
Descobreixen un metabòlit de la microbiota intestinal que afavoreix l’aterosclerosi
16.07.25
4 minuts de lecturaLes malalties cardiovasculars són la causa principal de mort global i se solen originar en l’aterosclerosi, un enduriment i estrenyiment de les artèries per inflamació i acumulació de greix a la paret arterial. Encara que se’n controlen factors causals com el colesterol, la hipertensió o el tabaquisme, és necessària la detecció precoç de la malaltia.
Els nous resultats liderats pel CNIC i publicats a la revista Nature han identificat que un metabòlit generat per bacteris intestinals, el propionat d’imidazole (ImP), es detecta en sang precoçment en l’aterosclerosi activa. L’estudi ha rebut el suport de la Fundació ”la Caixa” en la Convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut amb 967.620,20 €.
Aquest metabòlit «està produït exclusivament per bacteris de l’intestí», explica Annalaura Mastrangelo, investigadora del CNIC i primera autora de l’estudi. «En aquest treball hem vist que la seva presència en sang es relaciona amb el desenvolupament d’aterosclerosi activa en persones aparentment sanes».
El més rellevant d’aquest descobriment, destaca Mastrangelo, és que «detectar aquest marcador en sang representa un gran avantatge ja que les proves actuals requereixen tècniques d’imatge avançada complexes i costoses que no estan cobertes per la seguretat social. Els nivells d’ImP en sang ofereixen un marcador amb valor diagnòstic per facilitar la identificació de persones sanes que tenen aterosclerosi activa i possibilitar-ne el tractament precoç».
Però el descobriment va més enllà. Iñaki Robles-Vera, també primer autor de l’estudi, afegeix: «No tan sols vam observar que l’ImP està elevat en persones amb aterosclerosi, sinó que és un agent causal de la malaltia. El consum d’ImP va provocar l’aparició de plaques a les artèries en models animals d’aterosclerosi. L’ImP activa el receptor imidazolínic de tipus 1 (I1R) i genera un augment de la inflamació sistèmica que contribueix al desenvolupament de l’aterosclerosi».
Per a David Sancho, cap del laboratori d’Immunobiologia i líder de l’estudi, «aquest descobriment és important perquè obre una nova via de tractament».
En la recerca que es publica a Nature, afegeix, s’ha vist que l’ús de blocadors del receptor I1R prevé la inducció d’aterosclerosi per ImP i redueix la progressió d’aterosclerosi en models de ratolí en els quals s’indueix la malaltia amb dieta alta en colesterol. «Això obre la possibilitat futura d’un tractament combinat del bloqueig d’I1R juntament amb el bloqueig de la producció de colesterol per aconseguir un efecte que esperem que sigui sinèrgic i que previngui el desenvolupament d’aterosclerosi», assegura David Sancho.
Aquests descobriments, diu, «obren noves possibilitats per al diagnòstic precoç i el tractament personalitzat i primerenc de l’aterosclerosi. Així, en lloc de centrar-se únicament en el colesterol i altres factors clàssics, en el futur es podria analitzar la presència d’ImP en sang com a senyal de risc. Al CNIC estem treballant per desenvolupar fàrmacs que bloquegin els efectes perjudicials d’ImP».
Aquest treball ha estat liderat pel CNIC, però representa una col·laboració global d’àmbit nacional i internacional, amb la participació d’institucions com Mount Sinai Fuster Heart Hospital, Icahn School of Medicine at Mount Sinai a Nova York (EUA), Instituto de Investigación Sanitaria Fundación Jiménez Díaz, Universitat Autònoma de Madrid, Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Cardiovasculares (CIBER-CV), Universitat de Göteborg (Suècia), Universitat d’Atenes (Grècia), Inmunotek SL, Universitat de Michigan (EUA), Hospital Universitario de La Princesa, Centro de Metabolómica y Bioanálisis (CEMBIO), Universitat de Sant Pau-CEU, Universitat de Heidelberg (Alemanya) i Instituto de Investigaciones Biomédicas Sols-Morreale (IIBM-CSIC).
Aquest projecte ha rebut finançament de l’European Research Council (ajuts Consolidator i Proof of Concept: 2016-Consolidator Grant 725091; ERC-2023-PoC); el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats; l’Agència Estatal d’Investigació; la Unió Europea a través de NextGeneration, i la Fundació ”la Caixa”.
Mastrangelo, A., Robles-Vera, I., Mañanes, D.,… Sancho, D., et al. Imidazole propionate is a driver and therapeutic target in atherosclerosis. Nature (2025). https://doi.org/10.1038/s41586-025-09263-w.
Sobre el CNIC
El CNIC, centre dependent de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), organisme adscrit al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i dirigit pel Dr. Valentí Fuster, té com a missió potenciar la investigació cardiovascular i la seva translació al pacient. La seva activitat ha estat reconeguda amb l’acreditació de Centre d’Excel·lència Severo Ochoa (ajut número CEX2020-001041-S finançat per MICIN/AEI/10.13039/501100011033). El centre es finança mitjançant una fórmula pionera de col·laboració publicoprivada entre el Govern, a través de l’Instituto de Salud Carlos III, i la Fundación Pro CNIC, que agrupa 11 de les empreses espanyoles més importants.