Finalitza la restauració del claustre gòtic del Reial Monestir de Santes Creus

La restauració del claustre gòtic del Reial Monestir de Santes Creus ha culminat, després d'un treball integral al claustre major, tant de les cobertes com dels diferents elements escultòrics, així com el nou enjardinament del claustre. L’actuació s’inscriu en el marc del programa Temps de Gòtic, una col·laboració entre la Generalitat i la Fundació ”la Caixa”.

Aquest mes de juny han finalitzat les obres de restauració del claustre gòtic del Reial Monestir de Santes Creus, a Aiguamúrcia (Alt Camp). El projecte ha estat una restauració monumental que ha tingut com a objectiu resoldre les patologies del claustre gòtic, tot garantint la conservació del conjunt mitjançant la impermeabilització de les cobertes, la millora dels sistemes de drenatge de l’aigua i el nou enjardinament del claustre. 

Aquesta millora del conjunt retorna a l’edifici el seu valor patrimonial i cultural, a més de garantir la seva conservació per a generacions futures. L’execució de l’obra s’ha produït en 26 mesos, 10 menys dels previstos inicialment. 

El cost del projecte global de restauració ha estat de 3.665.546 €. D’aquests, 2.165.543€ han estat finançats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i 1.500.000 € per la Fundació “la Caixa”, en el marc del programa Temps de Gòtic, en el que les dues institucions col·laboren per millorar i conservar el patrimoni gòtic de Catalunya. Les obres han estat executades per l’Institut Català del Sòl, INCASÒL del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

La directora de CaixaForum Tarragona, Glòria Olivé, destaca: «Des de la Fundació ”la Caixa” celebrem que aquesta aliança i treball conjunt amb la Generalitat permeti millorar l’estat de conservació de tresors del Gòtic com el Monestir de Santes Creus, per tal que tota la ciutadania en pugui gaudir en plenitud. També ens sentim molt satisfets que el projecte de restauració hagi permès engegar una ambiciosa recerca arran de la troballa excepcional de restes humanes de la mitja-alta noblesa catalana medieval en sarcòfags que fins ara es pensava que havien estat profanats».

Les actuacions s’han dut a terme al claustre i als seus espais immediats, contemplant les quatre galeries, els sepulcres, les creueries, les voltes, els paraments i el lavatori. Per tal de garantir un bon estat de conservació i d’ús d’aquest sector de l’edifici, una de les principals actuacions ha estat l’eliminació de les humitats en la coberta i la nova instal·lació dels canals d’evacuació. Unes obres que, més enllà de l’adequació i impermeabilització de la coberta, han millorat el sistema de drenatge, gràcies a la reutilització d’un antic pou de drenatge que hi ha al pati del claustre i que garanteix l’absorció de l’excés d’aigua. 

Alhora el projecte ha inclòs també  la restauració de paraments petris i del templet del lavatori, el qual ha tornat a la seva fisonomia original amb el tancament de tots els costats, excepte el d’accés al claustre. També s’ha incorporat una nova il·luminació a les galeries del claustre i l’enjardinament del seu pati. Pel que fa a la il·luminació cal destacar la instal·lació d’unes lluminàries que volen reproduir l’atmosfera sòbria i serena pròpia del Cister, alhora que permetrà incloure aquest espai claustral al programa cultural del monument amb noves propostes de visita.

El projecte de restauració s’ha desenvolupat de manera que comportés la menor incidència a la visita pública del monument. Per això, durant les obres, les visites al monument han continuat amb normalitat, adaptant-se a l’evolució de la intervenció.

El claustre, d’estil gòtic, és molt ric en decoració, tant a les galeries amb voltes de creueria i finestrals d’arcs ogivals com els capitells, amb una àmplia varietat de motius representats. Els éssers fantàstics o mitològics, els motius zoomòrfics, les escenes bíbliques, els elements heràldics i un gran ventall de personatges són alguns dels motius de decoració que estarien lluny dels preceptes de senzillesa i austeritat propis del Cister. 

Recerca del conjunt funerari

En el decurs de les obres del claustre i, per tal de dur a terme la impermeabilització dels murs que degradaven els sepulcres i així poder-los restaurar, es va procedir aldesmuntatge desis sarcòfags de la galeria nord i tres de la galeria sud. En ells, reposen membres de la noblesa catalana dels segle XIII i XIV, enterrada a Santes Creus arran de la decisió dels reis Jaume el Just i Blanca d’Anjou de convertir el monestir en panteó de la reialesa catalana. 

Els treballs es van iniciar per la galeria nord amb l’obertura dels primers sarcòfags que posaven al descobert unes restes, la majoria d’elles intactes, que documenten diferents tipus d’enterraments, tant individuals com col·lectius, en molt bon estat de conservació. 

Es tracta dels enterraments de diferents membres d’algunes de les nissagues més importants de la noblesa catalana de la baixa Edat Mitjana, com els Montcada, els Queralt o el Cervera. En el cas dels enterraments col·lectius, cal destacar la troballa de dos taüts amb les restes de dos nounats que ens permeten establir relacions de parentiu i analitzar condicions de vida i l’aixovar funerari.

Després es va seguir per tres dels sarcòfags de la galeria sud, els quals van aportar noves troballes amb uns enterraments però, que ja havien estat reoberts segurament, al segle XIX, en què el monestir es converteix en presó provincial i el claustre es afectat per aquests moviments, i remoguts novament a principis del segle XX quan es documenten obres de restauració al claustre.

Es tracta d’un important i inèdit conjunt funerari de la baixa noblesa catalana que obre immenses possibilitats de recerca i de millora del coneixement, tant a nivell arqueològic com antropològic. Els estudis i les analítiques relacionades amb aquestes restes antropològiques estan actualment en procés, així com les conclusions finals sobre paleogenètica –relacions de parentiu, sexe i possible presència de patògens, o sobre marques i condicions de vida –dieta a partir de l’anàlisi d’isòtops, origen i mobilitat, marcadors de pol·lució ambiental, entre altres, que ens permetran construir les històries de vida d’aquests personatges i el seu temps.

Temps de Gòtic

El programa Temps de Gòtic és un acord de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Fundació ”la Caixa” que té per objectiu posar en valor, millorar i conservar el llegat patrimonial gòtic de Catalunya mitjançant la restauració, protecció i difusió d’aquest patrimoni, tot estimulant el territori i dinamitzant-lo a nivell cultural, social i econòmic. 

El programa, finançat per la Fundació ”la Caixa”, compta amb una dotació total de 6,34 milions d’euros i actua en diferents monuments i béns artístics de tota Catalunya. 

D’un total d’onze actuacions a monuments gòtics, comptant la present obra, ja són 6 les que s’han finalitzat: La restauració i adequació museogràfica del frontal florentí de la Seu de Manresa (Bages), la restauració de l’església de Sant Llorenç de Lleida (Segrià), la restauració de l’Antic Hospital del Cervelló (Alt Penedès), la restauració dels Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties de Tortosa i la restauració d’un tram de Muralla de Tortosa (Baix Ebre). Es troben pendents de finalitzar les 5 actuacions restants: la restauració de l’església de Santa Maria de Sanaüja (Segarra), la restauració de l’església de Sant Domènec de Girona (Gironès), la restauració del Palau Episcopal de Girona (Gironès), la restauració del Castell de València d’Àneu (Pallars Sobirà), i la restauració de l’absis de la Catedral de Santa Maria de Tortosa (Baix Ebre).