Un estudi pioner a Espanya vincula l’impacte ambiental de les nostres decisions alimentàries amb danys a la salut humana

La salut del planeta i la salut de les persones estan íntimament lligades. Allò que perjudica el medi ambient, a curt o llarg termini, també té un efecte sobre la salut humana. Amb aquest enfocament de salut planetària, un estudi pioner a Espanya ha quantificat per primera vegada els danys que els impactes ambientals derivats de la nostra demanda d’aliments acaben tenint sobre la salut.

Els resultats revelen que el consum de carn, peix i marisc i làctics representa el 55% del dany total a la salut humana. Segons l’estudi, modificar els patrons de consum i reduir el malbaratament alimentari podria prevenir fins a un 35% d’aquest impacte. La investigació, publicada a Environmental Research, ha estat liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, i ha comptat amb el suport de la Fundació Daniel i Nina Carasso.

L’equip investigador va aplicar una metodologia científica d’última generació, l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV), per quantificar els diferents impactes ambientals del sistema alimentari (des de la producció fins al consumidor) i com afecten la salut humana. Les dades es van basar en les enquestes alimentàries de 2022 publicades pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació d’Espanya. 

L’equip investigador va utilitzar models estadístics per avaluar els efectes ambientals sobre la salut humana, avaluant diversos indicadors clau com el canvi climàtic, l’afebliment de la capa d’ozó, la toxicitat humana, la formació de material particulat, la radiació ionitzant i la formació d’oxidants fotoquímics. Les conseqüències per a la salut analitzades incloïen malalties cardiovasculars, malnutrició, diarrea, diversos tipus de càncer i malalties respiratòries, entre altres condicions.

Els resultats indiquen que, només el 2022, l’impacte ambiental de la demanda d’aliments a Espanya es va associar a una pèrdua de 447.152 anys de vida ajustats per discapacitat (AVAD). Aquesta és una mesura àmpliament utilitzada en el camp de la salut pública que combina tant els anys perduts per morts prematures com els viscuts amb malalties o discapacitats. Del total de l’impacte ambiental derivat de la demanda d’aliments amb conseqüències per a la salut, el 95% va ser atribuïble al consum d’aliments i el 5% restant al malbaratament alimentari.

Carn, peix i làctics: els aliments que més perjudiquen la salut humana a través del seu impacte ambiental

D’entre els 16 grups d’aliments analitzats, la carn, el peix i el marisc, i els productes làctics es van identificar com els principals responsables del dany ambiental amb conseqüències per a la salut, representant el 55% de l’impacte total del consum. A més, aquests aliments d’origen animal van mostrar una càrrega per a la salut significativament superior a la dels productes vegetals.

D’entre els efectes negatius derivats del sistema alimentari, la contribució al canvi climàtic va ser el principal factor ambiental associat al dany a la salut, sent responsable del 77% de l’impacte total. El van seguir la formació de partícules en suspensió (16 %) i la toxicitat humana (7%). Altres impactes com la formació d’oxidants fotoquímics, el deteriorament de la capa d’ozó i la radiació ionitzant van contribuir en menor mesura.

Canvis en la dieta que poden millorar la salut global

L’estudi va avaluar diversos escenaris hipotètics, basats en mesures promogudes habitualment per reduir l’impacte ambiental de l’alimentació, amb l’objectiu de quantificar els potencials beneficis també per a la salut humana. En un primer escenari, en substituir la carn vermella i processada per carn blanca, es van observar petits beneficis.

No obstant això, el benefici més gran va sorgir en substituir totes les carns i els làctics per aliments vegetals. Aquest canvi podria reduir el dany a la salut humana derivat de factors ambientals fins a un 30%. A més, si s’elimina el malbaratament d’aliments per part dels consumidors, es podria aconseguir una reducció addicional del 5% de l’impacte, assolint una millora total del 35%.

La investigació també es va proposar avaluar les implicacions nutricionals de substituir la carn i els làctics per aliments vegetals. En concret, l’equip va examinar la ingesta energètica total i els macronutrients i micronutrients clau, entre ells les proteïnes, els greixos saturats, la fibra, el calci, el sodi, el ferro, el zinc i la vitamina B12.

Amb el canvi de dieta, es va observar un perfil nutricional més alineat amb el recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La ingesta de proteïnes, calci i vitamina B12 disminuiria, però els nivells es mantindrien dins dels rangs recomanats per l’OMS. En contrast, la ingesta de fibra i ferro augmentaria de forma significativa, un fet especialment rellevant donat el dèficit actual d’aquests nutrients en la dieta espanyola.

Implicacions per a la salut pública

Aquest estudi no només posa de relleu l’estreta relació entre l’alimentació, el medi ambient i la salut, sinó que també obre noves oportunitats per millorar la salut pública mitjançant una dieta més sostenible i responsable. «Els canvis proposats no només reduirien l’impacte ambiental, sinó que també aproparien la dieta mitjana a Espanya a les recomanacions nutricionals de l’OMS, avançant així cap a una dieta més saludable en un sentit integral», assenyala Ujué Fresán, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

A més, la investigació proporciona una base científica sòlida per guiar el desenvolupament de futures polítiques alimentàries. «Les nostres troballes poden servir com a punt de partida per dissenyar i implementar polítiques que impulsin la transició cap a hàbits alimentaris més saludables a Espanya, considerant tant els beneficis directes com indirectes per a la salut humana», apunta Fresán.

Referència

Fresán, U., Núñez, M., Valls, I., Rosenbaum, RK. Quantifying the Environmental Human Health Burden of Food Demand in Spain: A Life Cycle Assessment Study. Environmental Research, 2025. Doi: 10.1016/j.envres.2025.122147