El futur de la recerca en biomedicina i salut a Espanya i Portugal

No passa gaire sovint que es reuneixin un grup de científics del més alt nivell i de diferents disciplines per dialogar, intercanviar coneixements i buscar junts solucions als reptes presents i futurs que concerneixen la seva professió. Això és precisament el que es va fer a la segona edició del CaixaResearch Health Meeting, en què es van trobar uns 40 investigadors referents en diferents àmbits de la recerca en biomedicina i salut d’Espanya i Portugal.

Durant la trobada de dos dies, els científics van debatre àmpliament sobre els reptes que afecten el present i el futur de la investigació i la innovació en biomedicina i salut, i van intentar donar resposta a inquietuds comunes. Com podem estimular nous descobriments i canvis de paradigma per enfrontar malalties que, encara avui, eludeixen les teràpies convencionals? Ha de canviar la relació entre investigadors de ciència bàsica i clínica? Quin serà el rol dels pacients en el futur? Quines estratègies ajudarien a maximitzar l’impacte social de la recerca? I com es pot agilitar la transferència de coneixement del laboratori al mercat?

Les jornades van tenir lloc el mes de setembre passat als Jardins de Cap Roig, com a tancament de la convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut del 2019, que va premiar 25 projectes.

Una inquietud comuna entre els assistents a la trobada va ser que, moltes vegades, el coneixement científic no flueix com caldria entre investigadors. Salvar aquesta distància, aquesta bretxa, seria altament beneficiós, ja que permetria als científics accelerar les seves descobertes. La solució, segons els mateixos experts, és abordar els projectes amb equips de recerca més multidisciplinaris que trenquin la barrera entre la investigació bàsica i la clínica, però no és tan senzilla com sembla. Com a referent de bones pràctiques es va esmentar l’intercanvi d’informació entre equips de tot el món que va requerir la recent pandèmia de COVID-19.

«És imperatiu construir ponts entre investigadors bàsics i metges clínics», va constatar la investigadora de l’IMED de Lisboa, Helena Florindo. A més, si es vol que els descobriments científics es converteixin de manera eficient en beneficis clars per a les persones, és fonamental també incorporar el pacient en aquest procés. Segons Florindo, «situar els pacients al centre és essencial, ja que tenen un paper crucial a l’hora d’orientar la recerca de base».

Investigadors de la talla de José Jalife (CNIC), Oscar Vilarroya (UAB), Carmen Gil (CIB-CSIC) i Raúl Méndez (IRB Barcelona) van confirmar que la participació activa dels pacients permet entendre millor les necessitats mèdiques i socials que tenen i les patologies que s’han de tractar. Els científics van apuntar que aquesta implicació ajudaria enormement els metges a respondre preguntes essencials, com ara quins tractaments són més eficaços i viables segons les necessitats individuals de cada pacient. A més, serviria per fer visible un determinat tipus de malalties.

Florindo va puntualitzar que, en el cas de la recerca biomèdica, s’ha de promoure la implicació de tots els actors responsables d’executar-la, no solament els investigadors, sinó també les agències finançadores, les estructures i els centres d’investigació, i els sistemes nacionals de salut, com també les empreses relacionades amb el sector.

Per a implicar la societat en la recerca, la directora d'Estratègia del IDIBAPS, Michela Bertero, va manifestar que és indispensable que les institucions científiques ajudin els investigadors a interaccionar amb altres professionals. «És crucial que els investigadors estiguin oberts a nous tipus de col·laboracions que incloguin a associacions de pacients, educadors i fins i tot dissenyadors de jocs, per nomenar només algunes. I aquestes activitats també han de ser reconegudes en les trajectòries professionals dels investigadors».

L’objectiu final de la recerca biomèdica és entendre, prevenir, tractar i curar les malalties. Es busca oferir més qualitat en els diagnòstics i els tractaments, i millorar la prevenció i la cura de malalties. Per tot això, la relació directa amb els pacients i la societat en general és imprescindible. Cal tenir en compte, com és evident, que no totes les investigacions tenen les mateixes necessitats. Algunes requereixen, per exemple, la cessió de dades i la participació en estudis clínics que contribueixin a millorar els tractaments. En altres casos, la ciutadania pot exercir un paper essencial ajudant a recopilar dades que permetin dissenyar estratègies per prevenir epidèmies.

En aquest sentit, quatre investigadors van exposar les seves experiències de col·laboració amb diferents professionals i amb la mateixa ciutadania, experiències que van ser diverses tant en la forma com en el grau d’intervenció dels participants.

A l’equip de Blanca Fuentes, de l’Instituto de Investigación Sanitaria del Hospital Universitario de La Paz (IdiPaz), van utilitzar el doblatge de sèries i pel·lícules per facilitar la recuperació del llenguatge en les persones que pateixen afàsia després d’un ictus. La investigadora va destacar el paper clau de la col·laboració amb l’associació de pacients amb afàsia, de la qual va néixer la proposta inicial. «És un gran exemple de col·laboració estreta entre pacients i investigadors», va apuntar. D’altra banda, Manuel Carreiras, del Basque Center on Cognition, Brain and Language (BCBL), va explicar algunes estratègies per implicar la ciutadania en els seus estudis sobre el funcionament i el desenvolupament de la dislèxia. Carreiras i el seu equip han impulsat, per exemple, un macroestudi en el qual participen 2.000 alumnes del País Basc d’entre 9 i 16 anys amb l’objectiu de comprendre com s’origina la dislèxia i detectar-la precoçment.

Diversos científics també van destacar els avantatges de les noves tecnologies per a l’avanç dels seus estudis. De fet, algunes vegades el desenvolupament d’aplicacions, webs o fòrums específics és clau per als projectes. És el cas del treball de Frederic Bartumeus al Centre d’Estudis Avançats de Blanes, CEAB-CSIC. Gràcies a les dades en temps reals aportades pels ciutadans a partir d’una aplicació mòbil, el seu equip pot mapar la presència d’espècies de mosquits transmissors de malalties infeccioses, cosa que permet controlar possibles brots de dengue, chikungunya i la febre del Zika a Espanya. En aquesta línia, Leonor Saúde, de l’Instituto de Medicina Molecular (iMM) de Lisboa, va explicar com un senzill videojoc per a infants pot contribuir a conscienciar els més joves, ajudar-los a comprendre el funcionament del sistema nerviós i prevenir d’aquesta manera accidents i lesions de medul·la espinal.

La sessió final del CaixaResearch Health Meeting va ser protagonitzada per Luis Serrano, director del Centre de Regulació Genòmica (CRG); María A. Blasco, directora científica del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), i Bruno Silva-Santos, vicedirector de l’Instituto de Medicina Molecular (iMM) de Lisboa. Tots van exposar la seva experiència personal en l’àmbit de la innovació i l’emprenedoria des de les dues vessants de la seva dilatava experiència: com a líders dels seu propi grup d’investigació i emprenedors, i com a càrrecs directius de centres de recerca punters.

Els tres ponents van coincidir en la importància d’afavorir i professionalitzar la innovació i la creació d’spin-offs als centres d’investigació com a pas imprescindible per atraure el finançament necessari per convertir els resultats científics en solucions de valor per a la societat i, a la vegada, continuar millorant la ciència, tant a Espanya com a Portugal. Com va exposar Bruno Silva-Santos, «un gran avenç per al nostre institut va ser reclutar la persona adequada per a la nostra oficina de transferència tecnològica, la qual cosa va revolucionar la nostra manera d’abordar el procés. Avui ja hem llançat 5 spin-offs, hem formalitzat més de 300 contractes i hem llicenciat el 50 % de les nostres patents. És clau tenir la persona adequada i amb la visió correcta».

D’altra banda, María Blasco, que va rebre un ajut de CaixaImpulse el 2018 per desenvolupar un fàrmac anticancerós, va assenyalar que «no sols hem de fer descobriments científics que puguin canviar la forma en què tractem les malalties, sinó que també hem de fer un pas endavant i aconseguir que aquests descobriments surtin del laboratori i es materialitzin en solucions que millorin la vida de les persones, i per això hem d’apostar per la innovació i la transferència».

Luis Serrano també va defensar, des de la seva pròpia experiència, que la investigació d’excel·lència i la translació dels seus resultats no són pols oposats: «La curiositat que impulsa la ciència és compatible amb la cerca d’una aplicació del que s’està investigant». A més, Serrano va reclamar suport institucional a la transferència de tecnologia. «No pot quedar tot en mans de l’investigador: hi ha d’haver professionals competents i un finançament adequat».

En definitiva, els especialistes van posar damunt la taula la importància de tenir un equip que no solament pensi a dur a terme grans investigacions que es publiquin a les millors revistes científiques del món, sinó que també busqui la transferència dels descobriments. Els científics són avui més conscients que mai que tenir especialistes en transferència del coneixement dins dels mateixos centres de recerca és vital perquè els seus estudis es puguin convertir, per exemple, en noves teràpies, mètodes de diagnòstic o dispositius mèdics capaços de millorar la vida de les persones.

Continuar fomentant aquesta emprenedoria científica, crear equips multidisciplinaris i diversos, implicar els mateixos pacients en la investigació de base, fomentar la col·laboració dels científics amb altres professionals per maximitzar l’impacte social o abraçar les noves tecnologies… El camí que cal seguir s’està traçant i determinarà els principals reptes presents i futurs en l’àmbit de la recerca mèdica dels anys vinents. Queda molt camí per fer, però els investigadors sembla que ho tenen clar: Espanya i Portugal tenen al davant un futur esperançador.