Beques de grau: quan el talent troba oportunitats

Més de 201.000 joves es graduen cada any a Espanya, segons dades de la Fundación CYD, i culminen així una etapa marcada per l’esforç i la perseverança. Entre aquests hi ha un grup de joves amb expedients brillants i recursos econòmics limitats que han acabat els seus estudis superiors gràcies a una beca que els ha donat accés a oportunitats que abans eren fora del seu abast. L’ajut no tan sols ha impulsat el seu talent, sinó que també ha reforçat la seva confiança i la seva autonomia. Pertanyen a la primera promoció d’estudiants becats pel programa de Beques de grau de la Fundació ”la Caixa”.

«El primer que vaig pensar quan em van donar la beca va ser: “Impossible”», recorda Ana Vázquez. «Crec que la síndrome de l’impostor és un sentiment que molts de nosaltres compartim. Per això animo les persones que encara s’ho estan pensant que presentin la sol·licitud. No saps mai si pots ser tu l’afortunat!»

L’Ana tot just ara ha acabat la llicenciatura en Història a la Universitat de València gràcies a una beca de grau de la Fundació ”la Caixa”. «La meva vocació va néixer a l’ESO: la història ens explica d’on venim i cap on anem, i jo sentia que volia transmetre a altres persones aquesta passió.»

Destaca que la beca li ha donat independència econòmica i accés a noves oportunitats. «Va ser un alleujament econòmic per als meus pares i també em va permetre anar-me’n d’Erasmus, conèixer moltíssima gent i explorar-me com a persona i com a estudiant», afirma.

Per a Mireya Almeida, una altra estudiant que tot just s’ha graduat, l’impacte de la beca va ser també profund: «El primer que vaig fer en saber que me l’havien donada va ser trucar a la meva mare plorant i dir-li: “Mama, per fi alguna cosa bona!”». La beca li ha aportat llibertat i autonomia. «Sobretot, m’ha alliberat de la càrrega que suposava que els meus pares haguessin de pagar els meus estudis», explica.

Originària de Fuenlabrada, la Mireya tenia clar des de nena que volia ser policia. Durant el batxillerat, descobrir el cos de la policia científica la va portar a cursar un grau en Biologia a la Universidad Autónoma de Madrid. «Ara la meva meta és combinar la vessant científica amb la criminalística per treballar en un laboratori i contribuir a la justícia social».

Reforç emocional per a un talent sense límits

A més del suport econòmic, del qual ja s’han beneficiat 255 joves en els 5 anys de vida del programa, per als estudiants la beca suposa també una veritable injecció de confiança. «Et fa guanyar seguretat en tu mateixa, entendre que ets capaç i que els diners no són importants quan l’esforç és aquí», diu l’Ana.

La Mireya hi coincideix: la beca li ha canviat la manera de veure’s a si mateixa i tot el que pot assolir. «Sé que, si m’hi esforço, ho puc aconseguir.»

Javier Barrio, becat també en la primera promoció, reconeix que al principi no creia que una beca així pogués estar al seu abast. «T’ajuda a veure el futur amb més optimisme. Ara crec molt més en mi. Formar part d’aquest grup tan privilegiat de becats et fa veure que pots anar més enllà. Potencia el teu talent. Et dona unes ales que potser ja tenies, però que no podies veure», assegura.

Graduat en Biotecnologia a la Universitat de València, el Javier recorda que, des de petit, es quedava fascinat quan visitava el Museu de Ciències Naturals de la ciutat amb el seu pare. «A batxillerat ja vaig veure que la meva vocació era treballar en un laboratori: em podia passar hores mirant a través del microscopi.»

Joaquín Márquez, que també va obtenir la beca el 2021, va saber a l’instant que «alguna cosa important estava a punt de passar» quan va llegir la notificació que li deia que l’havia aconseguida. «Els meus pares van venir a Almeria des de l’Argentina per oferir-me un futur millor i, sense la beca, m’hauria hagut de pagar els estudis treballant, la qual cosa, òbviament, hauria perjudicat el meu rendiment», assenyala. Quan va rebre la notícia, va sentir «alleujament en saber que totes les hores d’estudi i tot el sacrifici tenien la seva recompensa i també validació». I afegeix: «Venint d’una ciutat tant petitona, no em creia capaç de destacar entre tants candidats».

El Joaquín ha estudiat Física a la Universidad Complutense de Madrid, motivat per divulgadors com José Luis Crespo i Javier Santaolalla, que el van ajudar a veure aquesta disciplina com una eina per entendre l’univers. «També vaig tenir dos professors de matemàtiques molt bons que em van transmetre la seva passió per buscar respostes a preguntes que no s’han fet abans. La física era ideal perquè combinava la part teòrica amb l’experimental.» Gràcies a la beca s’ha pogut centrar a temps complet en els seus estudis i fer una estada a la University of California (Estats Units). «Ha estat un dels millors anys de la meva vida», confessa.

Molt més que una beca: acompanyament personalitzat

«La beca no és tan sols una quantitat econòmica, és un acompanyament complet», assegura el Javier. Inclou un ajut mensual de 750 euros, un import per a material i equipament informàtic, dotacions addicionals per a estades internacionals, cursos d’idiomes, un programa d’orientació acadèmica personalitzat i formació en habilitats transversals, a més d’activitats de networking.

Aquest acompanyament personalitzat ha estat clau per a l’Ana, que els primers mesos a la universitat no van ser precisament bufar i fer ampolles. «T’enfrontes a un sistema educatiu nou, assignatures més denses, etc. Però gràcies a les eines que et dona la beca, com l’orientador o les xerrades sobre gestió de l’estrès i l’ansietat o sobre noves formes d’aprenentatge, a poc a poc tot va ser més fàcil.» El seu orientador, l’Alfonso, la va ajudar a veure els errors com a part de l’aprenentatge i va fer que se sentis «escoltada». Al final va acabar gaudint tant dels estudis que ja s’ha matriculat a un màster en Història Contemporània a la Universitat de València i valora també la possibilitat de continuar fent un doctorat o de dedicar-se a la docència.

El Joaquín també va aprendre una lliçó important en arribar a la universitat. «Venia de tenir bones notes al batxillerat i vaig passar de ser el peix més gran de la peixera a nedar en un oceà ple de talent.» El seu mentor, Javier Argüello, va ser una pedra angular en el procés. Li va fer entendre que «el que és important no és ser el millor en tot, sinó ser constant». Argüello també va obtenir una beca de la Fundació ”la Caixa” i va estudiar Física a la mateixa facultat que l’almerienc. «Entenia completament la meva situació i em va ajudar a orientar-me en les assignatures, a valorar i celebrar els meus èxits i a afrontar els reptes.» Gràcies a ell, el Joaquín va descobrir el món de la recerca en tecnologies quàntiques amb una estada a l’Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona.

La Mireya també destaca l’enfocament integral del suport rebut. «La beca no busca només el teu benestar econòmic, sinó també que et desenvolupis com a professional i adquireixis un munt d’habilitats que et serveixin en els estudis, en la feina i en la vida.»

El Javier, d’altra banda, agraeix que el seu orientador, el Marc, l’acompanyés durant tot el recorregut. «Em va donar consells i em va dir coses que potser no volia sentir, però que necessitava que em diguessin. Ha estat present en els meus millors i en els meus pitjors moments. No el coneixia de res, però avui el considero un amic.»

Un futur ple de contactes i oportunitats

L’Ana assegura que la beca «li ha canviat la vida i li ha obert un món d’oportunitats», a més d’haver-li permès conèixer gent que avui considera part de la seva família.

Són molts els becats que destaquen el valor de pertànyer a una comunitat de suport. El Joaquín subratlla la importància d’aquesta xarxa: «La beca t’obre les portes a una xarxa de becats enorme, fascinant i supertalentosa». El Javier hi coincideix: «He fet amistats molt bones i contactes per al futur, ja que tots som persones talentoses en els nostres camps». I la Mireya recomana «fer pinya» amb altres becats per «donar-se suport i feedback».

El Javier espera que compartir la seva història pugui servir com a estímul a altres joves. «Saber que una persona semblant a tu, algú que prové potser d’una família amb pocs recursos econòmics, ha aconseguit aquesta beca, et pot animar a intentar-ho.» Avui, quan mira enrere, reconeix una transformació total: «Si comparo la persona que era a primer de carrera amb la que soc ara, veig una evolució completa en tots els aspectes de la meva vida». I dona les gràcies a la beca per això.

També el Joaquín valora el significat de formar part d’aquesta primera promoció. Ho defineix com «tot un honor i també una responsabilitat». És conscient que han estat pioners i afirma que espera «haver contribuït a millorar aquesta oportunitat pels que venen darrere». L’almerienc se sent «superafortunat d’haver viscut aquesta experiència» i compromès a fer el que estigui al seu abast per «retornar a altres estudiants» tot el que la beca li ha donat.