. Però una vida molt més primitiva i amb menys estrès també et pot compensar. Hi ha set zones al món, les anomenades blues zones, on la gent viu en comunitat, menja millor i té menys estrès. Per això és fonamental aturar-se i pensar: «¿Què és el que vull? ¿I com puc sobreviure?».