Ilkka Tuomi: «Ens cal repensar l’educació i incorporar la IA per desenvolupar la capacitat de transformar el món»

Amb l’arribada de la intel·ligència artificial, s’estan replantejant conceptes tradicionals com la transmissió de coneixements i la qualificació dels estudiants. Ens diuen que l’educació és al llindar d’una transformació radical. Però, de quina manera aquesta revolució afectaria el paper dels professors i el procés d’aprenentatge en general?

Parlem amb Ilkka Tuomi, filòsof, científic de la computació i expert en ètica, en filosofia de la innovació i en intel·ligència artificial, a més de pioner en la reflexió sobre l’impacte de la tecnologia en l’educació. L’expert, que va participar com a ponent a l’escola d’estiu AIHUB, organitzada per l’AIHUB del CSIC i la Fundació ”la Caixa” a CaixaForum Saragossa, defensa que «un dels objectius de l’educació és ajudar-nos a esdevenir persones amb veu pròpia».

La vostra trajectòria professional abraça des de la física teòrica fins a la filosofia. Com ha influït aquesta diversitat en la vostra comprensió de l’educació, la tecnologia i la intel·ligència artificial?

No he estat mai un especialista, però no he tingut por de fer preguntes i això m’ha permès moure’m amb flexibilitat entre matèries. Sempre m’han interessat múltiples disciplines i, en especial, la IA. Quan estudiava física teòrica, m’interessaven els sistemes vius i els sistemes complexos. Això em va portar a estudiar els dos tipus de xarxes artificials, les xarxes neuronals i també la IA. També em vaig interessar molt per les qüestions filosòfiques perquè quan comences a parlar de la intel·ligència i el coneixement humans et comences a preguntar què són el coneixement, la percepció, la memòria, el pensament, etc.

Què va aportar la filosofia a la vostra visió de la intel·ligència artificial?

Per mi, un dels filòsofs més interessants de la IA és Henri Bergson perquè no abordava el pensament i la cognició des del punt de vista de la representació de la realitat, sinó des de la manera com els diferents éssers biològics operen i actuen al seu entorn. Per a ell, la intel·ligència és, en certa manera, una solució a un problema pràctic, no alguna cosa que els filòsofs fan asseguts als seus escriptoris pensant en coses abstractes. Va ser un punt d’inflexió a finals del segle XIX perquè, a Europa, la filosofia fins aleshores s’havia entès com el pensament d’idees abstractes. Aquesta visió de la intel·ligència orientada a la biologia i l’evolució està tornant ara amb la intel·ligència artificial.

Quines tendències en IA i educació considereu més prometedores i quines més preocupants?

És prometedor que algunes de les tendències que ens haurien de preocupar més sobre la IA i l’educació de fet estiguin perdent popularitat.

Prenguem, per exemple, la idea que la IA revolucionarà l’educació perquè permet personalitzar l’aprenentatge. Per mi, aquesta idea és obsoleta. Des d’aquesta perspectiva, s’assumeix que l’educació només consisteix a interioritzar els coneixements. Així, si tens un llibre i el problema és traslladar-ne el text a la ment de l’estudiant, el pots adaptar perquè sigui el més senzill possible per a aquest estudiant.

Tanmateix, m’alegra que ara es digui que l’educació no ha de consistir només a transmetre el conjunt d’informació que hi ha en un llibre. En primer lloc, perquè aquestes tecnologies fan que aquest tipus de coneixement ja no resideixi només en els humans. Si algú pot escriure una pregunta a internet o al ChatGPT i obtenir-ne la resposta, ja no «ets necessari» pel teu coneixement. Però òbviament és necessari que sàpigues. Aleshores? Bé, el més interessant és la interiorització d’aquest coneixement, el procés d’aprenentatge.

Ara, en el camp de l’educació ens estem plantejant com es pot utilitzar la IA per millorar el procés d’aprenentatge en si. No es tracta de transferir els coneixements existents al cap dels estudiants, sinó de donar suport als seus processos d’aprenentatge, fer-los més sòlids, més significatius, més connectats, com deia abans, amb l’entorn, amb el món en el qual actuarà l’estudiant.

La IA transformarà l’educació?

L’educació va més enllà de l’aprenentatge. Té funcions socials, ja que ens permet formar part de la societat, participar-hi i canviar-la. Una funció és emancipatòria (de transformació i desenvolupament), i una altra, conservadora (de transferència de la nostra història, de la nostra cultura, etc.). A més, també té una funció qualificadora i de certificació de competències, ens ajuda a generar confiança social ja que acredita que una persona està preparada per exercir certs rols professionals, com ara el de pilot, enginyer o metge.

La intel·ligència artificial i les tecnologies cognitives ajuden a potenciar la idea que la funció de l’educació no és només transmetre coneixements, sinó també i de manera central desenvolupar l’agència humana —la nostra capacitat per prendre decisions i actuar amb propòsit. Ens hem de replantejar l’educació i pensar com podem utilitzar la IA per desenvolupar la nostra capacitat de ser actors en el món real. Això també implica qüestionar-nos la forma en què aquestes tecnologies estan canviat estructures socials com l’economia i el mercat laboral.

Quin és el paper dels professors en aquest procés de canvi?

Actualment, els professors tenen molt poca capacitat d’actuació en l’àmbit de la IA, tal com està plantejada ara, ja que està controlada per grans actors comercials. Si no l’utilitzes, sents que corres el risc de quedar-te enrere.

L’educació obligatòria acostumava a estar alineada amb objectius socials i estava controlada pels responsables polítics. La cultura i el procés polític dictaven què havia d’entrar en el pla d’estudis, etcètera. Ara, aquest procés democràtic s’ha trencat. El poder tecnològic és tan gran i està tan localitzat i controlat que la gent diu: «No podem fer res més que adaptar-nos a aquesta tecnologia revolucionària».

És important recuperar la nostra capacitat d’actuar. Ens hem de creure realment que la tecnologia només existeix si la utilitzem i que existirà de la manera en què decidim utilitzar-la. Ens correspon a nosaltres decidir què volem fer amb la IA. L’educació aquí també pot ajudar: en l’alfabetització en intel·ligència artificial per a la construcció d’aquestes tecnologies en mans de les comunitats. En aquest sentit, també ens ajuden a desenvolupar-nos com a persones amb veu pròpia, capacitat d’actuar i pensament crític.

Què necessiten els professors per passar a l’acció?

Hi ha molt bombo a l’entorn d’aquestes tecnologies. Tothom en parla i hi ha una gran pressió perquè els professors facin alguna cosa amb la IA. És crucial ajudar-los a desenvolupar capacitats i competències perquè sàpiguen quina és la manera correcta d’utilitzar aquestes tecnologies en el context educatiu. No tan sols perquè s’adaptin a les eines existents, sinó també perquè reflexionin sobre les possibilitats que ofereixen i aportin idees per incorporar-ne d’altres de noves, alternatives a les grans empreses. Això, per descomptat, requereix algun tipus d’alfabetització bàsica en intel·ligència artificial. No és complicadíssim, ja que es pot aprendre en una setmana, però calen temps i recursos. La tecnologia canvia tan de pressa que, cada vegada que has après alguna cosa, a la setmana següent ja n’hi ha una altra de nova. Per això, crec que hem de protegir els professors de la pressió i de les presses. Quan les circumstàncies són urgents, ens hem d’asseure i pensar. Les presses són males conselleres.

Com seran les escoles del futur?

Crec que en el futur les escoles es convertiran en una mena de centres neuràlgics de l’economia del coneixement, de la innovació i del canvi social. En part, perquè poden aglutinar recursos i espais perquè les persones es reuneixin i facin alguna cosa juntes.

Sovint creiem que la innovació és una cosa que sorgeix quan algú té una gran idea. Però la veritable innovació es produeix quan moltes persones utilitzen aquestes noves oportunitats tècniques i les integren en la seva pràctica social. Té molt a veure amb els processos descendents, en els quals les persones aprenen a donar sentit a les noves possibilitats tècniques. No és una cosa que fa una sola persona, sinó que és creació de sentit, coneixement i aprenentatge social. Institucions educatives com les escoles poden ser aquest tipus de comunitats.

Les famílies s’han de preocupar perquè els seus fills facin els deures amb el ChatGPT?

Fa dos anys, gairebé tothom es va adonar que existia una cosa anomenada IA. Va ser força impactant, perquè el ChatGPT semblava que era intel·ligent i capaç de fer coses interessants. La gent immediatament va intentar utilitzar-lo per fer de tot i els estudiants van començar a escriure redaccions i a fer els deures utilitzant el ChatGPT. Els professors van entrar en pànic. El seu sistema s’estava enfonsant perquè no podien saber si els alumnes realment havien fet els deures.

D’aquí a uns anys la història serà diferent. En el futur, el sistema educatiu serà molt més semblant al dels països nòrdics, on els deures tenen més a veure amb la idea d’ajudar els estudiants a aprendre i menys amb la d’avaluar-los i classificar-los. Els deures són importants perquè l’estudiant s’impliqui en el seu procés d’aprenentatge; per exemple, quan escrius un assaig, aprens a pensar i a estructurar les teves idees. Però posar notes a aquestes tasques per avaluar si els estudiants han interioritzat els coneixements..., aquesta part desapareixerà. L’important no són les notes, sinó motivar i fer participar els estudiants. Hem de pensar com podem fer servir la intel·ligència artificial per millorar el procés d’aprenentatge. Quan han d’escriure un assaig, per exemple, la IA els pot ajudar a desenvolupar la capacitat de pensar, articular i verbalitzar els seus pensaments. I cal replantejar el sistema d’avaluació. 

Com podem ensenyar als joves i adults a fer servir les eines d’intel·ligència artificial de manera responsable?

Sabem molt poc sobre l’impacte d’aquestes tecnologies en el desenvolupament cognitiu. També tenim poca comprensió del seu impacte social i polític. Els infants d’avui dia viuen en un entorn molt diferent del de la nostra infantesa. Es comuniquen a través de la xarxa, juguen i fan moltes altres coses alhora. Sabem que aquestes tecnologies tenen un impacte, però no sabem si és positiu o negatiu. Hem de ser conscients que hi ha riscos i oportunitats. I hem de conèixer els conceptes i el llenguatge per parlar-ne, com també per poder parlar de les implicacions ètiques de la IA. Els infants ja parlen de privacitat, del poder de les grans empreses d’intel·ligència artificial, de les notícies falses a TikTok i que no ens podem fiar de tot el que llegim. S’estan adaptant a aquest tipus d’entorn i els professors ja estan començant a abordar aquestes qüestions a la pràctica. Tots estem aprenent.