CaixaForum València reivindica Rembrandt com a gravador en una exposició amb el British Museum

CaixaForum València inaugura Rembrandt. Un món en gravats, exposició organitzada en col·laboració amb el British Museum que redescobreix Rembrandt van Rijn (1606-1669) a través de la seva faceta de gravador i dibuixant. Una àmplia selecció de gravats de totes les etapes de la seva trajectòria i una selecció de dibuixos permeten entrar en el seu procés creatiu i descobrir com va convertir la línia, la llum i l’ombra en una forma d’observar i narrar el món.

El director de CaixaForum València, Álvaro Borrás, i la conservadora adjunta de Gravats i Dibuixos Holandesos, Flamencs i Alemanys (1400-1880) del British Museum, Olenka Horbatsch, han presentat avui Rembrandt. Un món en gravats, mostra que se centra en una de les facetes menys conegudes del mestre holandès: la de gravador i dibuixant, disciplines en què va desplegar una gran creativitat tècnica i una notable capacitat narrativa.

Es tracta de l’onzena col·laboració de la Fundació ”laCaixa” amb el British Museum, fruit de l’aliança estratègica que mantenen totes dues institucions i que ha permès presentar al públic del nostre país una gran varietat d’exposicions: Els pilars d’Europa. L’edat mitjana al British Museum, sobre l’art i la cultura medievals; Agon! La competició a l’antiga Grècia; Faraó. Rei d’Egipte; Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran; El somni americà. Del pop a l’actualitat; La imatge humana: art, identitats i simbolisme; Mòmies d’Egipte. Redescobrint sis vides; Venerades i temudes. El poder femení en l’art i les creences; Veus del Pacífic. Innovació i tradició, i Soc Assurbanipal, rei del món, rei d’Assíria.

Considerat un dels artistes més grans i innovadors de l’Europa del segle XVII, Rembrandt és universalment cèlebre com a pintor, però també va ser un gravador i dibuixant excepcional, dotat d’una capacitat única per plasmar el món que l’envoltava amb una mirada íntima i expressiva.

Rembrandt. Un món en gravatsreuneix un total de 75 obres, entre les quals hi ha 68 gravats, una planxa de coure i 6 dibuixos. Es tracta principalment d’estampes, juntament amb una selecció especial i reduïda de dibuixos, obres totes procedents de l’extraordinària col·lecció del museu londinenc.

Sis àmbits per redescobrir a Rembrandt

Rembrandt. Un món en gravats presenta una col·lecció excepcional d’estampes i una acurada selecció de dibuixos que ofereixen una visió única del procés artístic del mestre holandès. A més d’entendre millor la manera en què Rembrandt observava el món, la mostra revela els mètodes de treball i l’habilitat tècnica de l’artista en l’ús del gravat.

Per aquest motiu, el recorregut s’inicia amb un espai introductori que inclou una vitrina amb una matriu de coure gravada i diverses eines, objectes que anticipen als visitants l’enginy tècnic i creatiu de l’artista. A més de l’espai introductori, la mostra està organitzada en sis àmbits diferents:

1. Autoretrats

Rembrandt va ser el primer artista que va produir un extens conjunt d’autoretrats gravats al llarg de la seva vida, executats en diferents períodes i amb estats d’ànim i vestits molts diversos.

Inicialment, l’artista no va concebre aquestes estampes per fer-ne grans tirades comercials, sinó com a exercicis de taller i proves tècniques que després polia per eliminar-ne rugositats, restes de tinta o ratllades de la planxa. Els seus autoretrats més tardans revelen una complexitat artística creixent i el ple domini de la tècnica del gravat.

Aquestes imatges íntimes van ser un aspecte important de la seva experimentació creativa que li va permetre modelar i projectar la seva imatge pública al llarg del temps. Considerades entre les seves obres més personals, situen els visitants cara a cara amb Rembrandt i permeten intuir les seves ambicions socials i artístiques.

Aquest àmbit reuneix des del detallista Autoretrat reclinant-se en un ampit (1639), en el qual l’artista es representa a la manera d’un cortesà renaixentista, fins al posterior Autoretrat dibuixant davant d’una finestra (1648), on es mostra ell mateix gravant la seva pròpia efígie sobre una planxa de coure.

2. Retrats

Al segle XVII, els gravats de retrat se cenyien a convencions molt establertes: la persona apareixia representada dins d’un marc, amb un text a la part inferior. Rembrandt va trencar aquesta tradició i, més enllà de la semblança física, en els seus retrats va aconseguir evocar la personalitat de cada model mitjançant postures dinàmiques, vestidures i escenaris elaborats.

L’artista no va retratar la reialesa ni l’aristocràcia, sinó sacerdots, comerciants, metges i recaptadors d’impostos que coneixia personalment i que compartien la seva visió innovadora del retrat. La diversitat de la seva clientela ofereix, per tant, un fresc representatiu d’una part de l’Amsterdam del seu temps.

Un dels retrats més atmosfèrics del recorregut —al qual es dedica una de les taules de mediació— representa el seu mecenes, el col·leccionista Jan Six, llegint al costat d’una finestra. En aquesta obra i en d’altres de Rembrandt se suggereix una relació d’amistat molt estreta entre l’artista i el personatge retratat.

3. Les dones de Rembrandt

Com era habitual en l’època, Rembrandt tenia el taller a casa seva i va dibuixar les dones del seu entorn més proper, tant en sessions de posa formals com en escenes domèstiques espontànies. Aquestes representacions ofereixen una finestra privilegiada a la seva vida personal.

El 1634 es va casar amb Saskia van Uylenburgh, que apareix sovint en la seva obra, tant en retrats directes com encarnant personatges d’històries bíbliques i clàssiques. Però va morir prematurament el 1642, de manera que Rembrandt va contractar Geertje Dircx com a mainadera del seu fill Titus; el 1650, la que seria la nova mainadera, Hendrickje Stoffels, es va convertir en la companya de l’artista fins a la seva mort. Encara que no sempre n’hi ha evidència documental, es creu que aquestes dues dones també apareixen de manera repetida en els dibuixos i en altres obres del mestre holandès.

4.   Dibuix al natural 

Observador atent de la vida quotidiana, Rembrandt es va inspirar tant en l’espai domèstic com en els atrafegats carrers d’Amsterdam. Dibuixava els seus models  al taller o a casa, i en capturava el moviment en esbossos ràpids a ploma i tinta recreant la llum mitjançant aiguades de gran sensibilitat.

Els seus aiguaforts de la dècada del 1630 actuaven com a «fulls d’estudis» espontanis dibuixats directament sobre la planxa, cosa que va donar lloc a estampes amb aspecte de dibuix. A partir de la dècada del 1640, quan va començar a admetre alumnes al seu taller, va organitzar sessions de dibuix del natural com a part fonamental de la seva ensenyança i animava els seus deixebles a treballar seguint el seu mateix estil.

5. Paisatge i natura

Com altres artistes del nord d’Europa que el van precedir, Rembrandt es va inspirar en els paisatges de la seva terra: cases de camp amb teulada de palla, molins de vent i el curs del riu Amstel al seu pas per Amsterdam poblen els seus gravats i dibuixos. Molts els va executar durant llargues passejades pels afores de la ciutat, llocs que encara avui és possible identificar.

El recorregut per l’exposició permet apreciar la seva evolució en aquest gènere, des de gravats de gran detallisme i precisió tècnica fins a obres de la seva última etapa, resoltes amb gestos molt més ràpids, solts i propers al dibuix. Amb aquesta temàtica, l’artista intentava crear atmosferes a través d’efectes de llum en blanc i negre. Juntament amb vistes reals, preses directament del natural, la secció també inclou paisatges inventats, acuradament compostos a l’estudi.

6.   Relats de la Bíblia

La Bíblia va ser una font d’inspiració constant per a Rembrandt, i algunes de les seves obres més notables il·lustren episodis de l’Antic i el Nou Testament.

L’artista va aprofitar el seu domini de l’aiguafort per crear efectes de llum dramàtics i carregar de significat simbòlic la lluminositat de les escenes religioses. També va incorporar gestos i emocions presos de la vida quotidiana als relats bíblics per oferir una lectura contemporània d’històries molt conegudes.

En el seus gravats religiosos s’hi pot identificar un recorregut estilístic que va de la dramatització a una introspecció cada vegada més profunda. Les estampes de la dècada del 1640 destaquen per una extraordinària capacitat narrativa i per un ús brillant de llums i ombres, mentre que a la dècada del 1650, ja al final de la seva vida, els gravats sobre la Passió de Crist són més foscos i tècnicament complexos.

Aquest últim àmbit de l’exposició culmina en un espai final, tancat amb cortines de vellut, que acull dues parelles de gravats de temàtica bíblica en una atmosfera més recollida. Es tracta de dues de les seves obres mestres, amb sengles variacions: Crist presentat al poble (1655) i Les tres creus (1653), executades mitjançant la tècnica de la punta seca, que l’artista imprimeix amb un negre envellutat i que representa la culminació de Rembrandt com a gravador.

Projecte de mediació i accessibilitat: Rembrandt. Un món en relleu

El gran nombre d’obres que reuneix l’exposició i la voluntat d’acostar la tècnica del gravat a públics diversos són el punt de partida del projecte de mediació Rembrandt. Un món en relleu, plantejat en diferents capes. Destaca la distribució de tres taules pel recorregut de la mostra que permeten experimentar alguns dels recursos expressius de Rembrandt amb la vista i el tacte. Aquestes tres activitats acostaran a tots el públics aquestes tècniques experimentant amb la vista i el tacte.

El gravat comença amb una planxa de coure que es cobreix amb un vernís resistent a l’àcid. La proposta de mediació convida a explorar el procés d’estampació d’un aiguafort per conèixer a través de tacte alguns dels seus recursos expressius, com per exemple les trames que s’obtenen en ratllar el vernís per exposar el coure que hi ha a sota i la possibilitat de polir la planxa per modificar la imatge obtinguda.

Tot i que les taules tàctils es van concebre especialment per al públic amb discapacitat visual, aquest projecte de mediació està pensant perquè sigui atractiu per al conjunt dels visitants, de manera que la proposta de mediació és veritablement accessible per a tots els públics.

A la primera de les taules, titulada «El control de la llum», s’hi explica com treballava Rembrandt amb la il·luminació per organitzar les escenes. Fent servir el retrat Jan Six (1647) com a exemple, els visitants recomponen la imatge d’aquest col·leccionista d’art situant peces més llises per a les zones clares o d’altres de més rugoses i denses per a les fosques. Mitjançant aquest procés es descobreix que Rembrandt va il·luminar alguns objectes més que d’altres per revelar quins eren els interessos personals d’aquest ric comerciant d’Amsterdam.

La segona taula, «La llibertat del traç», se centra en el paisatge El tres arbres (1643) i mostra com Rembrandt va retratar una tempesta que s’aproxima fent servir línies diferents per a cada element: la pluja, l’aigua quieta d’un estany, els núvols o les fulles dels arbres. Dotava així l’escena de caràcter dramàtic. La proposta convida els visitants a recompondre el gravat i reflexionar sobre el que expressa cada fragment i la seva trama.

L’última taula, «Variacions d’estat», es basa en Jesús presentat al poble (1655) per explicar el concepte d’estat en el gravat, que consisteix en la possibilitat de corregir errors a les planxes tornant-les a polir, cosa que també permet incloure o eliminar personatges i altres elements a l’escena. Com si fos el joc de les set diferències, aquesta taula proposa comparar dues versions de la mateixa estampa en què Rembrandt va suprimir un grup de personatges i va modificar la façana del temple, i reflexionar sobre com aquests canvis transformen la interpretació de l’obra.

Creació d’audiovisuals, infografia i audioguia

A més de les tres taules de mediació, la mostra disposa d’altres recursos que enriqueixen l’experiència dels visitants, entre els quals s’inclouen quatre audiovisuals produïts pel British Museum. Els vídeos, dos dels quals són de nova creació, se centren en la figura de Rembrandt, el procés de creació d’un gravat des del punt de vista tècnic i el contingut d’algunes de les obres destacades de l’exposició.

A més dels textos introductoris de les seccions, totes les cartel·les de l’exposició incorporen un comentari per facilitar la interpretació de les obres. L’exposició també inclou una infografia de nova creació dedicada a Crist guarint els malalts o L’estampa dels cent florins (1648), una de les peces més icòniques de Rembrandt, que representa la figura de Jesús al centre envoltada de nombrosos personatges. Aquest recurs ofereix una descripció de les diferents parts que componen l’obra i revela progressivament el complex contingut iconogràfic de l’estampa, cosa que ajuda a llegir-la i aporta dinamisme a l’exposició.

Juntament amb aquests recursos, els visitants que ho desitgin podran demanar una audioguia que s’allunya del format clàssic. A més d’explicar el contingut dels gravats, s’hi aborden temes que relacionen l’obra del mestre holandès amb l’actualitat. D’aquesta manera, els autoretrats de l’artista es comparen, guardant les distàncies, amb la cultura contemporània de l’autofoto (selfie).De la mateixa manera, la seva forma de representar les dones del seu entorn dialoga amb interpretacions de la realitat contemporània.