El Vall d’Hebron Institut de Recerca inaugura el seu nou edifici

L’any 2017 es llençava un concurs arquitectònic internacional per a la construcció del nou edifici de recerca del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Set anys més tard, s’ha inaugurat un espai de 16.792 m2 destinats a la recerca, amb identitat pròpia i representatiu dels valors de la innovació i l’excel·lència, valors que ens acompanyen en el nostre dia a dia. Un edifici icònic que suposa una de les primeres peces del nou Vall d’Hebron.

L’acte ha estat presidit pel Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa; la Consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat; i la Consellera de Salut, Olga Pané; entre altres autoritats com Raquel Yotti i Gonzalo Arévalo, comissionats del PERTE per a la Salut d’Avantguarda del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats; Marta Villanueva, regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat de l’Ajuntament de Barcelona; Josep Pomar, director gerent de l’Institut Català de la Salut; Javier Lafuente, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona; així com membres del patronat del VHIR, de la indústria farmacèutica o mecenes, entre altres.

El Molt Honorable President de la Generalitat, Salvador Illa, ha destacat d’aquest nou espai «la nova arquitectura, la recerca aplicada que s'hi durà a terme orientada als pacients, i la proximitat i connexió amb la ciutadania». A més, ha afirmat que «la inauguració d’avui és una oportunitat per alçar la veu a favor de la recerca i lluitar contra el negacionisme. Si hem avançat tant en els últims anys ha estat gràcies a la ciència».

El Dr. Albert Salazar, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ha remarcat la importància de treballar conjuntament entre assistència i recerca en favor dels pacients: «les diferents entitats del Campus Vall d’Hebron compartim la complicitat per crear una comunitat de coneixement sempre pensant en millorar la salut de les persones. Això fa que aconseguim els resultats d’excel·lència que tenim».

La Dra. Begoña Benito, directora del VHIR, ha fet un repàs pel creixement del VHIR en la darrera dècada per arribar a parlar del futur de la institució en el nou edifici, que «és l’espai on s’han de materialitzar els principals reptes de futur que passen pel desenvolupament de teràpies avançades i d’immunomodulació,  l’impuls a l’ús de les dades i la intel·ligència artificial en la recerca, sense perdre mai de vista que som un centre de recerca vinculat a un hospital amb totes les especialitats mèdiques, per la qual cosa la nostra priorització serà sempre transversal, cercant línies que puguin impulsar simultàniament la investigació en tots els camps», ha afirmat. «Un altre dels reptes que esperem complir amb aquest nou edifici és retenir i atraure talent nacional i internacional», ha subratllat.

«Ara podrem expandir i potenciar la nostra recerca i innovació treballant, com hem fet sempre i com seguirem fent, amb vocació, amb un enfocament integral (holisme), buscant l’impacte en els i les pacients i amb responsabilitat», ha afegit.

Un centre pioner per a la recerca, la innovació i les teràpies avançades

El nou edifici de recerca del VHIR esdevindrà a partir d’ara un punt de trobada per impulsar la recerca d’avantguarda, l’excel·lència científica, la innovació i la docència amb un clar enfocament en la millora de la qualitat de vida de les persones. 

En ell hi treballaran uns 600 investigadors i investigadores i aportarà infraestructures per a les 2.000 persones que formen el VHIR entre personal investigador, de suport a la recerca i personal administratiu i de manteniment i serveis. L’espai afavorirà la col·laboració i la connexió entre equips i potenciarà la creativitat, l’eficiència i el compromís col·lectiu per oferir respostes que impactin positivament en les necessitats de la societat. 

En l’acte inaugural, el Dr. Rafael Simó, adjunt a la Direcció de Recerca Clínica del VHIR i cap del grup de Diabetis i Metabolisme, ha explicat com ha canviat la recerca des de la creació del VHIR, ara fa 30 anys: «és un plaer haver col·laborat des de l’inici i veure com ha anat creixent fins a tenir aquest nou edifici. Estem compromesos en continuar sumant, amb una recerca translacional que tingui impacte en els i les pacients».

La Dra. Meritxell Genescà, investigadora principal del grup de Malalties Infeccioses del VHIR, ha assegurat que «aquest nou edifici representa la dignificació dels espais que la recerca mereix. És essencial per promoure l’excel·lència, la creativitat i la col·laboració internacional que permetrà consolidar la nostra recerca amb nous èxits i teràpies innovadores».

A més, acollirà un ciclotróque permetrà el desenvolupament de noves eines de diagnòstic i de tractament personalitzades basades en radioisòtops i l’última tecnologia en l’àmbit de les teràpies avançades, especialment en teràpia gènica. Aquests puntals de la recerca d’avui i del futur que han de fer possible la medicina personalitzada a l’abast de tothom i de totes les malalties. El repte: millorar la qualitat de vida de les persones.

I també serà la seu d’un Hub d’Innovació, un espai pioner dedicat a promoure la creació d’aliances públic privades, i nous projectes disruptius amb la finalitat de transferir el coneixement mitjançant la creació d’empreses, atraure nous inversors i companyies biotecnològiques o farmacèutiques que vulguin impulsar una part de la seva activitat de manera conjunta amb els nostres grups de recerca. «Amb infraestructures avançades i un ecosistema que fomentarà la connexió entre investigadors, emprenedors i la indústria, aquest espai es convertirà en un referent internacional en innovació sanitària», ha destacat la Dra. Benito.

D’altra banda, el nou edifici serà un espai obert a la ciutadania, ja que disposarà d’espais polivalents per fomentar la divulgació, la docència i la participació ciutadana. Per Vall d’Hebron, pacients i famílies són alhora protagonistes i destinataris de la recerca, i és per això que els nous espais esdevindran un punt de trobada entre la ciutadania i el personal investigador.

La distribució dels espais

L’edifici té una superfície total de 16.792 m2, distribuïts de la següent manera:

Del concurs arquitectònic a la construcció del nou edifici

L’any 2017 es va convocar un concurs arquitectònic internacional per dissenyar el nou centre de recerca de Vall d’Hebron. El disseny presentat pels arquitectes catalans dels estudis BAAS Arquitectura i Espinet / Ubach va ser seleccionat entre cinc propostes per un prestigiós jurat internacional. 

Les obres van començar el mes de juliol de 2021 i han finalitzat al tercer trimestre de 2024. 

Des del punt de vista arquitectònic, l’edifici es fon amb l’entorn a través d’un disseny mediterrani, modern, sostenible i eficient perquè aprofita la inèrcia tèrmica del terreny, la coberta vegetal, el microclima dels patis, la llum natural, etc. Tots aquests elements el convertiran en una referència arquitectònica a Barcelona i un exemple de compromís amb el medi ambient.

Finançament i suport econòmic 

A mitjans de gener de 2020, la Generalitat va concedir un préstec de 17,3 milions d’euros al Vall d’Hebron Institut de Recerca per a la construcció del nou edifici de recerca de Vall d’Hebron. Aquesta quantitat de diners, juntament amb les aportacions de la Fundació ”la Caixa” (3M€), Ferrer (250.000€), els fons propis del VHIR, els fons FEDER de Desenvolupament Regional i les aportacions d’altres donants privats, han fet possible assolir els 40 M€ que ha costat la construcció del nou edifici i els 3 M€ addicionals per a dotar-lo de l’equipament i la tecnologia més punters. D’altra banda, cal sumar els 19,9 M€ que corresponen al cost del ciclotró que inclou equipament d’estudi d’imatge PET/TAC i PET/RMN i que estan finançats totalment amb els fons REACT-EU i Next Generation EU.

El director general de la Fundació ”la Caixa”, Antoni Vila Betrán, ha afirmat: «estem molt contents que el Campus Vall d'Hebron compti amb nosaltres com a part important pels seus projectes des de fa vint anys. La inauguració d'aquest nou edifici és un gran exemple de col·laboració públicoprivada. A tots ens uneix un objectiu comú: abordar els grans reptes de la salut a través de la investigació per millorar la vida dels pacients».