
L’estudi Caracterització dels professionals sanitaris que presenten baixos nivells de burnout professional, impulsat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” i liderat per la Fundació Galatea i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), analitzaels factors que protegeixen els professionals que, malgrat estar en contextos exigents, mantenen el seu benestar i eviten el burnout.
El burnout o síndrome d’esgotament professional és una conseqüència de l’estrès laboral crònic que no s’ha pogut gestionar adequadament i que pot afectar tant la salut dels professionals com la qualitat de l’atenció i la sostenibilitat dels serveis.
Conegut també com asíndrome del cremat, es caracteritza per un desgast físic i emocional que pot afectar professionals de tots els sectors, tot i que té una incidència especial en l’àmbit sanitari a causa de factors com les elevades demandes emocionals i assistencials, la pressió del temps, la burocratització, la manca de recursos, les dificultats per conciliar la vida professional i la personal, i la percepció d’un reconeixement insuficient.
Aquests factors poden generar esgotament emocional, distanciament psicològic respecte de la feina i pèrdua de realització professional.
Precisament l’estudi Caracterització dels professionals sanitaris que presenten baixos nivells de burnout professional identifica factors protectors del burnout en el sector sanitari. Aquest estudi ha estat impulsat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” i liderat pel doctor Oriol Yugero de l’eHealth Centre de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i per la coordinadora de projectes de la Fundació Galatea, Anna Mitjans. També hi han col·laborat la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut Català de la Salut (ICS).
Entre les conclusions principals de la recerca destaca que la prevenció va més enllà de ser una qüestió de recursos personals o de resiliència individual dels professionals, i que està estretament lligada a les condicions organitzatives, al suport dels equips i al tipus de lideratge que s’hi exerceix.
Descans i entorn favorable
L’estudi s’ha basat en una mostra de prop d’un miler de professionals sanitaris de Catalunya. Un total de 992 professionals de la medicina i la infermeria han respost qüestionaris mensuals distribuïts al llarg de sis mesos. Del total de participants, el 24 % (239 professionals) van presentar nivells baixos de burnout. D’aquests, un grup de 103 persones sense burnout persistent van participar en els grups de discussió i en l’experiència de realitat virtual immersiva.
Els resultats de les enquestes mostren que els professionals sense burnout persistent tenen una higiene del son més favorable. Només el 10,8 % dormia menys de sis hores (davant del 28,3 % del grup amb indicis de burnout). El 84,8 % dormia entre sis i vuit hores i referia menys cansament en despertar-se i menys dificultats per dormir o mantenir el son.
També presentaven menys cansament a mitja jornada i al final del dia i menys cefalees, dolor d’esquena, dolor articular i molèsties digestives. La presència declarada d’ansietat o depressió era del 3,6 % (davant del 17,7 % del grup amb indicis de burnout). El consum de somnífers era inferior i els hàbits alimentaris eren més saludables.
Una de les diferències més significatives es va observar en l’entorn laboral. Els professionals sense burnout persistent se sentien més ben tractats per l’organització, els caps i l’equip. També percebien una millor valoració per part dels pacients, els companys, els comandaments immediats, les organitzacions i la societat en general.
Tres reptes clau
L’estudi identifica tres eixos fonamentals que cal abordar per construir sistemes sanitaris més sostenibles:
- Desmuntar el mite de la «fortalesa individual»: La recerca assenyala que la protecció no pot recaure exclusivament en els recursos personals del professional. Tot i que l’estabilitat emocional i l’optimisme són factors protectors, aquests no poden substituir unes condicions de treball adequades. «La resistència individual té un límit que les organitzacions han de respectar», sosté el metge i investigador Oriol Yuguero.
- La importància decisiva dels factors organitzatius: El bon tracte, el reconeixement per part de l’organització i la societat, i un lideratge proper, clar i empàtic constitueixen els predictors més robustos per evitar l’esgotament. «Un equip cohesionat i amb espais de suport mutu actua com un escut natural davant l’estrès crònic», puntualitza la gerent de la Fundació Galatea, Coral Fernández.
- La necessitat de protegir els professionals joves: L’estudi també fa una alerta generacional, ja que els professionals més joves presenten una prevalença més alta de burnout. Això reforça la necessitat de dur a terme intervencions preventives durant la formació i en el pas de la formació al món laboral, combinant tutories de qualitat, espais de supervisió i suport emocional amb condicions de treball que afavoreixin aprenentatge segur, una autonomia progressiva i conciliació.
«Els professionals que disposen de més factors protectors no sols presenten menys símptomes, sinó que també mostren més benestar, optimisme, suport social, sentit de control, estabilitat emocional i capacitat de reparació emocional», conclou Yuguero.
D’altra banda, Fernández afegeix: «Sens dubtela qualitat de l’entorn laboral és determinant. El bon tracte, el reconeixement, el lideratge de suport, l’autonomia professional, la cohesió i la claredat organitzativa actuen com a recursos protectors. Tot això reforça la línia de treball de la Fundació Galatea en l’àmbit de la promoció de la salut, la prevenció i la intervenció en equips sanitaris».
Metodologia i mirada innovadores
L’estudi proposa un canvi de paradigma que permeti centrar-se en la identificació de factors protectors del burnout i superar aquesta visió més clàssica, basada en els factors de risc.
D’altra banda, la metodologia de l’estudi és pionera per la seva triangulació de dades: combina enquestes longitudinals, grups de discussió i l’avaluació de la resposta observada en situacions reals d’estrès mitjançant realitat virtual immersiva.
Aquesta aproximació permet observar no sols el que diuen els professionals, sinó també com actuen en situacions crítiques (com una aturada cardiorespiratòria, una sèpsia pediàtrica o una atenció domiciliària de pal·liatius), i avaluar la seva regulació emocional i la capacitat de suport entre iguals en temps real.


