Més enllà de la por a l’algoritme: una IA socialment responsable

La intel·ligència artificial (IA) va néixer als anys cinquanta amb l’objectiu de construir sistemes computacionals intel·ligents. Després de dècades d’evolució, els últims anys ha experimentat un desenvolupament exponencial, amb implicacions importantíssimes en els àmbits tecnològic, social i econòmic; també se n’ha democratitzat l’ús, de manera que qualsevol persona hi pot accedir per mitjà d’eines com ChatGPT. Segons l’anàlisi de l’experta Nuria Oliver, aquest creixement implica extensos debats ètics, problemes en qüestions tan rellevants com la desinformació i l’impacte en la democràcia, però també un ventall immens de possibilitats per al bé social.

Oliver és una de les màximes referents en intel·ligència artificial (IA) del nostre país. Llicenciada en Enginyeria Superior de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Madrid el 1994 com a primera de la promoció, va rebre una beca de la Fundació ”la Caixa” per fer un doctorat en Intel·ligència Artificial al MediaLab del MIT. Es va doctorar l’any 2000 i ha treballat com a investigadora i directora d’investigació per a grans companyies com Microsoft, Telefónica o Vodafone. Actualment, Oliver és cofundadora i vicepresidenta d’ELLIS (European Laboratory for Learning and Intelligent Systems), la xarxa europea d’excel·lència científica en IA, i directora de la unitat ELLIS a Alacant, fundació dedicada a la investigació en IA centrada en l’ésser humà.

Segons Oliver, no es pot entendre la IA en un context que no abordi els grans reptes a què ens enfrontem com a societat, com ara «l’envelliment de la població, l’esgotament dels recursos i la polarització de l’acumulació de la riquesa, la crisi energètica propiciada per un gran consum d’energies no renovables, el canvi climàtic i les pandèmies», assenyala. «Necessitem la IA per poder abordar aquests reptes i, per tant, la necessitem per poder sobreviure com a espècie», assegura.

«Vivim en un món en el qual utilitzem constantment aplicacions dotades d’IA, i fins i tot podem parlar als nostres cotxes, telèfons, altaveus intel·ligents o electrodomèstics, que ens entenen», sosté Oliver. «I anem cap un món on conviurem amb cotxes autònoms i robots socials. Un món amb ciutats intel·ligents que generen dades constantment, dades que només podrem interpretar gràcies a la IA».

Segons el IoT Analytics Research, el 2020 es van superar els 12.000 milions de dispositius connectats a internet. «El mòbil és el dispositiu tecnològic amb més adopció en la història de la humanitat», afirma l’experta. Aquesta ubiqüitat de la tecnologia dona lloc a ingents quantitats de dades. L’IDC Global DataSphere de 2018 estima que el 2025 tindrem 175 zettabytes d’informació. I «no hi ha una altra manera de processar aquest volum de dades si no és mitjançant tècniques d’IA», diu Oliver. Gràcies a aquestes dades i a una gran capacitat computacional, els algoritmes aprenen i troben patrons, fan prediccions, creen imatges que semblen creades per l’ésser humà o tradueixen d’un idioma a un altre.

Per tot això, la IA ha passat de ser una qüestió tecnològica a «convertir-se en una qüestió política». I amb aquest creixement exponencial sorgeix una necessitat de regulació. Per aquest motiu, el 2018 es va començar a treballar en una estratègia europea d’IA que va culminar amb l’aprovació aquest 2023 de la Llei d’IA, el primer marc regulador de la Unió Europea per a la IA. A més, el 2022 es van aprovar dues normatives també importants: els reglaments europeus de mercats digitals i els de serveis digitals.

A aquesta base tecnològica emmarcada en una regulació nacional i internacional, Oliver hi afegeix diverses dimensions sense les quals no preveu una aproximació real a la IA: l’ètica, la social i l’econòmica. Segons l’AI Trends de Forbes, el 2025, 97 milions de persones treballaran en el sector de la IA, i el Fòrum Econòmic Mundial apunta que els llocs de treball es veuran impactats per la IA en un 23 %.

Més enllà del desplaçament de llocs de treball d’aquesta Quarta Revolució Industrial i la generació immensa de riquesa que pot suposar en l’àmbit productiu, l’experta en IA insisteix en la necessitat que la IA estigui centrada en les persones. Aquesta revolució, que vivim especialment des del 2016, ha suposat ja assoliments «que fa uns anys semblaven de ciència ficció», com inferir l’estructura en 3D de les proteïnes. Els usos de la IA per al bé social són innumerables: des de la predicció de punts calents de crims a les ciutats fins a l’educació personalitzada, el diagnòstic precoç de malalties, la medicina de precisió o la conducció autònoma. És aquesta vessant social, que té com a objectiu el bé comú i arribar a tota la humanitat, a la qual Oliver ha dedicat la seva carrera.

La Fundació ELLIS Alacant, cofundada per Oliver amb l’impuls i el suport de la Generalitat Valenciana, creu «en el poder de la IA com a motor de progrés i factor clau per al benestar». Tanmateix, en la seva pàgina web se subratlla: «Aquest potencial no està garantit i per això la investigació de la nostra fundació és tan important».

Durant l’última dècada, tant en l’àmbit privat com a través d’ELLIS Alacant, Oliver ha centrat els seus esforços en la utilització de la IA per mitigar l’impacte de desastres naturals, fomentar la inclusió financera, tenir ciutats i transport intel·ligents, ajudar a combatre les pandèmies o disposar de sistemes energètics més sostenibles. Recentment, la investigadora espanyola ha publicat un article a la revista Science sobre la utilització de dades de telèfons mòbils per prendre decisions en matèria de salut pública durant la pandèmia de COVID i ha impulsat iniciatives com Naixus, una xarxa global de centres d’excel·lència d’IA centrats en el desenvolupament sostenible.

Tot i que es plantegin regularment debats ètics sobre les seves implicacions, el treball de Nuria Oliver demostra que la IA té una aplicació social i responsable real que ens pot ajudar a construir un camí que millori la vida de les persones i també a superar reptes de futur tan majúsculs com l’esgotament de recursos, la salut pública o la crisi climàtica.