Debat CaixaResearch sobre la tuberculosi, la malaltia infecciosa que causa més morts

Els investigadors Pere-Joan Cardona (Institut de Recerca Germans Trias i Pujol), Iñaki Comas (Institut de Biomedicina de València) i Alberto García-Basteiro (Institut de Salut Global de Barcelona i Centre d’Investigació en Salut de Manhiça) conversaran en un nou debat CaixaResearch sobre la tuberculosi, una de les malalties infeccioses més antigues de la humanitat i la que ha causat més morts al llarg de la història. 

S’estima que només en els últims 200 anys ha costat la vida de més de 1.000 milions de persones. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, la tuberculosi continua sent avui dia la malaltia infecciosa més mortal, amb 1,25 milions de morts el 2023. 

El debat, que té lloc la mateixa setmana en què se celebra el Dia Mundial de la Tuberculosi (24 de març), abordarà qüestions com ara què és; com es manifesta; de quina manera es diagnostica; per què té una incidència més gran en homes que en dones (el 65 % dels casos detectats són d’homes); quines eines terapèutiques hi ha per tractar-la; per què s’ha avançat més de pressa en l’abordatge d’altres malalties infeccioses, com va passar amb la COVID-19, o quin impacte socioeconòmic i quins riscs per a la salut humana suposa la variant que afecta animals com vaques, cabres, cérvols, daines o senglars. 

La tuberculosis és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Mycobacterium tuberculosis,que afecta principalment els pulmons, tot i que també es pot estendre a altres òrgans com els ronyons, el cervell o la columna vertebral. Es transmet per l’aire quan una persona infectada tus, esternuda o parla, ja que allibera bacteris que poden ser inhalats per altres persones. 

S’estima que fins a un 25 % de la població mundial ha estat exposada al bacil de la tuberculosi, cosa que significa que 1 de cada 4 persones podria tenir el bacteri als pulmons. 

Tanmateix, només el 10 % de les persones infectades desenvolupen la malaltia. Hi ha factors de risc que augmenten la probabilitat que la infecció latent progressi a malaltia activa, com ara la immunodepressió, la desnutrició, la diabetis, el consum de tabac i d’alcohol o condicions socioeconòmiques adverses. 

Els investigadors tractaran en profunditat per què aquesta malaltia continua sent un problema greu, especialment en països d’ingressos baixos i mitjans, on es produeixen més del 80 % de casos i morts per aquesta malaltia. 

En paraules d’Iñaki Comas, líder de la Unitat de Genòmica de la Tuberculosi a l’Institut de Biomedicina de València del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (IBV-CSIC), «hi ha un cercle viciós: la pobresa genera més tuberculosi i, alhora, la tuberculosi genera més pobresa perquè el cost del tractament és molt alt i també s’ha de deixar de treballar durant un cert temps». 

Els últims anys la incidència de la tuberculosi ha augmentat també a Europa, en part a causa de la pandèmia de la COVID-19, que va interrompre els sistemes de diagnòstic i tractament. 

A Espanya se’n diagnostiquen a l’any prop de 4.000 casos. Com afirma Pere-Joan Cardona, cap del servei de Microbiologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol, i responsable del grup de recerca de Microbiologia Clínica i Experimental de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), «la tuberculosi impacta més en països de renda baixa, però també la tenim entre nosaltres. És una malaltia silent, que avança sense cridar l’atenció i que està estigmatitzada perquè es vincula amb nivells socioeconòmics baixos. A més, se’ns escapen molts casos perquè, a diferència de la covid, el desenvolupament de la malaltia no va necessàriament lligat al moment exacte de la infecció i, per tant, hi ha un retard que fa que el rastreig de contactes sigui molt difícil». 

Els investigadores exploraran en el debat alguns dels reptes que planteja la tuberculosi, com ara el diagnòstic. Com apunta Alberto García-Basteiro, professor associat de recerca a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i coordinador de l’àrea de recerca en tuberculosi del Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM), «3 de cada 10 persones no es diagnostiquen, una xifra que a l’Àfrica arriba als 5 de cada 10. A més, dels que sí que es diagnostiquen, en molts casos es fa amb microscòpia, que no aporta informació sobre la resistència a fàrmacs; en proves moleculars sí que podem tenir informació sobre alguna resistència. Molts casos resistents no es diagnostiquen i es tracten com a tuberculosi usual, i en canvi caldria aplicar un altre tractament». 

Un altre dels reptes d’aquesta malaltia és el tractament, que actualment consisteix en l’administració de quatre fàrmacs antibiòtics durant almenys sis mesos. Molts pacients abandonen el tractament quan es troben millor al cap de dues setmanes, cosa que pot conduir a recaigudes i al desenvolupament de resistències als antibiòtics. 

«En països com el nostre, un temps tan llarg de tractament suposa un problema perquè estem acostumats a prendre antibiòtics només uns quants dies. En canvi, en països de rendes baixes el problema és d’accés al medicament en si durant tant de temps», indica Iñaki Comas. 

Tot i que per primera vegada en 40 anys disposem de nous fàrmacs contra la tuberculosi, ja han sorgit variants resistents. Aquestes formes resistents, que suposen el 4 % dels casos, són una gran amenaça, ja que limiten les opcions terapèutiques i compliquen el control de la malaltia. 

Els investigadors parlaran també sobre la importància de la recerca para afrontar la tuberculosi des del punt de vista de la prevenció, el diagnòstic i el tractament. 

Alberto García-Basteiro i el seu grup centren la seva investigació en estudis observacionals i assaigs clínics en països d’alta incidència, amb una atenció especial en col·lectius vulnerables, com ara persones amb VIH i infants. 

Actualment estan duent a terme diversos assaigs clínics de noves vacunes per a la prevenció de la malaltia, i també estudis per avaluar l’eficàcia de nous mètodes de detecció del bacteri que fan servir orina o femta en lloc de mostres respiratòries. A més, estan desenvolupant un estudi epidemiològic de camp per determinar el paper de la tuberculosi asimptomàtica en la transmissió de la malaltia. 

Pere-Joan Cardona i el seu equip estudien el procés pel qual la infecció latent deriva en tuberculosi activa i han identificat que factors com l’estrès i la inflamació són desencadenants. 

Aquest descobriment serveix com a marcador predictiu de la tuberculosi i obre les portes a la investigació de nous mètodes de diagnòstic i tractament. A més, estan desenvolupant una vacuna terapèutica que s’administrarà a persones ja infectades i que permetrà reduir la durada del tractament antibiòtic actual de sis mesos a tan sols tres setmanes. 

Iñaki Comas i el seu equip utilitzen la genòmica per estudiar l’evolució del bacteri al llarg de milers d’anys i identificar els determinants de la seva virulència, cosa que permetrà desenvolupar tractaments més eficaços. 

També fan servir la genòmica per analitzar com i quan es transmet la tuberculosi, la qual cosa permetrà dissenyar noves estratègies de prevenció. A més, estan posant a prova un mètode per predir la resistència a antibiòtics en la tuberculosi i estan desenvolupant un mètode de seqüenciació genòmica que accelera el diagnòstic de la malaltia a partir de mostres d’esput, cosa que podria revolucionar el diagnòstic precoç de resistències. 

Una vinculació històrica contra la tuberculosi

La Fundació ”la Caixa” fa més de cent anys que està compromesa amb la recerca i la millora de la salut dels ciutadans. 

De fet, una de les seves primeres iniciatives va ser, el 1932, la creació de l’Institut Antituberculós Francesc de Moragas, un centre públic i gratuït, dirigit pel doctor Conrad Xalabarder i Puig, on es van fer investigacions d’impacte en l’època contra aquesta epidèmia per millorar el tractament dels malalts i on es va acollir el primer microscopi electrònic de Catalunya.