Els Jardins de Cap Roig acull una trobada internacional per accelerar la resiliència dels paisatges davant als incendis forestals

Més de 80 representants d’institucions públiques, centres de recerca, autoritats de protecció civil, entitats financeres, organitzacions filantròpiques, empreses tecnològiques i iniciatives territorials d’arreu del món es van reunir als Jardins de Cap Roig de la Fundació ”la Caixa” per impulsar un enfocament integrat davant del risc d’incendis forestals.

Més de 80 representants d’institucions públiques, centres de recerca, comunitats indígenes i locals, autoritats de protecció civil, organitzacions financeres i filantròpiques, empreses tecnològiques i living labs es van reunir als Jardins de Cap Roig per accelerar la implementació de paisatges resilients als incendis forestals.

La trobada, que va tenir lloc en un context d’incendis forestals cada vegada més intensos i devastadors, es va centrar en una ambició compartida: passar del coneixement, els projectes pilot i les iniciatives aïllades a una acció coordinada i a gran escala per reforçar la resiliència dels paisatges, les comunitats i les economies davant dels incendis forestals. 

Es tracta d’una necessitat urgent: a mitjans de setembre del 2026 ja s’havien cremat a la Unió Europea 666.236 hectàrees, una xifra molt per sobre de la mitjana registrada durant les dues últimes dècades.

La reunió internacional va ser organitzada per la Wildfire Resilient Landscapes Network (WRLN) de la Circular Bioeconomy Alliance (CBA) i el programa FIRE-RES, coordinat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). La Fundació ”la Caixa”, entitat membre de la CBA, va acollir la trobada.

Avançar des d’iniciatives pilot cap a una resiliència a escala de paisatge requerirà «replantejar l’economia tal com l’hem entesa fins ara per situar la natura al centre», va afirmar Marc Palahí, director executiu de la CBA. I va afegir: «A través d’aquesta xarxa internacional impulsem paisatges resilients als incendis forestals arreu del món i accelerem la transició cap a un nou paradigma econòmic que situa les persones i la natura en primer lloc. Una nova economia basada en la natura ens ajudarà a reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils i a adaptar-nos millor a les incerteses derivades del canvi climàtic.»

Durante su intervención, el secretario general del Departamento de Economía y Finanzas de la Generalitat de Catalunya, Juli Fernández, ha puesto en valor la importancia de abordar la prevención de los incendios forestales desde una perspectiva integral que combine el conocimiento científico, las políticas públicas y la implicación de los distintos agentes que actúan sobre el territorio. 

Durant la seva intervenció, el secretari general del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Juli Fernàndez, ha destacat la importància d’abordar la prevenció dels incendis forestals des d’una perspectiva integral que combini el coneixement científic, les polítiques públiques i la implicació dels diferents agents que actuen sobre el territori. En aquest sentit, ha ressaltat el paper de la gestió forestal com una política estructural i de llarg termini, especialment en un context marcat pel canvi climàtic, la continuïtat de les masses forestals i l’abandonament progressiu dels usos agrícoles i ramaders. El secretari general també va remarcar la necessitat de passar del diagnòstic a la implementació de solucions, reforçar la col·laboració entre administracions, món local, sector privat i comunitat científica, i reconèixer el valor de les persones que gestionen el territori.

La WRLN proporciona un marc internacional per avançar en aqust ambit ja que connecta organitzacions i iniciatives de diferents sectors, incloent-hi les comunitats indígenes i locals, la comunitat científica, les administracions públiques, la indústria i el sector financer. A través de la seva xarxa de living labs, el socis proven solucions en territoris reals, intercanvien coneixements, exploren oportunitats d’inversió i adapten les solucions eficaces a diferents contextos.

Antoni Trasobares, director de Resiliència als Incendis Forestals de la CBA i director del CTFC, va afirmar: «És el moment de pensar de manera global i impulsar noves iniciatives capaces de marcar la diferència davant la rapidesa i el gran impacte dels canvis que afrontem actualment. Ens cal accelerar la transició cap a territoris on la resiliència estigui integrada en l’adaptació del paisatge, la planificació, la gestió, la governança i la inversió. Precisament aquest és l’enfocament de la WRLN. La diversitat d’organitzacions i territoris representats en aquesta trobada reflecteix una convicció compartida: cap institució, sector o país no pot afrontar en solitari el desafiament creixent dels incendis forestals.»

A la reunió es va posar en relleu la necessitat d’una gestió activa del paisatge, la integració del risc d’incendis en polítiques més enllà de l’àmbit forestal i de la protecció civil, i una millor coordinació entre sectors i nivells de govern. També es va emfatitzar que les comunitats i els gestors del territori han de tenir un paper actiu en la presa de decisions.

Per transformar aquests principis en accions concretes, els participants van explorar models de finançament que combinen fons públics, assegurances, filantropia i inversió privada, juntament amb tecnologies operatives i una xarxa connectada de living labs. També s’estan desenvolupant propostes molt ambicioses de projectes per a la Comissió Europea i altres institucions, amb la participació de la majoria de membres de la xarxa a Europa, Xile, Amèrica del Nord, Austràlia i Sudàfrica, amb l’objectiu de consolidar l’activitat i l’impacte de la xarxa a escala mundial.

Un enfocament integrat davant del risc d’incendis forestals

L’extinció d’incendis continua sent essencial, però la resposta d’emergència per si sola no pot abordar la magnitud i la complexitat creixents del risc d’incendis forestals, tal com va indicar Marc Castellnou, inspector en cap del GRAF —la unitat especialitzada en incendis forestals dels Bombers de la Generalitat de Catalunya— i reconegut expert internacional en la matèria. La Comunicació de la Comissió Europea sobre la gestió integrada del risc d’incendis forestals, adoptada el 25 de març de 2026, advoca per un enfocament holístic que connecti prevenció, preparació, resposta i recuperació postincendi, i situa els paisatges resilients al foc al centre de l’estratègia.

En la reunió es va analitzar com es pot aplicar aquest enfocament en la pràctica mitjançant una gestió activa del territori i paisatges multifuncionals que redueixin el risc d’incendis i que alhora afavoreixin la biodiversitat, la provisió d’aigua, els mitjans de vida rurals i les economies locals.

Convertir el coneixement en implementació

La implementació de paisatges resilients als incendis forestals requereix una acció coordinada en àmbits com la gestió forestal, l’agricultura, la biodiversitat, l’ordenació territorial, la gestió de l’aigua, el turisme, la salut pública, la protecció civil i el desenvolupament rural.

Els debats sobre governança van explorar com els marcs polítics, les eines de planificació, la coordinació institucional i la participació efectiva poden afavorir la col·laboració entre administracions nacionals, regionals i locals amb propietaris, gestors forestals i comunitats les decisions de les quals tenen incidència directa en el risc d’incendis.

La tecnologia pot enfortir la presa de decisions en totes les etapes, des de l’avaluació de riscos, l’alerta primerenca i el monitoratge fins a la prevenció, la resposta i la recuperació després dels incendis. Els participants van debatre com les eines estan evolucionant ràpidament i transformant la capacitat d’anticipació i actuació, des de l’observació de la Terra fins a la modelització del comportament del foc i el fum. Van assenyalar que el veritable valor d’aquestes eines resideix a combinar-les amb l’evidència científica i l’experiència operativa per donar resposta a les necessitats pràctiques sobre el terreny.

A la reunió també es va abordar un factor clau: com es pot garantir el finançament a llarg termini per a les iniciatives que treballen en la resiliència del paisatge. El finançament públic, les assegurances, la filantropia, el capital privat i l’economia forestal ja hi tenen un paper rellevant, tot i que encara és insuficient per respondre a la magnitud de les necessitats dels paisatges resilients. 

Com que molts actors comparteixen l’interès en la resiliència territorial, però cap no la pot garantir per si sol, a la sessió sobre finançament es van explorar noves aliances i mecanismes capaços d’impulsar la fase següent, des del paper catalitzador de la filantropia fins a noves funcions per al sector assegurador.

Living labs: connectar l’ambició internacional amb l’acció local

La trobada va reunir experiències de living labs i iniciatives demostratives a gran escala d’Europa, Amèrica del Nord i del Sud, Austràlia i Àfrica.

Els living labs són entorns en què administracions públiques, investigadors, comunitats, propietaris i empreses dissenyen, proven i avaluen conjuntament solucions en condicions reals. Connectar-los a través de la WRLN permet convertir l’experiència local en aprenentatge compartit adaptable a diferents paisatges, generar evidència i facilitar l’adopció de solucions a escala més gran.

Del debat a la realitat territorial

Com a part del programa, els participants van visitar la zona afectada per l’incendi forestal del 2026 a les Gavarres. L’incendi, declarat prop de la Bisbal d’Empordà a principis de juliol, va afectar aproximadament 2.200 hectàrees, principalment de terreny forestal. Prop del 97 % de la superfície afectada és dins de l’espai natural protegit de les Gavarres.

Durant la visita, els serveis d’emergència, els propietaris forestals i altres actors locals van explicar l’impacte causat per l’incendi, les exigències operatives de l’emergència, la coordinació necessària entre institucions i les dificultats de la recuperació postincendi i de la gestió del terreny.

Els participants van concloure que la resiliència davant dels grans incendis forestals no depèn d’un únic actor, sinó d’una acció coordinada i sostinguda abans, durant i després de l’emergència.

Un repte humà, ambiental i econòmic creixent

Els incendis forestals també tenen conseqüències de gran abast per a les persones i les comunitats. Entre 2008 i 2023, van desplaçar aproximadament 590.000 persones a la Unió Europea, mentre que els danys a propietats i infraestructures s’estimen a l’entorn d’uns 2.500 milions d’euros anuals. El fum i la deterioració de la qualitat de l’aire també poden augmentar el risc per a la salut respiratòria i cardiovascular, fins i tot en zones allunyades dels incendis.

Construir paisatges resilients significa, per tant, no tan sols reduir el risc d’incendis forestals, sinó també protegir les persones, la salut pública, els mitjans de vida rurals, els recursos hídrics, els sòls, la biodiversitat, les infraestructures i les economies locals.