Estàs llegint:
«Les persones que no desenvolupin el pensament computacional seran analfabetes», adverteix María Teresa Cornejo, docent del programa ProFuturo a Arequipa (Perú). Aquest projecte de la Fundación Telefónica i la Fundació ”la Caixa” posa la tecnologia al servei de la societat per reduir la bretxa educativa en entorns vulnerables de Llatinoamèrica, el Carib, l’Àfrica i l’Àsia. «Vull preparar els meus estudiants perquè puguin respondre als reptes que els presenti el futur», assegura aquesta professora d’innovació pedagògica.
María Teresa Cornejo es lleva cada matí amb una missió: potencial l’educació digital i tecnològica dels seus alumnes. Professora d’innovació pedagògica al col·legi República de Venezuela, a Arequipa (Perú), recorda perfectament el que la va empènyer a començar-se a formar en noves tecnologies: «Vaig veure un nen en un seminari web que havia creat una aplicació digital per ajudar persones cegues. Em va impressionar tant que vaig pensar: “I per què els estudiants de la meva escola no ho poden fer?”».
Conejero és docent de ProFuturo, programa impulsat per la Fundación Telefónica i la Fundació ”la Caixa” que busca reduir la bretxa educativa en el món proporcionant una educació digital de qualitat als infants que viuen en entorns vulnerables i implementant projectes d’innovació educativa a través de la tecnologia. Des que el programa es va iniciar, el 2016, ProFuturo ha format milers de docents i milions d’estudiants, i actualment és present a 39 països de Llatinoamèrica, el Carib, l’Àfrica i l’Àsia. Només el 2023 es van formar 342.000 docents, que alhora van enfortir les competències digitals d’1,2 milions d’infants de més de 5.000 escoles.
Aquesta plataforma va proporcionar a Conejero les bases per entendre els conceptes fonamentals de l’educació digital i la va impulsar a continuar investigant. «Em va fer comprendre que, més que ensenyar als estudiants robòtica, electrònica o intel·ligència artificial, s’ha d’aconseguir que desenvolupin el pensament computacional com una habilitat indispensable en l’àmbit educatiu, però també com a persones», comenta.
ProFuturo, la columna vertebral de la seva feina
Filla d’una família de docents, Conejero va créixer compartint la passió dels seus pares per l’educació, amb una sensibilitat especial pels infants en situació vulnerable. «Quan vaig arribar a la meva escola, la sala d’ordinadors no s’utilitzava, estava tancada. L’única cosa que fèiem era veure vídeos amb els projectors i hi havia una certa por i inseguretat a l’hora d’utilitzar els equips per no fer-los malbé. La meva escola és al centre de la ciutat, a prop del nucli cultural, però tenia moltes precarietats. En molts aspectes, estava pitjor que una escola rural», recorda. Això va ser així fins que, després d’accedir al programa ProFuturo, van arribar les primeres eines: programari i un carretó amb un portàtil servidor, diverses tauletes i un projector. En dèiem «l’aula mòbil».
«Des d’aquell moment, ProFuturo ha estat la columna vertebral de la meva feina. I la meva escola, malgrat les precarietats i que és molt petita, ha estat escollida escola destacada nacional», s’enorgulleix. Gràcies a aquest suport, Conejero ha rebut recursos educatius digitals, a més de formació nova per al professorat i un aprenentatge en metodologies innovadores per aplicar en l’ensenyament. Docent destacada, es manté en contacte amb altres experts en educació a través de reunions en què comparteixen experiències i enriqueixen la seva tasca comuna.
«Intentem apujar el nivell dels nostres estudiants perquè puguin superar les bretxes que hi ha entre les escoles estatals. A partir de la tecnologia, fem que els alumnes aconsegueixin aprendre les diferents àrees educatives d’una manera integral, però també la utilitzem nosaltres per poder capacitar-nos, generar coneixement i recursos, i ser productius com a docents», indica.
Els estudiants del futur
Sobre la base de tot aquest aprenentatge, l’educadora ha desenvolupat una proposta que persegueix la transformació digital de l’escola primària, cosa que ha aplicat al centre on treballa, format per 12 aules amb 6 graus de primària que acullen uns 250 estudiants. «La meva proposta té com a objectiu el desenvolupament del pensament computacional, crític i creatiu a través de les activitats que duem a terme. Si tradicionalment, i encara avui, la comprensió lectora i el pensament lògic determinen l’èxit d’una persona, els qui no desenvolupin actualment el pensament computacional seran analfabets perquè no entendran com funcionen aquestes tecnologies. Volem que els alumnes arribin a ser productors i no tan sols consumidors.»
Cornejo és optimista. «Hi ha bastants riscos, però vull preparar els estudiants perquè puguin respondre als desafiaments que els presenti el futur i resoldre situacions problemàtiques que encara no s’han donat. No sabem quines professions noves emergiran d’ara endavant, però veiem que algunes ja estan quedant obsoletes mentre s’obren pas altres activitats relacionades amb la tecnologia», sosté.
Les nenes també són de ciències
Un altre aspecte important, tant per a ProFuturo com per a la docent, és treballar en la igualtat de gènere, un factor discriminatori encara molt present que Cornejo ha experimentat en la seva pròpia pell en certs moments de la seva vida. «En general, les persones que prenen les decisions són homes. A mi, personalment, al principi em va costar molt. Em vaig haver de preparar moltíssim i després establir un projecte que em permetés, amb visió de futur, traçar on volia arribar. Amb aquest empoderament i amb grans dosis d’assertivitat, he aconseguit implementar els meus projectes, però encara sento que les dones, quan hem de fer una xerrada, per exemple, ho fem més com a suport i se’ns posen traves per tenir la paraula i exercir una influència directa.»
Cornejo advoca per promoure la formació del talent femení. «La tecnologia està definint el futur de la societat i és indispensable que les nenes puguin desenvolupar habilitats, vocacions i estímuls que els permetin optar per carreres de ciències. Així es podran asseure a la taula de la tecnologia i dialogar sobre el futur de la humanitat», defensa. «En un món amb tanta violència, on l’ésser humà sembla que té cada cop menys humanitat, el fet de formar-nos en una cultura digital adequada determinarà que puguem garantir una societat millor, justa i equitativa per a tothom.»
Una bastida necessària
En mig de tot això, comenta: «ProFuturo és realment com una bastida per a tot el que fem». Gràcies al suport rebut se sent totalment empoderada. «Per exemple, quan van veure la proposta que estava duent a terme, ens van donar vuit targetes Microbit perquè els estudiants poguessin descarregar els programes que havien creat en una plataforma, instal·lar-los de manera física i comprovar com funcionaven. Ara poden veure que el que creen es concreta en una cosa real.»
La seva proposta de transformació digital a les aules ja es va posar a prova a l’escola durant el curs anterior i va obtenir resultats positius. «He pogut observar que els meus alumnes tenen ara uns nivells molt alts d’abstracció i una gran capacitat de resolució de problemes de manera sistematitzada, i han pogut desenvolupar el treball col·laboratiu, el pensament creatiu, l’autonomia i la idea de ciutadania digital», enumera. «Són conscients que la intel·ligència artificial, per exemple, pot fer molt de mal, però si està en mans d’un ésser humà que pensa en els altres i que vol aconseguir que la societat i el món siguin un lloc millor, aquest risc disminueix.»
Cornejo, que ha fet servir la seva escola com a laboratori i que, en aquesta nova etapa del projecte, ha introduït l’entrenament de models d’intel·ligència artificial amb machine learning (aprenentatge automàtic), no descarta aplicar el seu sistema en altres zones del Perú: «Vaig validant la proposta per fases, que són com fites en aquest somni. En el futur la vull implementar també a altres escoles, i si els resultats són igual de satisfactoris, a veure fins on arribem».