Del 9 de març al 4 de maig, els amants del cinema podrán gaudir del cicle de projeccions El poder femení en el cinema, comissariat per Carla Simón: un qüestionament del relat sobre la cosificació i el paper que històricament ha tingut la dona en el cinema, així com també una reparació històrica i un plantejament del poder del setè art per construir un relat amb el qual les persones es puguin definir.
La Fundació ”la Caixa” presenta a CaixaForum Barcelona el cicle El poder femení en el cinema, una selecció de pel·lícules confeccionada per al centre cultural per la reconeguda cineasta Carla Simón amb la qual vol explorar la mirada femenina sobre temes com l’amor, la creació, el pecat o la transformació i el desig en el setè art.
En aquest sentit, Simón analitzarà a cada sessió una d’aquestes temàtiques proposant un diàleg que sorgirà després de visionar un curtmetratge i un llargmetratge, tots dos firmats per dones. Les cintes aniran precedides d’un vídeo introductori en què la mateixa Carla Simón explicarà el perquè de la selecció d’aquestes peces audiovisuals i desgranarà conceptes tan rellevants en el cinema contemporani com la female gaze (mirada femenina) o el coming of age (gènere cinematogràfic que mostra el creixement psicològic i moral dels protagonistes), entre d’altres.
Amb aquest objectiu, CaixaForum Barcelona obrirà les portes del 9 de març al 4 de maig als amants del cinema per oferir projeccions de pel·lícules d’autores, algunes d’elles grans desconegudes, que són clau per redibuixar el paper de la dona a la gran pantalla.
El cicle El poder femení en el cinema començarà el 9 de març amb la sessió «Sobre el desig», que comptarà amb la presència de la directora a CaixaForum Barcelona i en la qual proposa reflexionar al voltant d’aquesta emoció, sota el guiatge de les directores Jane Campion i Catherine Breillat. Els assistents podran veure el curt A Girl’s Own Story (1984) i el llargmetratge À ma soeur! (2001), tots dos centrats en el despertar sexual de noies adolescents que viuen en una societat que no educa sobre sexualitat amb naturalitat. Com a conseqüència d’aquesta repressió, la curiositat de les protagonistes acaba originant experiències traumàtiques.
Continuarà el 23 de març amb la sessió «Sobre el pecat», amb la qual la directora tria el pecat com a punt de partida en el diàleg que ha generat a partir de la selecció del curt de Chantal Akerman J’ai faim, j’ai froid (1984) i la pel·lícula Daisies (1966), dirigida per Věra Chytilová. Al centre del debat, una màxima: totes les protagonistes tenen en comú que juguen a saltar-se prohibicions per ser lliures. Simón explorarà el cinema d’avantguarda fet per dones, la reconsideració de la filmografia de Chantal Akerman, la censura, la prohibició i l’experimentació.
El 6 d’abril serà l’ocasió de descobrir el curtmetratge Gasman (1997), de Lynne Ramsay, i la pel·lícula Nine Months (1978), de Marta Mészáros. A tots dos, les directores pretenen aprofundir en la noció de creació per parlar sobre la maternitat, enfocada des de diferents perspectives. En aquesta segona cita del cicle, titulada «Sobre la creació», Carla Simón convida el públic assistent a reflexionar sobre la manera en què s’ha construït el relat hegemònic al voltant de la maternitat i la paternitat.
El cicle continuarà el 20 d’abril amb la sessió «Sobre l’amor». En aquesta cita, els assistents podran veure el curtmetratge Las consecuencias del feminismo (1906), atribuït a Alice Guy-Blaché, la primera directora de ficció de la història. En aquesta peça, que dibuixa un món en el qual els homes actuen seguint papers tradicionalment assignats a les dones i a la inversa, s’aprofundeix en les desigualtats i els estereotips de gènere a través de l’humor. La cinta que tancarà la sessió serà Kung-Fu Master! (1988), una obra de la directora francesa Agnès Varda en la qual una dona de mitjana edat i un adolescent se senten atrets. Varda va ser reconeguda com la gran veu femenina de la nouvelle vague i és una de les pioneres del cinema fet per dones i del cinema feminista al segle XX. Simón explicarà els motius que l’han portat a posar en diàleg totes dues projeccions per parlar sobre l’amor i la perspectiva clàssica masculina que ha tingut el cinema sobre el rol de la dona en l’enamorament.
I després de l’amor, el 4 de maig el cicle tractarà «Sobre la transformació». La guanyadora del Premi Nacional de Cinematografia analitzarà el concepte de transformació i de poder a partir de Caprice (1986), el curt de Joanna Hogg, i Orlando (1992), el llargmetratge de Sally Potter. Totes dues autores connecten amb la lluita desesperada de les dones per ser acceptades. Dos casos en què el punt de mira de la reflexió se centra en les pressions envers les dones perquè es comportin d’una manera determinada.
En paraules de la directora, «la història s’ha de posar en dubte», i cal que ens plantegem per què hi ha cineastes molt presents i d’altres que són grans desconeguts. Aquest és el motiu que aquest cicle de projeccions especialment seleccionades per Simón recuperi peces que històricament no s’han tingut en compte i amb les quals podem construir una memòria històrica més diversa i plural.
Carla Simón és una de les veus actuals més aclamades del nostre cinema gràcies a un estil de direcció molt personal i a la facilitat que té per crear emoció a través del naturalisme de les imatges i de la seva forma de narrar. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona i posteriorment per la Universitat de Califòrnia, on va filmar els curtmetratges Women (2009) i Lovers (2010), Simón és especialment coneguda per Verano 1993 (2017). Es tracta de l’obra autobiogràfica de Simón i es va estrenar al prestigiós Festival Internacional de Cinema de Berlín el 2017. La pel·lícula ha recollit més de 30 premis arreu del món, va representar Espanya als Oscar, va ser candidata als EFA i va guanyar tres premis Goya, incloent-hi el Goya a la Millor Direcció Novella.
Alcarràs (2022) és el seu segon llargmetratge, que va tenir la première internacional a la secció oficial de la Berlinale, en què ―aquesta vegada sí― va aconseguir l’Os d’Or, cosa que va convertir Carla Simón en la primera dona espanyola a obtenir la preuada estatueta daurada de Berlín. Després del pas pel festival alemany, Alcarràs es va presentar al Festival de Màlaga, a la secció oficial fora de competició. A l’abril es va estrenar a les sales comercials d’Espanya, i ha arribat a superar els 350.000 espectadors. Amb el seu segon treball, Carla Simón s’ha consagrat com una de les directores més importants del nostre cinema.
El cicle de projeccions arriba a CaixaForum Barcelona com a complement ideal per visitar l’exposició Venerades i temudes. El poder femení en l’art i les creences, que proposa un viatge transcultural de 5.000 anys a través de més d’un centenar d’obres d’art que expressen els poders espirituals femenins a tot el món. L’exhibició recull peces com la divinitat hinduista Xacti o com Oxún, l’orixá de la fertilitat en la cultura ioruba de Nigèria. Totes aquestes representacions artístiques juntes mostren el paper central que deesses, dimonis, santes i altres éssers espirituals han tingut en la comprensió del món en diverses cultures.
El centre de l’exposició són les 154 peces seleccionades del British Museum en diàleg amb una selecció de reconeguts artistes contemporanis, tota una invitació a reflexionar al voltant del poder femení al llarg dels segles. Venerades i temudes. El poder femení en l’art i les creences es podrà visitar al centre cultural fins al 16 de juny de 2024.
