Talent espanyol que imagina la tecnologia del demà

La capacitat de projectar-se cap al futur és un factor determinant en les trajectòries educatives i professionals, tal com indiquen diversos estudis de la UNESCO. Hi ha persones que destaquen pel seu potencial per imaginar el demà. Tenen una vocació clara i confien en el seu poder per canviar el món amb treball i determinació. Sergio Boixo, Pilar Manchón i Juan Argote són tres d’aquestes persones. Fa uns anys, la Fundació ”la Caixa” els va concedir una beca per cursar un postgrau a l’estranger. Avui lideren equips en grans tecnològiques capaços d’impulsar els avenços que redefiniran la nostra relació amb la tecnologia, el llenguatge o les ciutats.

Einstein deia que la imaginació és més important que el coneixement perquè, mentre que el coneixement té límits, la imaginació abraça el món sencer. Potser aquí hi ha la clau de les persones que pensen el demà: on els altres veuen fronteres, elles hi veuen oportunitats.

Els últims anys, tecnologies com la computació quàntica, la intel·ligència artificial o els sistemes de conducció autònoma no tan sols han marcat el ritme del progrés, sinó que també han impulsat alguns dels avenços més decisius del nostre temps.

Darrere d’aquesta transformació, hi ha persones que lideren, gent amb formació i talent capaç de fer avançar aquesta revolució amb sentit. Algunes han arribat fins aquí gràcies a les beques de postgrau a l’estranger de la Fundació ”la Caixa”. És el cas de Pilar Manchón, directora d’Estratègia d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IA) a Google; Sergio Boixo, director de Computació Quàntica a la mateixa companyia, i Juan Argote, director d’Aurora Data Solutions. Ells van imaginar el futur i avui l’estan construint. 

«Tenim el potencial de crear una societat millor»

Des de la seva residència a Los Altos, Califòrnia, la lingüista computacional Pilar Manchón imagina i impulsa el futur de la IA, la tecnologia que ha revolucionat el nostre món i que avança a passos de gegant. La seva trajectòria es va veure marcada per una beca de postgrau a l’estranger de la Fundació ”la Caixa”. Nascuda al barri sevillà de Nervión, a la seva família no hi havia ningú vinculat a la ciència. El seu pare era taxista, i la seva mare, mestressa de casa. «El meu pare va deixar el col·legi als 12 anys, i la meva mare, als 13. Ni l’un ni l’altra no tenien estudis. Jo vaig ser la primera a acabar una carrera universitària», explica la Pilar.

S’havia llicenciat en Filologia Anglesa, i aquell mateix any, el 1997, va rebre la beca. «Allò va suposar un abans i un després en la meva carrera», comenta. «Va marcar el principi del que seria una trajectòria professional molt més ambiciosa». La Pilar havia començat un doctorat de Lingüística Computacional a Sevilla, i la beca li va permetre traslladar-se a la Universitat d’Edimburg per cursar el màster de Ciència Cognitiva i Llenguatge Natural. 

A més de suposar un impuls acadèmic, l’ajut li va obrir la porta a una comunitat de persones amb els seus mateixos interessos i amb ambició per canviar el món. «Quan comences a relacionar-te amb gent que té una manera de pensar similar a la teva, unes inquietuds i unes ànsies de tenir impacte, això et retroalimenta, fa que vulguis fer més», confessa. «Per això aquest tipus de beques són importantíssimes».

Allà va començar una carrera meteòrica que la va dur a treballar als principals departaments d’IA d’empreses com Intel o Amazon. Avui la Pilar lidera l’estratègia de recerca en IA a Google Research. El seu treball se situa a l’epicentre del debat tecnològic actual: l’alineament de la IA amb els valors humans. 

Al capdavant del seu equip, investiga com es pot auditar i mesurar que les respostes de les màquines siguin ètiques i respectin els principis que ens importen com a societat. En un món que observa amb astorament i un cert temor l’avenç dels algoritmes, ella se situa entre «optimista i realista». «Crec que tenim el potencial de crear una societat millor amb la IA», afirma convençuda.

A més de la seva faceta investigadora, Pilar s’ha convertit en una veu fonamental per divulgar el potencial i l’impacte social d’aquesta tecnologia. El seu consell per a la gent jove amb ganes i talent per canviar el món és clar: «Arrisca’t, tingues confiança i apunta ben amunt».

«És important seguir la teva vocació, allò a què realment vulguis dedicar el teu temps i energia»

«Des d’una edat relativament primerenca llegia llibres i revistes de divulgació científica, com Investigación y Ciencia o Nature. Sempre em va interessar molt la física quàntica i la filosofia que hi ha al darrere», explica Sergio Boixo (2003). Avui viu a Los Angeles, però la seva vocació va néixer a Lleó, on va créixer fins als nou anys.

La seva família ja era gent de ciència. «El meu avi era veterinari, i la meva àvia, química. En aquella generació no hi havia tantes dones científiques», destaca Boixo. Aquell entorn va determinar segurament la seva fascinació per la ciència i la tecnologia, i quan va sortir de l’institut va començar a cursar la carrera d’Enginyeria Informàtica. La va compaginar amb Filosofia i poc després es va matricular en Matemàtiques.

Amb aquest expedient, el lleonès de seguida va començar a treballar com a informàtic en banca. Va passar pel Banc Central Europeu i pel Dresdner Bank, però no es podia treure del cap la seva vocació científica. Era jove i tenia un bon salari. «Vaig començar a estalviar i a plantejar-me: Què faig amb aquests diners? Què vull fer realment?».

Boixo tenia clar que volia fer un doctorat i dedicar-se a la ciència. Així que va deixar la seva carrera a Berlín i es va matricular per cursar un màster de Física Quàntica a la Universitat Autònoma de Barcelona. La beca de la Fundació ”la Caixa” va ser l’empenta que li faltava per anar-se’n als Estats Units i fer un doctorat.

Aleshores, Boixo tenia 30 anys, dona i dos fills, però no ho va dubtar. «Me’n vaig anar amb tota la meva família a Alburquerque, Nou Mèxic», explica. Era la seva oportunitat d’aconseguir el seu somni, de desenvolupar una carrera científica. «Allà vaig treballar sobretot la metrologia quàntica i vam elaborar una teoria que explicava com es poden fer mesures amb molta més precisió». Al cap de dos anys havien aplicat la seva teoria a un experiment de l’Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona. 

Actualment, Sergio Boixo és un dels referents principals en el camp de la computació quàntica. La beca li ha donat l’oportunitat de desenvolupar la seva vocació, però també de dirigir el treball científic de centenars de persones brillants.

Juntament amb el seu equip ha desenvolupat Willow, un xip quàntic capaç de fer en cinc minuts un càlcul que el més ràpid dels ordinadors clàssics trigaria 10.000 trillons d’anys a fer, més que l’edat de l’univers. El xip, a més, ha aconseguit reduir exponencialment el nombre d’errors conformement augmenta el nombre de qbits —unitat bàsica d’informació en la computació quàntica—, un dels grans obstacles d’aquesta tecnologia fins ara.

El seu gran repte és desenvolupar el primer ordinador quàntic de la història, tot i que en el camí cal anar completant etapes. «La pròxima fita important és el que anomenem qbit lògic, que és l’equivalent al primer transistor quàntic», explica. El Sergio té clar l’impacte del seu treball. «Crec que la quàntica donarà lloc a una segona revolució tecnològica que espero que tingui un impacte semblant al de la revolució que va donar lloc a la informàtica moderna». 

L’oportunitat d’impactar en el dia a dia

Això mateix és el que va fer l’enginyer Juan Argote. Criat al barri de les Corts, a Barcelona, va créixer en una família que va prioritzar la seva educació per damunt de tot. Des de petit el van fascinar les matemàtiques i també la biologia. Contemplava meravellat els documentals de Jacques Cousteau, i va ser a través d’un que va descobrir la seva primera vocació. «Cousteau havia fet un documental sobre construccions submarines que tenien un element arquitectònic i una relació matemàtica, i vaig acabar tirant cap a l’arquitectura», comenta Juan.

Aquest va ser el punt de partida en la seva trajectòria cap a l’avantguarda tecnològica. Un camí no lineal. Després de descartar l’arquitectura per la seva dimensió artística, Juan es va decantar per l’Enginyeria de Camins a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Buscava el rigor del càlcul d’estructures. Però el veritable punt d’inflexió va arribar a tercer de carrera, quan va descobrir l’enginyeria de transport. «Va ser la primera vegada que vaig veure una possibilitat d’impactar en el meu dia a dia, d’influir en les infraestructures de les ciutats», explica. Allò que semblava abstracte als llibres es va tornar tangible: moure persones i objectes de manera eficient podia canviar el món.

La beca de postgrau a l’estranger de la Fundació ”la Caixa” li va arribar en un moment inesperat, gairebé de pel·lícula. Assegut mirant el capvespre en el viatge de fi de carrera a Tunísia, va rebre la trucada que li confirmava la concessió de l’ajut. «Va ser un flux d’adrenalina... Vaig sentir un agraïment molt profund, perquè s’obria una porta que fins en aquell moment era només un potencial, però que ara tenia davant meu», recorda amb emoció.

Gràcies a aquest impuls, el Juan va posar rumb a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia. Allà va fer el doctorat i es va integrar en una comunitat de ments brillants de disciplines tan dispars com la filosofia o les ciències pures, cosa que va acabar de modelar la seva visió del món. També va desenvolupar Cabbie, el seu primer programari per millorar el transport públic.

Avui, el Juan és una figura clau en el desenvolupament de la mobilitat del futur com a director d’Aurora Data Solutions, l’equip de ciència de dades d’Aurora, empresa líder en el sector dels vehicles autònoms. La seva especialitat és la modelització, la simulació i l’anàlisi de dades a gran escala, disciplines que combina amb un objectiu: revolucionar el transport perquè sigui més intel·ligent i segur.

Gràcies a l’impuls inicial de la Fundació ”la Caixa”, el Sergio, la Pilar i el Juan no sols van imaginar el futur, sinó que avui l’estan construint en camps tan diversos com la física quàntica, la IA o la mobilitat intel·ligent. Les seves històries comparteixen un mateix origen, la vocació, però també un mateix somni, el desig de millorar el món.