CaixaForum Barcelona viatja al cor de la literatura amb el festival En altres paraules

CaixaForum Barcelona acollirà grans noms de la literatura i la poesia, de la música i la composició, del periodisme i de l’art, com ara Pol Guasch, Eduard Escoffet, Miquel Serra, Lucía Fumero, Nacho Vegas, Hans Laguna, Leila Guerriero, Carme Riera, Sara Mesa, Alauda Ruiz de Azúa, Màrcia Cisteró, Joan Amargós i Jordi Puntí, entre d’altres. 

La Fundació ”la Caixa” presenta per tercer any consecutiu el festival En altres paraules, una atractiva iniciativa cultural i inclusiva que tindrà lloc a CaixaForum Barcelona amb la paraula com a columna vertebral d’una àmplia programació de propostes en què es combinen diferents disciplines artístiques.

Del 6 al 27 de maig, el centre cultural acollirà veus de referència en el panorama literari nacional i internacional, i en la cultura en general, en una sèrie d’activitats al voltant de la literatura. En aquest festival multiformat i transgeneracional hi haurà espai per a conferències, diàlegs, concerts i espectacles, vermuts poètics i tallers familiars. Així, aquest mes de maig el festival es converteix en una cita imprescindible per als amants de la literatura en totes les seves formes, que hi descobriran el paper que exerceix la paraula en les diverses creacions artístiques. Es tracta d’un festival únic i inclusiu a la ciutat, organitzat un any més per la Fundació ”la Caixa” juntament amb la productora cultural La Sullivan. 

Experiències per pensar la literatura 

El festival En altres paraules neix per donar veu als grans artistes de la paraula. I els primers que vetllen per la paraula són els mestres de la literatura contemporània. Perquè puguem conèixer millor els escriptors d’ahir i d’avui, el centre cultural oferirà diferents trobades amb grans artistes que analitzaran el poder de les paraules a partir de textos inèdits creats específicament per al festival. 

Els diàlegs literaris del festival enguany començaran el 7 de maig amb la conversa entre la escriptora Sara Mesa, autora d’obres com Un amor, La familia o la més recent Oposición (Anagrama, 2025), i Alauda Ruiz de Azúa, directora i guionista de les premiades Cinco lobitos i Querer. En aquesta trobada parlaran de la complexitat de les relacions humanes i també de l’intent de narrar-les per mitjà de l’escriptura i del cinema, respectivament. Totes dues posaran en comú interessos compartits i presents en la seva obra, com ara la família, els silencis i els prejudicis. 

El diàleg següent serà el 14 de maig, amb Leila Guerriero i Pol Guasch. Guerriero és periodista especialitzada en perfils i una de les autores de no-ficció més reconegudes de l’actualitat, aclamada per obres com La llamada, Opus Gebler: Retrato de un pianista i Zona de obras (un recull de les seves millors columnes, conferències i assaigs). Guasch és poeta i autor de les novel·les Napalm al cor i Ofert a les mans, el paradís crema. Tots dos autors faran una dissecció de la seva escriptura —la d’ella, de no-ficció; la d’ell, de ficció— a la recerca de rastres d’altres escriptures, però també de cançons, pel·lícules i mirades.

El tercer i últim diàleg amb la literatura serà el 21 de maig i té per nom «Per què escriure si el normal és llegir», a mans Carme Riera i Elisenda Solsona. Amb aquesta sessió, el festival farà tot un homenatge a un llibre clàssic que enguany compleix 50 anys: Te deix, amor, la mar com a penyora (Edicions 62, 1975), obra de culte amb la qual Carme Riera es va donar a conèixer al món. Passats tots aquests anys i amb més d’una desena de llibres publicats, Riera es pregunta el mateix que al seu dia es va preguntar el poeta Jaime Gil de Biedma: Per què escriure si el normal és llegir? En un temps en el qual és més normal mirar pantalles que llegir, l’autora reflexiona sobre els mecanismes que la fan escriure i explora els misteris de l’impuls de creació. I ho farà amb l’escriptora i professora de secundària Elisenda Solsona, nascuda a Olesa de Montserrat, l’obra de la qual és fruit d’una barreja d’històries de terror i de lectures de la seva adolescència. Recentment també ha publicat Mammalia (Males Herbes, 2024), una novel·la sobre les conseqüències devastadores del passat, finalista del Premi Òmnium a Millor Novel·la de l’Any (2024). 

Experiències més enllà de les paraules

Si hi ha res que diferenciï aquest festival d’altres activitats és el seu perfil mutiformat. Les paraules es poden abraçar des de diferents prismes i, en aquest certamen, una de les vessants és l’espectacle. El maig és també el mes en què les arts escèniques s’alien genuïnament amb la literatura i la paraula per esdevenir peces teatrals úniques. Des de lectures dramatitzades fins a un espectacle inèdit que posa en diàleg autors clàssics i contemporanis, passant per exercicis de creació escrits per persones amb diversitat funcional que situen al centre de l’espectacle les seves paraules. 

En aquesta línia, i coincidint amb el tret de sortida del festival En altres paraules, el 6 de maig s’estrenarà l’espectacle Una conversa impossible amb Mercè Rodoreda, Blai Bonet, Jaume Fuster, Teresa Pascual, Carles Rebassa i Martí Sales. Es tracta d’una producció pròpia, dirigida per La Sullivan, amb audiovisuals de Núria G. Lorang i escenografia i llums a càrrec d’Oscila, en què tres autors clàssics dialoguen amb tres autors vius contemporanis, en una conversa epistolar impossible entre els que van obrir un camí i els que el transiten actualment i, per tant, també el modifiquen. Un plat fort d’aquest festival. 

Encara en l’àmbit de les arts escèniques, el 13 de maig arribarà a CaixaForum la proposta Thoreau: la vida als boscos, en què Joan Amargós farà una lectura dramatitzada dels textos Walden, o la vida als boscos i Caminar per endinsar els espectadors en l’experiència i les reflexions del filòsof nord-americà H. D. Thoreau (1817-1862), que va passar dos anys en una cabana que ell mateix va construir a la vora d’un llac de Massachusetts. Es tracta d’una dramatúrgia dirigida per Marina Espasa. Amb la veu d’Amargós com a guia, els visitants faran una reflexió sobre la natura i l’estat salvatge, sobre la llibertat que comporta la vida autosuficient i sobre la influència tant del transcendentalisme com de certes filosofies orientals que s’incardinen en uns textos que han fet de far a generacions tan allunyades del segle XIX com la generació beat. Segur que Thoreau també va influir amb els seus textos en la composició musical del cantant de folk nord-americà Bon Iver.

El 20 de maig serà el moment en què la dramaturga Clàudia Cedó presentarà el seu Teatre extra-ordinari, projecte seleccionat l’any 2023 a la convocatòria Art for Change de la Fundació ”la Caixa” per la transformació social. Aquesta lectura dramatitzada, basada en set textos escrits per autors i autores amb diversitat funcional en el marc d’un curs de dramatúrgia adaptada, convida els espectadors a apropar-se a les seves expressions artístiques. 

La força de les paraules en les arts escèniques es tancarà el 27 de maig amb l’espectacle El príncep,de Maquiavel, amb versió, traducció i direcció de Francesc Cerro-Ferran. Una de les grans dames del teatre d’àmbit nacional, l’aplaudida Màrcia Cisteró, ens presentarà, de manera breu però incisiva, un dels primers tractats de filosofia política moderna, que actua com a instrucció immoral per a les persones que ambicionen administrar, manipular i conservar el poder. El text retrata l’absurditat de l’ésser humà i és especialment crític amb el poder ideològic, social, emocional i sexual. 

Experiències musicals a través de la paraula 

Com a continuació dels espectacles que parteixen de la paraula, trobem actuacions en què s’entrellacen la música i les paraules. Així doncs, el diumenge 11 de maig i sota el paraigües del cicle Temporada musical, la singular i misteriosa veu de Rosemary Standley, juntament amb un trio de l’Ensemble Contraste, presentarà Au clair de lune, una proposta de música i poesia per a una nit vibrant en què l’ombra i la llum s’entrellacen amb la claror de la lluna i tot es barreja. 

I per completar la graella musical, en el marc del cicle DNIT —que des de fa anys presenta propostes electròniques dirigides a un públic inquiet i avantguardista—, CaixaForum Barcelona presenta el 23 de maig l’actuació d’Astrid Sonne. La compositora i violista danesa crea paisatges sonors en els quals l’electrònic i l’acústic conviuen en un equilibri hipnòtic. Al seu univers musical, sempre en evolució, s’hi suma la seva pròpia veu com un instrument més al seu darrer àlbum, Great Doubt (2024), en què desdibuixa els límits entre el so i l’emoció. 

L’obertura d’aquest DNIT tindrà lloc a la cafeteria i serà a càrrec de la DJ Dulce, artista colombiana establerta a Barcelona, amb una sensibilitat única que li permet fusionar estils amb una imaginació inigualable. 

Experiències poètiques amb sabor a vermut

La programació del festival En altres paraules s’estendrà també els diumenges a espais emblemàtics de CaixaForum Barcelona com les terrasses modernistes de l’edifici. Allà tindrà lloc una trobada entre la literatura i la música que ens descobrirà els ritmes dels textos i explorarà com ressonen les lectures. 

En aquest sentit, els Vermuts poètics constitueixen un dels plats forts d’aquest festival. Aquesta proposta original de la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb La Sullivan uneix personalitats de l’escriptura i de la composició musical per evidenciar les interseccions entre ambdues disciplines i analitzar com les paraules, les lectures i els imaginaris literaris apareixen en les seves obres.

La terrassa del centre cultural serà l’11 de maig l’escenari del vermut poètic Els rastres, amb Eduard Escoffet i Miquel Serra. Escoffet, poeta especialitzat en poesia sonora i recitals en directe, present en festivals i centres culturals com el Centre Pompidou, el Reina Sofía i el Sónar, unirà les seves paraules a la música de Miquel Serra, músic i enginyer tècnic agrícola. Als 34 anys, Serra es va autoeditar el seu primer disc, Opilions (2009), i l’han seguit un bon grapat de discos més amb Foehn Records, entre els quals destaca La felicitat dels animals (2014). El 2024 va rebre el premi Ciutat de Palma pel darrer disc, Las Hayas Arce (2023). El documental sobre la relació amb el seu germà Joan, Els ulls s’aturen de créixer, realitzat per Javier G. Lerín (2018), va ser guardonat amb el Premi al Millor Documental Nacional i el Premi del Públic del festival de cinema In-Edit Barcelona. Aquest mes de març Miquel Serra presentarà un nou disc llibre, titulat Consolacions. 

El 18 de maig el vermut es torna Tardeo poètic, amb l’espectacle La primera persona, on el compositor rei de l’indie pop espanyol per excel·lència, Nacho Vegas, i el músic i escriptor de moda Hans Laguna conversaran en clau musical sobre l’ús de la primera persona com a norma en la música popular contemporània. No és casual que les estrelles del pop recorrin cada cop més a les lletres de caràcter autobiogràfic i confessional per construir una imatge d’autenticitat; una màxima indiscutible en la carrera musical de l’asturià Nacho Vegas. 

I finalment, el 25 de maig, la pianista i cantant Lucía Fumero unirà la seva música amb la paraula de l’escriptor Jordi Puntí en un vermut titulat La improvisació. A partir dels seus referents musicals i literaris, els dos artistes dialogaran per entendre què hi ha al cor de la improvisació i fins a quin punt podem dominar-la o provocar-la, o bé deixar-nos temptar per allò que sorgeix de qui sap on.

Experiències familiars amb autores i autors de literatura infantil i juvenil

La literatura infantil i juvenil també té cabuda en aquest certamen. Els dissabtes 10, 17 i 24, i els diumenges 11, 18 i 25 de maig, el centre cultural habilitarà un espai familiar d’accés lliure amb llibres de consulta, jocs i materials perquè els participants experimentin, explorin i s’inspirin en les lletres i les paraules com a recurs per a la creació. A més, els dissabtes de maig la il·lustradora Mariona Tolosa Sisteré, l’il·lustrador Xavier Salomó i l’escriptor Àlex Nogués passaran per aquest espai per dinamitzar les sessions. 

Experiències amb la paraula en família 

Per als més petits i les seves famílies, el festival En altres paraules inclourà espectacles especials com L’anorak, en què la companyia catalana Íntims Produccions parteix de l’emblemàtic conte L’abric (1842), de Nikolái Gógol, per fer-ne una revisió. L’anorak és una història sobre com pot arribar a ser de dur viure en una ciutat, sobre la solitud, sobre com el treball governa les nostres vides i sobre com és de difícil adonar-nos de les necessitats de les persones que tenim al voltant. Aquest espectacle, amb el qual els infants aprendran valors a través de la diversió, també reservarà una sessió especial relaxada, amb més il·luminació a la sala i adaptada per a persones amb diversitat funcional.

I continuem homenatjant la literatura amb el taller obert Poques paraules boges, creat per Baychimo Teatro per experimentar en família amb l’ordre de les paraules i generar significats infinits. Es tracta d’una proposta de literatura expandida que convida les famílies a relacionar-se amb aquesta disciplina des d’una vessant performativa i escènica. Aquesta activitat també estarà adaptada al sistema de lectura Braille. 

En aquesta mateixa línia, torna un clàssic, el Xiuxiueig literari, una iniciativa de narració itinerant en què un intèrpret es desplaça pel centre cultural explicant històries a l’orella del públic visitant. És una aposta d’oralitat literària propera i acollidora, perquè hi ha paraules que arriben més lluny quan es diuen a sota veu. Aquest taller ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Fundació ”la Caixa” amb el festival de literatura FLIC.

I per tancar les experiències familiars, el centre cultural també oferirà la instal·lació poètica Versos que nien, una activitat en la qual les paraules es transformen i traspassen les fronteres dels espais convencionals. Com si es tractés de petits ocells, cada poema habita la seva pròpia caseta niu, i tothom qui s’hi acosti el podrà escoltar com si fos un cant d’ocells. Aquesta experiència efímera surt del context habitual de la poesia.