Cultura per a Tots: quan l’art cuida i transforma

Un grup de persones cuidadores visita l’exposició immersiva Som Natura a CaixaForum Barcelona. L’experiència els regala alguna cosa que el dia a dia els nega: una pausa, perspectiva i la certesa que no estan soles. L’activitat, impulsada per la iniciativa Cultura per a Tots juntament amb els programes socials de la Fundació ”la Caixa”, els recorda que la cultura no és un luxe, sinó un dret.

A la recepció de CaixaForum, petits grups conversen en veu baixa i amb gestos prudents. Algunes persones ja es coneixen, d’altres no. «És la primera vegada que vinc», se sent en una rotllana. «Quan puc, no m’ho perdo«, respon una altra veu. «Jo repeteixo, la primera vegada va ser fantàstic«, afegeix una tercera.

Són persones cuidadores —la majoria, dones a l’entorn dels 60 anys— que participen en l’Escola de Cuidadors, una iniciativa del programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació ”la Caixa” que fins ara ha ofert formació i acompanyament a gairebé 10.000 persones, entre cuidadors de familiars i voluntariat del programa.

Avui les han convocat perquè visquin una experiència diferent: visitar una exposició immersiva que els permetrà desconnectar, encara que sigui per unes hores, del rellotge implacable de les cures.

L’activitat s’emmarca en Cultura per a Tots, una iniciativa en la qual es treballa des de fa alguns anys per eliminar barreres i facilitar l’accés a la cultura a les persones que més ho necessiten, persones que en algun moment del seu cicle vital es troben en una situació de vulnerabilitat: des de grups de dol d’adolescents fins a gent gran en situació de soledat, passant per persones en procés d’inserció laboral, mares solteres amb infants en situació de pobresa, persones en la fase final de la seva vida o, com en aquest cas, persones cuidadores no professionals.

 Una experiència que embolcalla  

Després d’una breu ronda de presentacions —tímides, però amb bon humor—, una educadora de CaixaForum condueix el grup a la primera planta. Allà comença el recorregut per Som Natura, una instal·lació audiovisual inèdita a Espanya que convida a reflexionar sobre la biodiversitat, la interdependència dels ecosistemes i la urgència de protegir el planeta.

«No parlaré gaire», adverteix l’educadora, i afegeix: «Aquesta exposició és diferent d’altres, s’ha de sentir». I així ho fan. El grup avança per un passadís en penombra per trobar, rere una cortina, el primer esclat visual. Una gran sala amb projeccions en 360 graus s’omple d’imatges d’animals i paisatges de tot el món. Quan el terra s’inunda virtualment d’onades, una de les cuidadores simula que camina sobre el mar. «Et venen ganes de descalçar-te i caminar per damunt de l’aigua«, diu somrient. «Sembla que hi siguis de veritat.»

A la segona sala, el to canvia. Les imatges són abstractes, creacions d’art digital que evoquen universos, cèl·lules o organismes interconnectats, com si el grup caminés per l’interior d’un microscopi. Un missatge a la pantalla diu: «La nostra missió del món determina les nostres accions», frase que ressona en algunes de les participants, com l’Inma, que va tenir a càrrec seu una persona durant una dècada. «A mi em fa pensar en la necessitat de canviar de perspectiva i prendre distància respecte del dia a dia», explica, «sortir d’aquesta visió de túnel a què estem acostumats». La Rosa, una altra de les assistents, assenteix: «Ens recorda que tots som matèria, estem fets del mateix».

La tercera sala tanca el recorregut amb un bri d’esperança. Imatges poderoses de la natura s’entremesclen amb projectes en els quals es treballa per protegir-la. El missatge és clar: treballant de manera col·lectiva, és possible un planeta millor. Això cala en les cuidadores i els permet sortir de l’exposició amb un missatge «optimista, d’esperança». 

Moments que perduren

La visita deixa les participants amb impressions difícils de descriure. «Volia estendre els braços i posar-me a volar amb els ocells.» «És molt impactant, es viu d’una manera molt intensa.» «Et fa sentir moltes coses.»

«A mi m’han vingut ganes de ballar», sorprèn la Sonia, que cuida la seva mare. «Si ens relaxéssim i perdéssim la vergonya, segur que ens mouríem al ritme de la música, com una fulla que es mou amb el vent.»

Ja a la cafeteria, on les participats comparteixen uns cafès per comentar l’activitat, algunes rememoren les projeccions de guineus, selves, papallones… Però l’Inma té clar amb quina imatge es queda: la d’un llop que va sentir que l’observava. «Vaig girar el cap i era allà, enorme. Vaig sentir com si em mirés uns segons i va desaparèixer. Aquesta mirada m’ha fet pensar en com ens cuidem entre nosaltres, aquesta interdependència del llop amb el seu entorn i de l’ésser humà amb la biosfera.»

«Què bonic que hagis vist les cures en un llop», li diu Marta Gutiérrez, psicòloga i docent de l’Escola de Cuidadors que les acompanya. «Jo ho he sentit quan he vist la balena amb la seva cria.» Altres persones comparteixen les seves imatges i interpretacions, i és que experiències artístiques com aquesta desperten la imaginació i suggereixen relacions inesperades.

La cultura com a palanca de benestar

La visita a Som Natura no és una activitat aïllada. Forma part d’un treball sistemàtic i meticulós que Cultura per a Tots desenvolupa de manera transversal amb els programes socials de la Fundació ”la Caixa”. L’objectiu és clar: posar tots els recursos culturals i educatius de la institució al servei de les persones que més ho necessiten per generar experiències que contribueixin a millorar la seva sensació de benestar.

«Treballem amb molta escolta activa, adaptant continguts i formats a les necessitats de cada col·lectiu», explica l’equip de la iniciativa. No es tracta només d’obrir les portes de les institucions, sinó també de dissenyar activitats específiques, d’acompanyar, de crear espais segurs on les persones puguin expressar-se, connectar amb altres i experimentar el poder transformador de la cultura.

Els beneficis estan documentats. Segons diversos estudis de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, la participació cultural augmenta la creativitat, millora la salut, afavoreix el creixement personal i contribueix a la construcció de societats més plurals, reflexives i inclusives. En l’àmbit individual, la cultura ens fa més feliços i reforça el capital social.

Per a col·lectius vulnerables com el de les persones cuidadores —que dediquen 24 hores al dia i 7 dies a la setmana a estar pendents d’un altre ésser humà—, aquestes experiències culturals no són un entreteniment, sinó una necessitat vital. Un dels pocs moments d’autocura.

«A l’Escola de Cuidadors intentem promoure la presa de consciència que poden, puntualment, fer un pas enrere en les tasques de cura i dedicar-se un temps a elles mateixes, sigui amb els tallers en els quals impartim formació, amb els grups de suport o amb activitats com la d’avui, en què intentem apropar la cultura com un dret i no com un luxe», defensa la psicòloga.

«Aquests espais són la manera de no tocar fons», diu la Rosa, que cuida la seva mare diagnosticada d’Alzheimer. «Et permeten prendre distància, respirar i recordar que tens dret a viure, i així poder cuidar amb més lògica.»

Trobades que transformen

Un dels grans valors de Cultura per a Tots és oferir experiències pensades per a persones que travessen situacions similars. En el cas de les cuidadores, moltes arriben amb una sensació de soledat i esgotament acumulat. Com explica Gutiérrez, «quan contacten amb l’Escola de Cuidadors acostumen a sentir-se perdudes, soles; i aquesta soledat, moltes vegades, prové d’un aïllament real».

Participar en una activitat com aquesta, en un espai cultural inspirador i fora del context habitual, genera una connexió profunda. Estar amb altres persones que han viscut el mateix permet relaxar-se, compartir sense haver de donar explicacions i sentir-se compreses immediatament. La Sonia ho resumeix clarament: «Quan estàs amb algú que ha passat pel mateix, no cal parlar gaire. Compartim un idioma emocional». Per a la Rosa, poder-se expressar sense ser jutjada és fonamental: «El que no es diu, s’enquista per dins».

A mesura que avança la tarda, les converses flueixen amb naturalitat. Moltes participants coincideixen que el simple fet d’estar allà ja marca una diferència. «No us imagineu que bé que em va això», diu la Mari Carmen, que ha estat callada fins ara. Sentir-se acollides i valorades en un espai cultural com CaixaForum no tan sols és un respir, sinó un salvavides emocional. Des de l’equip de la Fundació ”la Caixa” ho confirmen: la cultura, viscuda des del respecte i l’escolta, és una eina potent de canalització emocional. 

El poder d’una pausa

Al final de la tarda, quan les participants intercanvien contactes i s’acomiaden per tornar a la seva rutina, alguna cosa ha canviat. S’enduen imatges que perduraran. Però sobretot s’enduen una certesa: que mereixen espais com aquest, que la cultura també és per a elles i que gaudir-la no és un acte d’escapisme, sinó de necessitat i de reconnexió.

«Tan de bo ho hagués descobert abans», diu l’Inma amb una barreja de gratitud i nostàlgia. Amb set anys de trajectòria, Cultura per a Tots continuarà teixint ponts entre la cultura i les persones que més ho necessiten. Perquè, com demostra la tarda a CaixaForum, l’art i la creativitat no resolen els problemes del dia a dia, però reconforten, connecten, generen autonomia i benestar.