Un gòbid descansa sobre una cloïssa gegant al fons marí. Indonèsia, oceà Pacífic.
Un gòbid descansa sobre una cloïssa gegant al fons marí (Indonèsia, oceà Pacífic).© David Doubilet / National Geographic

Els colors protagonitzen una exposició de fotografies de National Geographic a CaixaForum Girona

Girona

26.09.24

10 minuts de lectura

El centre exhibeix fins el febrer una mostra amb 62 instantànies de reputats fotògrafs de National Geographic que plasmen en les seves imatges la gran paleta de colors que compon el nostre món i les connotacions que tenen en cada cultura. Les imatges capten l’essència de paisatges, cultures i tradicions de tot el globus, des de Papua Nova Guinea fins a l’Índia, passant per Itàlia, la República Democràtica del Congo, Xile o els Estats Units.

La directora de CaixaForum Girona, Anna Colomer, i l'assessor científic de l'exposició, Rubén Duro, han inaugurat avui a CaixaForum Girona l'exposició Colors del món, que ens acostarà fins al 16 de febrer l'enorme varietat de paisatges del nostre planeta i als colors que els caracteritzen.

A través de 62 instantànies de fotògrafs de National Geographic, la mostra convida els visitants a reflexionar sobre el color, element que ens envolta en tot moment i que és capaç d’influir en la manera com ens sentim i omplir-nos de força, relaxar-nos o emocionar-nos. Per evitar que ens passin desapercebuts tots els tons i matisos dels colors, aquesta exposició els converteix en protagonistes absoluts.

En les corprenedores fotografies dels bromosos blaus de la llum del matí, dels vívids porpres i vermells de la posta de sol, dels intensos verds dels camps o dels daurats de les fulles de la tardor, els visitants hi trobaran una reflexió molt inspiradora sobre el significat dels colors, les seves qualitats i el seu simbolisme al llarg de la història. 

La directora de CaixaForum Girona, Anna Colomer, i l'assessor de la mostra Colors del món, Rubén Duro.
La directora de CaixaForum Girona, Anna Colomer, i l'assessor de la mostra Colors del món, Rubén Duro.© Fundació "la Caixa"

A través de prestigiosos fotògrafs de National Geographic, entre els quals hi ha els multipremiats Joel Sartore, Steve McCurry, Michael Nichols, Lynn Johnson, Jodi Cobb, Paul Nicklen o Frans Lanting, coneixerem les connotacions dels colors en les cultures d’arreu del món a partir de l’àmplia gamma de grocs, taronges, vermells, violetes, blaus, verds i blancs.

Una mínima diferència en la longitud d’ona lluminosa determina que vegem el color vermell o el blau, i la psique humana ha dotat aquests colors de connotacions que s’han generalitzat en les cultures d’arreu del món. La humanitat s’ha sentit atreta pels colors des de temps immemorials. Un dels primers colors que es van buscar és el porpra tiri, utilitzat pels antics fenicis i extret de les glàndules d’uns cargols del mar Mediterrani. Els costos de producció eren tan elevats que només els rics es podien permetre tenir vestits amb aquest tint, cosa que va generar per sempre un simbolisme al voltant d’aquest color, també anomenat porpra reial.

Àmbits de l'exposició:

La mostra dedica un àmbit a cadascun dels set colors escollits i desgrana algunes consideracions sobre el seu significat al món.

Groc

Una vista aèria d’un bosc tenyit amb els colors de la tardor al Parc Nacional d’Acadia, a Maine (Estats Units); un granger rastellant el fenc en fileres a l’Estat de Washington (Estats Units), o un petit gelada agafat a l’esquena de la seva mare al Parc Nacional de les Muntanyes Simien (Etiòpia) són algunes de les fotografies que ens deixen veure aquest color en tota la seva esplendor.

El groc és joia. És el sol que il·lumina el planeta i proporciona creixement, calidesa i relaxació. És serenitat. El groc pot desaparèixer en els núvols i acostar-se tant al blanc que un es pregunta si el color efímer era allà. El groc pot simbolitzar l’intel·lecte, ja que la il·luminació d’aquest color brillant és paral·lela a la il·luminació de la ment humana, però també pot simbolitzar la malaltia i la curació.

Els grocs i els taronges d'una planta exòtica, a l'exposició.
Els grocs i els taronges d'una planta exòtica, a l'exposició.© Fundació "la Caixa"
Tres imatges de reconeguts fotògrafs de National Geographic a l'àmbit taronja de l'exposició.
Tres imatges de reconeguts fotògrafs de National Geographic a l'àmbit taronja de l'exposició.© Fundació "la Caixa"

Taronja

El taronja és un color que sovint passa per alt, i és que a vegades cedeix protagonisme al vermell i al groc. Hi és en el salt brillant cap als mesos més càlids, però també en la lenta transformació de l’estiu a l’hivern, quan les fulles verdes es tornen daurades i ataronjades. El taronja mostra el seu poder en el crepuscle, com es pot veure en la fotografia d’uns nyus que caminen a prop del riu Zambezi, o en les brases subjacents d’un foc, com mostra una altra instantània del volcà Nyiragongo, a la República Democràtica del Congo. Però també és un color serè, que ens pot recordar la tranquil·litat en el to suau de les túniques dels monjos budistes, com es veu en una altra foto d’un jove monjo a Cambodja.

Vermell

La natura fa servir el vermell per seduir i mostrar poder i fortalesa. És un color que persevera al llarg de totes les estaciones; fins i tot a l’hivern, quan tot es mor, el vermell viu en el grèvol brillant i les baies d’hivern. Les verinoses granotes de punta de fletxa daurada adverteixen de la seva letalitat els depredadors amb un color vermell brillant. El vermell no és subtil. En la nostra cultura és l’amor, la passió i el foc, com en els focs artificials de Sydney que es poden veure a l’exposició. A l’Índia, d’on podem veure una imatge del festival Holi, significa puresa; tanmateix, a l’Àfrica és el color del dol.

Blau

Al nostre planeta, estem constantment envoltats de tons de blau: en un llac és relaxant i al cel ens fa ben palesa la seva immensitat. A l’oceà, en canvi, ens dirigeix cap al fons, cap al desconegut. En són un clar exemple les fotografies d’un gòbid que descansa sobre una cloïssa gegant al llit marí d’Indonèsia o la d’un lleó marí de Califòrnia que busca peixos per alimentar-se en un bosc de varec a Cortes Bank, una muntanya submarina situada mar endins davant de la costa de San Diego. Des de l’antiguitat, el blau s’ha entrellaçat amb la religió. Es veu en la serena rajola turquesa que hi ha a les mesquites i també en el brillant ceruli que crepita entre els dits de Zeus a la mitologia grega. El blau és poderós i místic.

Una visitant observa dues fotografies de l'àmbit blau de l'exposició.
Una visitant observa dues fotografies de l'àmbit blau de l'exposició.© Fundació "la Caixa"
Una visitant observa el brillant color lila d'un col·librí.
Una visitant observa el brillant color lila d'un col·librí.© Fundació "la Caixa"

Violeta

El morat és misteriós. Lavanda, pruna, albergínia, tots els tons del porpra són sorprenentment diferents. El porpra és suau però insistent. El veiem a les primeres hores del matí abans que el sol emergeixi a l’horitzó, com en la imatge protagonitzada per una foca de Groenlàndia que descansa sobre el glaç del golf de Sant Llorenç, al Canadà, sota el cel crepuscular, i també, en una altra tonalitat, en el cel quan hi ha una tempesta de llamps, com la que es pot observar en una instantània del cel de Santa Fe, a Nou Mèxic. El porpra retrata la reialesa en els rics tons envellutats de les túniques i les corones reials, o en els centres brillants de les gemmes.

Verd

El verd és una manifestació de vida. És un ressorgiment, una renovació. El primer brot d’una planta de color verd en una extensió de terra significa el renaixement que ve després de l’hivern. A les fotografies, hi veiem l’esplendor del verd al voltant d’un camperol que fa la collita del primer te de l’any al Japó, però també la penúria de quan falta, en la instantània d’una dona que camina per un camp estèril a conseqüència de la falta de pluges monsòniques, que ha provocat la pèrdua de la collita de mill en un estat de l’Índia. Al món animal, els verds també hi són presents, com es pot veure en la imatge d’un mascle de quetzal guatemalenc o en les ales d’unes papallones pièrides verdes a Bolívia.

L’existència de verd mostra salut i vitalitat. El verd ens manté vius a tots. La vasta xarxa verda del nostre planeta exhala l’oxigen que inhalem els éssers humans i forma una relació cíclica de vida i mort que ha de ser protegida i preservada.

Blanc

El color dels començaments i els finals és el blanc. El color de la puresa. Eteri, immaculat i pristí. Es pot veure la delicadesa del blanc en el plomatge d’algunes aus —com el pingüí reial adult de Geòrgia del Sud que protagonitza una de les fotografies de la mostra. Però també pot ser aclaparador, ja que absorbeix tots els altres colors, com en la imatge de les salines de Bonneville, als Estats Units. És el color del no-res i del tot.

Colors del món: més enllà de la sala d’exposicions

L’exposició es complementa amb diverses activitats durant els mesos en què romandrà a CaixaForum Girona perquè tots els públics puguin apropar-se a l’univers del color des de diferents perspectives.

Una de les propostes més destacades pel a públic general és el seminari Per què veiem en colors?, a càrrec de la doctora Celia Sánchez-Ramos, en el qual els assistents descobriran la relació que hi ha entre la llum i el color, i la forma com ho percebem els éssers humans. En tres sessions el 11 de novembre, 18 de novembre i 2 de desembre, l’experta resoldrà qüestions com quins són els tipus més importants d’emissors de llum, què són les barreges de colors des d’un punt de vista físic o què són la llum negra, la llum blava i l’ultravioleta; com percebem el color els humans, com són els receptors del color o com es processa el color, o els motius pels quals es percep malament el color.

Per a públic familiar, el cicle Petits cinèfils acollirà dues pel·lícules, Al sostre del món i El secret del llibre de Kells. A l’inici de cada sessió, l’equip educatiu de CaixaForum presenta la pel·lícula proporcionant les claus bàsiques per interpretar-la i gaudir-la, i convida el públic assistent a un debat posterior a la projecció.

També per a les famílies, el taller Mengem en colors desxifrarà per què el tomàquet és vermell, la pastanaga és taronja i el kiwi és verd, donant a conèixer com els colors dels aliments són, en realitat, indicadors dels nutrients que contenen i que són imprescindibles per a una alimentació saludable. Al fil de l’expressió «mengem amb els ulls», descobriran la importància dels pigments i, per tant, del color dels aliments, per obtenir una dieta més adequada i equilibrada. En acabar, a més, confeccionaran un plat colorit i equilibrat.

A més, el centre ha programat una jornada familiar el 16 de novembre amb activitats entorn aquesta exposició.

Com és habitual, el centre també posa a disposició del públic visites comentades per diferents tipus de públics (adultsfamílies escolars). Tota la informació ampliada es pot consultar a través d’aquest enllaç a la web de CaixaForum Girona.

Sobre la National Geographic Society

La National Geographic Society és una organització global sense ànim de lucre que utilitza el poder de la ciència, l'exploració, l'educació i l’storytelling per il·luminar i protegir les meravelles del nostre món. Des de 1888, National Geographic ha superat els límits de l'exploració, invertint en persones audaces i idees transformadores, atorgant més de 15.000 beques per treballar als set continents, arribant a 3 milions d'estudiants cada any a través de la seva oferta educativa i involucrant a públics de tot el món a través d'experiències exclusives, històries i continguts. Per obtenir més informació, podeu visitar www.nationalgeographic.org o seguir-los a Instagram, X i Facebook.

Última actualització: 26 setembre 2024 | 12:37