Un estudi caracteritza per primera vegada com caminen les persones amb MPOC

Caminar és una activitat essencial per a la salut. Tot i que nombrosos estudis han analitzat quant caminen les persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), són pocs els que han investigat com ho fan, especialment en entorns sense supervisió mèdica. 

Per abordar aquesta llacuna de coneixement, un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, ha analitzat, mitjançant l'ús de tecnologies digitals, les característiques de la marxa de persones amb MPOC a la vida diària. La investigació ha avaluat paràmetres com la velocitat en caminar, la freqüència de passos per minut o la longitud de la gambada.

A l'estudi, publicat a l’European Respiratory Journal, van participar 549 persones amb MPOC, amb una edat mitjana de 68 anys, procedents de set ciutats europees: Atenes, Barcelona, Grosshansdorf, Lovaina, Londres, Newcastle i Zuric. Per tal de realitzar una primera caracterització de la marxa dels participants, l'equip investigador va fer servir, de forma contínua durant una setmana, tecnologies digitals que combinaven un petit dispositiu portàtil col·locat a la cintura dels participants amb algorismes específicament dissenyats per a poblacions amb limitacions en la seva mobilitat.

Aquest estudi forma part del projecte europeu Mobilise-D, que es centra en utilitzar eines digitals per monitorar la marxa diària de persones amb problemes de mobilitat, amb l’objectiu de millorar-ne el seguiment i l'atenció mèdica.

Deteriorament progressiu de la marxa

Els resultats de l'estudi mostren que la marxa es deteriora a mesura que la malaltia progressa. En concret, com més gran és la dificultat per respirar i més símptomes o crisis ha tingut la persona, més afectada es veu la marxa. Les persones amb MPOC més greu caminen més a poc a poc, fan passos més curts, tenen un ritme de passos més baix i presenten menys variació en la velocitat, la longitud de la gambada i la cadència en caminar -és a dir, el nombre de passos comptabilitzats per minut- en comparació amb els que tenen formes més lleus de la malaltia.

En una anàlisi secundària, es va avaluar la marxa de dinou adults sans d'edat similar a la dels participants amb MPOC. La comparació entre tots dos grups va mostrar que la velocitat i la cadència en caminar estan significativament alterades en les persones amb MPOC en comparació amb les persones que no pateixen la malaltia.

«Els nostres resultats indiquen que la MPOC no només impacta negativament en quant caminen les persones que la pateixen, sinó també en com caminen. Tot i que encara no sabem amb exactitud quins mecanismes causen el deteriorament en la forma de caminar, les alteracions més importants en els casos més greus de MPOC podrien deure’s a una capacitat física reduïda provocada per més símptomes, més complicacions i seqüeles inflamatòries pròpies de les fases avançades de la malaltia», explica la Judith Garcia-Aymerich, directora del programa de Medi ambient i salut al llarg de la vida d'ISGlobal i autora sènior de l'estudi.

Avaluar com es camina en el dia a dia

Els resultats de l'estudi mostren que alguns paràmetres de la marxa, com la velocitat en caminar, la longitud de la gambada i la cadència, van ser inferiors als observats en estudis previs realitzats en entorns controlats amb supervisió mèdica. En canvi, aquests valors van ser similars als que mostra l'únic estudi anterior que ha avaluat la cadència en persones amb MPOC a la vida diària, sense intervenció directa d'un professional.

«Les nostres troballes donen suport a la hipòtesi que aquesta malaltia respiratòria afecta negativament la mobilitat en la vida quotidiana. En aquest sentit, l’ús de sensors portàtils durant diversos dies ens permet conèixer el comportament real de les persones en el seu entorn habitual, lluny de l’hospital o del centre de rehabilitació, la qual cosa proporciona una imatge molt més clara de la seva manera de caminar i de com aquesta es veu afectada per la malaltia», afirma Laura Delgado-Ortiz, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi.

Implicacions per a la pràctica clínica

L'estudi podria tenir implicacions importants en el maneig mèdic de la MPOC. «En identificar i tractar els canvis en la marxa, els metges i professionals de la salut podrien abordar factors clau associats a les caigudes, la discapacitat i la mortalitat en aquesta població», subratlla Judith Garcia-Aymerich.

Referència

Laura Delgado-Ortiz  Joren Buekers  Nikolaos Chynkiamis  Heleen Demeyer Anja Frei  Elena Gimeno-Santos Clint Hansen Jeffrey M. Hausdorff Nicholas S. Hopkinson  Carl-Philipp Jansen Anne Kirsten Sarah Koch Walter Maetzler  Dimitrios Megaritis  Milo A. Puhan  David Singleton Ioannis Vogiatzis Henrik Watz Silvia Del Din  Brian Caulfield Clemens Becker Lynn Rochester  Thierry Troosters Judith Garcia-Aymerich . How do people with COPD walk? A European study on digitally measured real-world gait, European Respiratory Journal 2025 2402303; https://doi.org/10.1183/13993003.02303-2024

Sobre ISGlobal

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) és el fruit d’una aliança innovadora entre la Fundació ”la Caixa” i institucions acadèmiques i governamentals per contribuir a l’esforç de la comunitat internacional amb l’objectiu de fer front als reptes de la salut en un món globalitzat. ISGlobal consolida un node d’excel·lència basat en la recerca i l’assistència mèdica que té el seu origen en els àmbits hospitalari (Hospital Clínic i Hospital del Mar) i acadèmic (Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra). El seu model de treball es basa en la generació de coneixement científic a través dels Programes i Grups de recerca, i en la seva translació a través de les àrees de Formació i Anàlisi i Desenvolupament Global. ISGlobal està acreditat com a «Centre d’Excel·lència Severo Ochoa» i és membre del sistema CERCA de la Generalitat de Catalunya.