CaixaForum Barcelona ha programat diverses activitats per enriquir l’experiència dels visitants interessats en la temàtica de l’exposició Desenfocat. Una altra visió de l’art.
Des del 17 de juny i fins al 17 de setembre, el públic podrà experimentar «L’anatomia del desenfocament, una visita guiada per l’oftalmòloga Carmen Fernández Jacob, doctora en Ciències Biològiques i llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Complutense de Madrid. És una invitació a observar l’art des d'una perspectiva diferent: la del funcionament de la visió i l’anatomia de l’ull humà. Una oportunitat per aprofundir en com veiem, què limita o condiciona la nostra mirada i quina és la seva influència en la creació artística i en la seva percepció.
El divendres 3 de juliol tindran lloc dues sessions de «Desenfocament auditiu», una visita sonora a càrrec de l’artista KMRU (Joseph Kamaru). Mitjançant tecnologia Silent Disco, els assistents podran construir el seu propi itinerari sensorial per l'espai expositiu, guiats per una composició que dialoga amb les obres. Una experiència on imatge i so s’entrecreuen per transformar la manera d’habitar l'exposició.
Per al públic familiar, la visita-taller «Contra la nitidesa» convida als nens i nenes a partir de 6 anys a qüestionar-se si una imatge borrosa és defectuosa i s’ha de corregir o precisament pot ser una eina per expressar fenòmens com els somnis, la velocitat o la màgia. Un recorregut participatiu per l’exposició que involucra tots els membres de la família.
Com és habitual, també es podrà veure Desenfocat. Una altra visió de l’art amb una visita comentada , així com en la modalitat de visita amb cafè i tertúlia, pensada per aprofundir de manera tranquil·la en els continguts de la mostra.
Cicle de cinema sobre el desenfocament a CaixaForum+
Per complementar l’exposició Desenfocat. Una altra visió de l’art, la plataforma en línia gratuïta CaixaForum+ ofereix un cicle de cinema que permetrà aprofundir en l'experiència estètica de la mostra amb una selecció de pel·lícules, sota la mirada curatorial Daniel Arasanz.
El cicle, que compta amb un canal específic a CaixaForum+, suma les pel·lícules:
- Els nenúfars de Monet, de Giovanni Troilo (2018): un viatge a través
de les obres i les obsessions personals del geni de l'Impressionisme. Des de la
ciutat natal de l'artista, Giverny (França), passant pel Musée d'Orsay, fins a
endinsar-nos al Musée de l'Orangerie i al Musée Marmottan Monet, santuaris de
l'obra de l'artista a França. El film descobreix com Claude Monet va aconseguir
superar la depressió que el va apartar temporalment de la pintura, per
finalment emergir del seu ostracisme artístic. Un ressorgiment que el portaria
a entregar-se en cos i ànima a la seva obra més colossal: 'La Grande
Décoration'.
- Hans Hartung. A Passion for Painting, de Romain Goupil (2019): nascut a Alemanya el 1904, es
va allistar com a legionari el 1939 contra el nazisme. Va perdre una cama en
combat. El seu destí com a pintor va canviar d'una vida de pobresa a una vida
assolellada al costat del seu amor de tota la vida, Anne-Eva Bergman, a la seva
magnífica vila i estudi a Antibes. Esdevingué un dels mestres de l'art
abstracte del segle XX. Va morir a França pocs dies després de la caiguda del
Mur de Berlín, el novembre de 1989.
- J’ai retrouvé Christian Boltanski, d'Alain Fleischer (2020): va ser un dels artistes
francesos contemporanis més importants i reconeguts. Molt més que un retrat
convencional d’un artista, Boltanski per Fleischer és una col·laboració sense
precedents entre un artista inconformista i un director multifacètic. El
documental s'estén al llarg dels 50 anys d'amistat creativa, desvetllant la
major part de la història de Boltanski. Fleischer s'endinsa a la seva
pinacoteca personal, presentant material d'arxiu inèdit sobre l'artista, que
inclou sessions de treball entre bastidors, entrevistes i moments íntims, tots
relacionats amb fites artístiques a la trajectòria de Boltanski.
- Bill Viola. The Eye of the Heart, de Mark Kidel (2003): el documental segueix el
desenvolupament del vídeo art de Viola des dels seus inicis més conceptuals
fins a un enfocament cada cop més narratiu, utilitzant actors i explotant els
aspectes meditatius de l'slow motion extrem. Amb arrels en el misticisme
budista, sufí i cristià, l'obra de Viola es va veure cada cop més influenciada
per imatges de les grans tradicions espirituals, reconnectant amb les seves
pròpies arrels catòliques. La recurrència d'imatges de cossos flotant a l'aigua
està relacionada amb una experiència propera a la mort per ofegament que va
viure de petit. La pel·lícula inclou una visita als monumentals murals de
Giotto a Assís i al desert californià, ambdues importants fonts d'inspiració
per a Bill, així com reflexions sobre el naixement, la mort i la consciència.
- The Passing, de Bill Viola (1991): una obra de vídeo art de
Viola que recorre els terrenys de la consciència, el subconscient i els
paisatges desèrtics del sud-oest dels Estats Units. Viola, situat al centre
d'aquesta exploració personal del temps i l'espai alterats, representa la
mortalitat en figures com un nadó, la seva mare morta i el mateix artista,
flotant, submergit sota l'aigua. Una resposta personal davant dels extrems
espirituals que representen el naixement i la mort dins la família.
- El món segons Mark Rothko, de Pascale Bouhénic (2023): mític artista del
segle XX, Mark Rothko es va encarregar de la tasca de crear una representació
de la tragèdia humana a través de la pintura més abstracta que existeix. El seu
principal objectiu: guarir els mals del món. Les seves eines: una pasta de
color que ell mateix fabricava en secret cobrint llenços cada cop més grans i
creant espais que podien absorbir l'espectador. Rothko sempre va eludir les
definicions declarant que no era un abstraccionista sinó un materialista.
Aquest documental revela el seu camí poc convencional, un dels més sorprenents
de l'art modern.
- La vie nue, d’Antoine d’Agata (2020): curtmetratge documental que
ens porta a un viatge al·lucinant: des de l'escenari incandescent d'una ciutat
confinada on escassos supervivents vaguen sense rumb fix, fins a un hospital on
els gestos dels cuidadors i els pacients portadors del virus es converteixen en
rituals. Antoine d’Agata transforma aquests espais opacs en un teatre d’ombres,
alliberat de tota pretensió de realitat i esborrant la pròpia superfície de les
coses, els éssers i del món, per revelar amb més claredat la seva dimensió
tràgica.
- Il n’y aura plus de nuit, d'Éléonore Weber (2020): utilitzant imatges
termogràfiques d'operacions a l'Afganistan, l'Iraq i el Pakistan, Éléonore
Weber ofereix una perspectiva única sobre els conflictes contemporanis a l'era
tecnològica. Una experiència visual i sonora intensa, acompanyada d'una
poderosa reflexió sobre la deshumanització de la guerra.
- In Water, de Hong Sang-soo (2023): a la paradisíaca illa de
Jeju, un jove actor, Seoungmo, decideix posar a prova la seva creativitat
dirigint un curtmetratge amb l'ajuda de dos antics companys de classe: Namhee
serà l'actriu protagonista i Sangguk s'encarregarà de la fotografia. Mentre passegen
per la costa a la recerca d'inspiració, Seoungmo albira una dona a la platja. S’hi
acosta, encuriosit, i aquest breu encontre, juntament amb l’eco llunyà d’una
cançó d’amor, l’inspiraran durant el rodatge de la seva pel·lícula.
- Vampir-Cuadecuc, de Pere Portabella (1970): és possiblement el film clau
per entendre la transició que es produeix al camp cinematogràfic espanyol des
del període dels "nous cinemes" cap a les pràctiques clandestines,
il·legals o de oberta oposició al règim franquista. Es tracta d'un documental a
tall de making of d''El conde Drácula', pel·lícula dirigida el 1970 per
Jesús Franco.
- Aguaespejo granadino, de José Val del Omar (1953-1955): primera part del ‘Tríptic
elemental d'Espanya' de José Val del Omar, cineasta visionari i inventor que
buscava un “cinema total” on llum, so i emoció es fonguessin en una experiència
sensorial. Aquesta simfonia audiovisual converteix Granada en un poema fílmic.
Amb el seu innovador sistema de so diafònic, Val del Omar aconsegueix una
experiència immersiva que transcendeix la pantalla. L'aigua, la llum, els
jardins i els monuments dialoguen amb el flamenc i la poesia en un joc hipnòtic
de ritmes i símbols.
- Imágenes
- Videos
- Audios
- Notas de prensa
Barcelona19.05.26CaixaForum Barcelona es rendeix a la poesia del desenfocament en l’art a partir de Monet
CaixaForum Barcelona explora la poesia del desenfocament com a elecció estètica i clau d’interpretació en l’art modern i contemporani.
Llegir-ne més![Henri Matisse, «Le Rêve» [El somni], maig del 1935. Centre Pompidou, París. Musée national d’art moderne / Centre de création industrielle AM 1979-106.](https://imagenes-mediahub.fundacionlacaixa.org/files/image_354_278/files/fp/uploads/2025/08/26/68ada56c233a2.r_d.806-1000-2196.jpeg)
- Imágenes
- Videos
- Audios
- Notas de prensa
Barcelona02.09.25Un cant immersiu a la natura, Matisse, el desenfocament en l’art i un mamut, a la nova temporada de CaixaForum Barcelona i CosmoCaixa
CaixaForum Barcelona acollirà exposicions dedicades al pintor francès Henri Matisse; les cultures i tradicions dels habitants de les illes del Pacífic; artistes seguidors de la tècnica del desenfocament, i un cant immersiu a la natura.
Llegir-ne més