El 45 % de la gent gran considera que és difícil accedir a recursos d’atenció psicològica

L’estudi Cerquen ajuda les persones grans més joves? Claus d’un estudi nacional sobre salut mental, impulsat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, revela que les dones experimenten nivells més baixos de soledat social, mostren una obertura psicològica més gran i presenten més predisposició a sol·licitar ajuda en matèria de salut mental.

La salut mental s’ha convertit en un dels reptes sanitaris i socials principals del nostre temps. Tanmateix, tot i els avenços aconseguits en els últims anys —especialment pel que fa a sensibilització—, l’estigma, determinades creences generacionals i el desconeixement dels recursos disponibles continuen sent obstacles significatius per accedir a l’atenció psicològica. Aquestes barreres adquireixen una rellevància especial entre les persones de 60 a 75 anys, una etapa vital marcada per canvis significatius en la salut, els hàbits de vida i les relacions socials.

Precisament, l’estudi Cerquen ajuda les persones grans més joves? Claus d’un estudi nacional sobre salut mental, impulsat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, analitza com perceben les persones grans l’atenció psicològica i com hi accedeixen. Entre les conclusions principals destaca que el 44,8 % de la gent gran considera que l’accés als recursos de salut mental és difícil o molt difícil.

Per arribar a aquesta conclusió principal, els investigadors Miriam Marco, del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València, i Francisco Sánchez-Sáez, del Departament d’Estadística i Investigació Operativa Aplicades i Qualitat de la Universitat Politècnica de València, van analitzar la percepció de 1.411 persones, una mostra representativa de la població espanyola, sobre l’accés a diferents recursos de salut mental, com ara l’atenció psicològica i psiquiàtrica, les línies telefòniques d’ajuda i les associacions de suport.

L’estudi constata que homes i dones perceben de manera similar les dificultats per accedir als recursos de salut mental. Tanmateix, en analitzar les dades per grups d’edat, s’observen diferències significatives: el 52 % de les persones que tenen entre 60 i 64 anys consideren difícil accedir als recursos de salut mental davant del 42 % de les persones de 65 a 69 anys, i del 38,7 % del grup de 70 a 75 anys. De mitjana, el 44,8 % de les persones participants creuen que l’accés és difícil o molt difícil, tal com s’aprecia en el gràfic següent.

«Aquests resultats mostren que una part important de la gent gran percep dificultats per accedir als recursos de salut mental. És especialment rellevant que aquesta percepció sigui més elevada entre les persones que tenen de 60 a 64 anys i disminueixi progressivament en els grups de més edat. Una possible explicació seria que les persones més joves dins d’aquest grup tenen una expectativa més gran d’accés a aquests recursos o són més conscients de les barreres existents, mentre que les generacions de més edat poden tenir una percepció diferent de les seves necessitats d’atenció o estar menys familiaritzats amb aquest tipus de recursos», ha destacat la investigadora de la Universitat de València Miriam Marco. I afegeix: «En qualsevol cas, es tracta d’una diferència que cal estudiar amb més profunditat per comprendre quins factors hi pot haver darrere d’aquesta percepció».

Línia 024, el recurs menys conegut

L’estudi posa de manifest el desconeixement que tenen les persones d’entre 60 i 75 anys sobre els recursos disponibles en matèria de salut mental. Així, el 76,1 % de les persones enquestades afirmen que no coneixen cap número de telèfon d’ajuda. Entre els que sí que són capaços de reconèixer-ne algun, el més esmentat és el 112 (el 8,7 % del total de participants), seguit dels números de telèfon d’hospitals o centres de salut (el 5,2 %) i el 061 (el 2,3 %).

Crida especialment l’atenció l’«escàs coneixement» de la línia nacional d’atenció a la conducta suïcida (el 024), tal com destaca la investigadora. Només el 0,4 % dels 1.411 participants en l’estudi van identificar aquest número de manera espontània.

«Aquest resultat posa de manifest la necessitat de millorar la difusió dels recursos entre la població d’edat avançada i d’apropar aquesta informació als espais i canals que utilitzen habitualment. Per exemple, saber que el 024 existeix i com accedir-hi és un primer pas perquè una persona el pugui utilitzar quan el necessiti», destaca.

Les dones, més predisposades

L’estudi impulsat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” constata que les dones presenten, en conjunt, una predisposició més gran a buscar ajuda i una preocupació més baixa per l’estigma associat a anar als serveis de salut mental. Per contra, elles són les que perceben una pitjor qualitat de vida i una pitjor qualitat de salut en comparació amb els homes.

Així mateix, els resultats suggereixen que el fet de ser dona, de tenir un nivell educatiu més alt, de percebre menys soledat social i de tenir experiència a l’hora de rebre tractament psicològic són factors associats a actituds més favorables davant la cerca d’ajuda en matèria de salut mental, tal com s’aprecia al gràfic següent:

La investigació també revela que la pandèmia va exercir un impacte moderat en el benestar emocional, especialment entre les dones. Tanmateix, la percepció del deteriorament és molt més gran quan es valora la salut mental entre persones de la mateixa edat: el 42,2 % dels homes i el 59,4 % de les dones consideren que la salut mental d’aquest col·lectiu va empitjorar arran de la pandèmia.

«Els resultats plantegen que, si bé una proporció rellevant dels participants reconeixen canvis en el seu propi benestar, la percepció de l’impacte de la pandèmia és encara més intensa quan valoren la situació del seu grup d’edat. Aquesta diferència posa de manifest una consciència més gran del deteriorament de la salut mental col·lectiva que a escala individual», puntualitza la investigadora. El gràfic següent constata aquest resultat.

recursos disponibles i les dificultats percebudes per accedir-hi emergeixen com a barreres rellevants que poden dificultar la cerca d’ajuda en salut mental entre les persones de 60 a 75 anys», sosté Marco. I conclou: «Reforçar l’educació i millorar la comunicació sobre el recursos disponibles és essencial per promoure un accés equitatiu i fomentar conductes de cerca d’ajuda».