Esther Latres: «Volem millorar la vida de les persones amb diabetis de tipus 1»

Entre el 5 i el 10 % de la població adulta té diabetis, una malaltia crònica que, a llarg termini, pot presentar complicacions que redueixen significativament la qualitat de vida de les persones afectades. La Fundació ”la Caixa”, conscient de la importància de destinar més recursos a aquesta malaltia, s’ha unit a Breakthrough T1D (anteriorment, JDRF), entitat nord-americana sense ànim de lucre que té com a missió impulsar avenços que permetin tractar, curar i prevenir la diabetis de tipus 1 (DT1) i les seves complicacions.

La diabetis és una malaltia metabòlica crònica caracteritzada per nivells alts de glucosa (sucre) en sang. En la diabetis de tipus 1, l’organisme no produeix prou insulina —una hormona generada al pàncrees que ajuda la glucosa a entrar en les cèl·lules per ser utilitzada com a energia. En la diabetis de tipus 2, l’organisme no utilitza la insulina de manera adequada. I en tots dos casos, l’excés de sucre en sang pot presentar complicacions a llarg termini, com ara ulceracions, problemes visuals, danys renals, infarts de miocardi i accidents cerebrovasculars, i debilitament del sistema immunitari, la qual cosa redueix la qualitat de vida de les persones afectades.

Sobre la importància de la recerca en aquest àmbit en parlem amb Esther Latres, vicepresidenta de Recerca a Breakthrough T1D (anteriorment, JDRF).

És important diferenciar entre la de tipus 1 i la de tipus 2. De la població afectada per la diabetis, entre el 5 % i el 8 % presenten la de tipus 1. A Espanya hi ha unes 209.000 persones amb DT1; a Europa, gairebé 2 milions, i al món, entre 8 i 9 milions. Els últims 20 anys, la incidència ha augmentat prop d’un 35 % i no sabem per què.

Totes dues són malalties metabòliques. Quan es desenvolupen clínicament és a causa d’un increment de glucosa en la sang que pot dur a complicacions comunes. En la de tipus 2, aquests nivells alts de sucres els causa una resistència a la insulina i es presenta habitualment en persones amb sobrepès o obesitat, tot i que no sempre. En la de tipus 1, el que passa és que les cèl·lules beta del pàncrees produeixen poca insulina o gens i això té una arrel molt diferent: és una malaltia autoimmune. Comença amb una desregulació del sistema immunitari que es transfereix al metabolisme: el cos ataca per error les cèl·lules beta productores d’insulina. És important reconèixer aquest component autoimmune de la DT1 per poder desenvolupar fàrmacs adequats.

Sabem que hi ha un factor genètic, però hi ha persones que la desenvolupen sense tenir antecedents familiars. També pot sorgir per un virus o arran de diverses infeccions prèvies. Moltes vegades, la diabetis de tipus 1 es confon amb la de tipus 2 perquè el diagnòstic és complicat. Fins fa poc, la DT1 es coneixia com una diabetis infantil, però s’ha vist que també afecta persones adultes.

Sí, hi ha mesures diagnòstiques i creiem que seria important tenir un sistema de cribratge per detectar signes d’autoimmunitat en les persones. Això es pot fer gràcies a tres tipus d’anticossos que és possible identificar amb una simple mostra de sang. Ara es beneficien d’aquestes proves principalment els familiars de persones que tenen la malaltia. En la població general encara cal desenvolupar una infraestructura i generar consciència de la importància de detectar el risc de diabetis de tipus 1. És veritat que també hi ha marcadors genètics, però al meu parer els diagnòstics d’autoimmunitat són més efectius, ja que es poden fer de manera molt senzilla.

Les grans farmacèutiques desenvolupen moltes més solucions per a la diabetis de tipus 2 perquè el mercat és molt més gran. La fundació Breakthrough T1D (abans JDRF) va ser creada per famílies amb fills que tenien diabetis de tipus 1. Des dels seus orígens ha crescut moltíssim, però l’objectiu principal continua sent millorar la vida de les persones amb aquest tipus de diabetis, també en el pla psicològic, perquè és difícil viure amb una malaltia crònica que requereix controlar-te els nivells de glucosa de manera constant. El tractament amb insulina, de fet, es va inventar fa 100 anys i continua sent l’únic tractament per a la diabetis de tipus 1.

En la nostra fundació ens hem enfocat molt a millorar les tècniques per mesurar i mantenir els nivells de glucosa en sang. Hi ha hagut molts avenços en la gestió de la diabetis de tipus 1, però les teràpies d’ara, que només es basen a reemplaçar la insulina, són insuficients. La insulina salva vides, però no és una cura ni redueix les complicacions a llarg termini. Per aquesta raó, ara estem posant el focus en la part curativa, a investigar i a desenvolupar teràpies preventives, com les immunoteràpies, que prevenen el desenvolupament clínic de la malaltia i la dependència de la insulina.

També hi ha altres teràpies basades en el transplantament d’illots pancreàtics (productors d’hormones com la insulina), dirigides a persones amb complicacions molt severes que fa anys que conviuen amb la diabetis de tipus 1. Els últims 15 anys s’ha investigat intensament com es poden crear aquests illots a partir de cèl·lules mare i els assajos clínics estan tenint molt bons resultats.

Breakthrough T1D col·labora amb moltíssimes institucions acadèmiques, responsables polítics i empreses. En aquest cas, pretenem ampliar la investigació i donar-hi suport a Espanya i Portugal, però també ens interessa la visió que té la Fundació ”la Caixa” d’altres àrees de recerca molt relacionades amb la diabetis de tipus 1, com ara la cardiologia, la neurologia o la infectologia. Són àrees en les quals els investigadors podrien col·laborar. També estem molt interessats en l’estratègia i la projecció de la Fundació ”la Caixa” per aconseguir que els projectes que estan en fases d’investigació avancin i desenvolupin una teràpia en el futur.

Aquesta convocatòria té com a objectiu identificar i donar suport a iniciatives de recerca d’excel·lència científica que puguin tenir un impacte positiu en la societat. En la seva ja vuitena edició, té obert el termini de presentació de projectes fins al 20 de novembre. Els projectes presentats han d’estar relacionats amb neurociències, oncologia, malalties cardiovasculars i metabòliques relacionades, malalties infeccioses i tecnologies facilitadores de les quatre àrees temàtiques anteriors. Dins d’aquestes categories i com a novetat en aquesta edició, els projectes centrats en malalties minoritàries pediàtriques i en diabetis de tipus 1 tindran l’oportunitat de rebre finançament específic en el marc de col·laboracions amb la Fundació d’Investigació Sant Joan de Déu i amb la fundació Breakthrough T1D, respectivament.