El MNAC i CaixaForum+ presenten la sèrie documental La ciència de l’art

El dijous 9 de juliol tindrà lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) una trobada amb la premsa per presentar la sèrie documental La ciència de l’art, produïda pel museu i Cábala Films, amb producció associada de CaixaForum+. 

La sessió comptarà amb la participació de Roser Toll, directora de la sèrie i la Carme Ramells Cabrelles, cap de l’Àrea de Restauració i Conservació Preventiva del MNAC.

LA CIÈNCIA DE L'ART
Disponible a partir del 9 de juliol a CaixaForum+

Aquesta sèrie documental, produïda pel Museu Nacional d’Art de Catalunya i Cábala Films, i amb producció associada de CaixaForum+, segueix l’equip de conservació i restauració del Museu per descobrir noves dades sobre artistes de reconeguda trajectòria nacional i internacional, com Zurbarán, Isidre Nonell o Quentin de La Latour, i sobre peces emblemàtiques com Milicià ferit o la portalada de Sant Pere de Rodes.

És la primera vegada que una càmera documenta de manera continuada i exhaustiva el treball intern del MNAC. I ho fa acompanyant un equip capdavanter al país i mostrant l’aplicació de tècniques científiques per a l’estudi del patrimoni.

 També veurem com la intel·ligència artificial pot ajudar a recuperar el missatge d’una obra que presenta un deteriorament irreversible, com Milicià ferit, de Francisco Mateos. Els equips del museu han col·laborat amb l’artista Pilar Rosado per recrear l’obra i recuperar-ne el sentit original.

Darrere d’algunes de les obres d’art més fascinants del MNAC s’hi amaguen secrets que han trigat segles a sortir a la llum. La ciència de l’art segueix els equips de conservació i restauració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, en una recerca gairebé detectivesca en què, gràcies al mètode científic i tecnològic aplicat al patrimoni, descobrirem aspectes desconeguts d’obres rellevants de la seva col·lecció.

Mai fins ara un equip de filmació no havia tingut un accés tan continuat als processos de treball dels equips científics del museu. La ciència i la investigació són les aliades que permeten desvelar misteris de les obres d’art i aportar nova informació que pot canviar la manera d’aproximar-nos a aquestes obres i a la seva història per redescobrir-les des d’una nova perspectiva.

Al llarg de 6 episodis de 13 minuts, es plantegen casos que conviden públics de totes les edats a descobrir l’art a través de la ciència i la història despertant la curiositat i l’esperit crític. Gràcies a la pantalla podem accedir ara a tallers, laboratoris, arxius o altres espais restringits, habitualment inaccessibles al públic.

Sinopsis

La reconstrucció del Milicià ferit. Aquesta obra de Francisco Mateos va ser creada en un context d’urgència, amb mitjans precaris i materials reutilitzats, amb l’objectiu de participar en el Pavelló Espanyol de la República a l’Exposició Internacional del 1937, on també s’exhibia el Guernica de Picasso. L’obra va tornar de París l’any 1938 i des d’aleshores no s’havia pogut exposar mai: en un primer moment, perquè formava part de l’art silenciat dels vençuts, i més tard, perquè estava profundament malmesa, amb un deteriorament irreversible i progressiu. 

L’equip del MNAC, en col·laboració amb l’artista Pilar Rosado, ha aplicat tècniques pioneres d’intel·ligència artificial per recrear l’aspecte original de l’obra, que s’ha exposat per primera vegada a les sales de la col·lecció permanent.

El periple del marbre de Sant Pere de Rodes. Seguim l’equip del museu en les seves investigacions fins a revelar per primera vegada que els marbres antics reutilitzats pel Mestre de Cabestany provenen de Carrara (Itàlia) i del Proconès (actualment, l’illa de Màrmara, a Turquia)o Saint-Beat (França). Aquest capítol mostra altres descobriments que han format part de l’exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany, que s’ha pogut veure fins al 29 de juny al Museu Nacional.

El penediment d’Isidre Nonell. El misteriós revers d’un retrat del pintor modernista Isidre Nonell es converteix en la porta d’entrada a una història tràgica que havia de marcar profundament l’artista i que ens descobreix aspectes inaudits de la seva trajectòria.

La foscor de Francisco de Zurbarán. L’any 2025, l’exposició Zurbarán (sobre)natural va reunir per primera vegada tres versions de Sant Francesc d’Assís segons la visió del papa Nicolau V, obra mestra del pintor. La possibilitat excepcional de comparar les tres pintures va permetre desxifrar si aquestes obres, aparentment germanes, provenen del mateix taller o no, i també desenvolupar línies de recerca més enllà de l’exposició.

El trencaclosques de Sant Pere del Burgal. Un fragment dels frescos originaris de l’església romànica de Sant Pere del Burgal, a la Vall d’Àneu, no encaixa amb la resta. Ens endinsem en una obra cabdal del romànic català per seguir les pistes que els segles no han pogut esborrar.

El secret de Quentin de La Latour. Quentin de La Latour va aconseguir convertir el pastel en un llenguatge artístic de primer ordre i es va guanyar un lloc destacat a la cort francesa. Descobrim, gràcies a la ciència, una personalitat artística única que innova tècnicament i compositivament.

Sobre l’equip

Roser Toll (Lleida, 1986) és periodista i documentalista amb més de quinze anys d’experiència en la narració d’històries i projectes d’investigació internacional. Ha treballat com a corresponsal per a l’Agència EFE, i a Colòmbia i Xile per a l’Agence France Presse (AFP). Actualment investiga i produeix articles per a The New York Times i documentals per a Cábala Films.

Cábala Films és una empresa audiovisual especialitzada en continguts innovadors sobre ciència, natura, medi ambient i impacte social, amb oficines a Espanya, Xile i Colòmbia.

Sobre Canal+MNAC

El Canal+MNAC és una plataforma digital clau en l’estratègia del Museu Nacional d’Art de Catalunya: més que un repositori de continguts, és un espai de difusió cultural amb identitat pròpia que amplia i enriqueix l’experiència museística. 

Estructurat a partir dels eixos Mira, Escolta i Llegeix, el canal ofereix una proposta transmèdia que combina audiovisuals, pòdcasts, publicacions digitals i formats interactius que permeten aprofundir en el relat expositiu, la recerca i els processos interns del museu i generar noves narratives per a públics diversos. 

El Canal+MNAC reforça l’ecosistema entre el museu físic i el digital i es consolida com una eina essencial per facilitar un accés més obert, accessible i contemporani al patrimoni.