La mostra es podrà visitar en Caixaforum Barcelona fins al 16 de juny de 2024.© Fundació "la Caixa"

CaixaForum Barcelona recorre el poder femení en l’art i les creences: des de la prehistòria fins avui

Barcelona

20.02.24

3 minuts de lectura
Recursos disponibles

La directora de l’Àrea d’Exposicions i Col·lecció de la Fundació ”la Caixa”, Isabel Salgado; la directora de CaixaForum Barcelona, Mireia Domingo; la comissària i responsable de desenvolupament de contingut d’exposicions internacionals del British Museum, Belinda Crerar, i l’assessora curatorial de la selecció d’obres contemporànies, Rosa Martínez, han presentat aquest dimarts a CaixaForum Barcelona l’exposició Venerades i temudes. El poder femení en l’art i les creences. Es tracta d’una nova col·laboració amb el British Museum que repassa 5.000 anys de creences espirituals al voltant de la dona i la feminitat a través de peces ancestrals i contemporànies.

Què tenen a veure un bust de Minerva, una figura de Bodhisattva Guanyin, una màscara de ball de Taraka, de Bengala Occidental, i una Oshun en la cultura ioruba de Nigèria? Totes són representacions del poder femení: deesses, esperits, dimonis i santes que, al llarg dels segles, han ocupat un lloc central en les creences de moltes cultures. Sovint es presenten com a dones d’intel·ligència, bellesa i valor excepcionals. De vegades, la noció de gènere es difumina i som davant figures hermafrodites d’atributs portentosos. Es tracta, en tots els casos, de representacions simbòliques, encarnacions d’un poder espiritual, sense relació directa amb el poder de reines i princeses.

Què ens diuen aquestes imatges? Ens parlen del desig humà de sentir-se segur i orientar-se, dels cicles naturals de la fertilitat i de la continuïtat de la vida. Personifiquen el desig i la passió, el caos i l’harmonia. S’associen amb bruixeries i maleficis, representen la independència femenina i, o bé són fonamentals per a la societat, o bé se’n situen al marge. Són una font d’autoritat i lideratge que posen al servei de la comunitat. Encarnen l’amor incondicional, la compassió i la salvació. Són venerades i, al mateix temps, temudes.

Exposició «Venerades i temudes. El poder femení en l'art i les creences» a Caixaforum Barcelona.© Fundació "la Caixa"
L'exposició compta amb peces icòniques, com una estàtua romana de Venus.© Fundació "la Caixa"
Exposició «Venerades i temudes. El poder femení en l'art i les creences» a Caixaforum Barcelona.© Fundació "la Caixa"

Una exposició innovadora

Es tracta d’una exposició innovadora, que s’ha pogut veure anteriorment a CaixaForum Madrid, i que posa el focus sobre la feminitat i el poder femení des de la perspectiva de múltiples religions i sistemes de creences, preses de totes les èpoques i arreu del món.

Venerades i temudes. El poder femení en l’art i les creences pren com a punt de partida éssers espirituals, forces i deïtats que es representen en l’art com a dones o que es veuen com una encarnació del que és femení, bigènere o sensegènere.

L’exposició mostra representacions del poder femení i objectes de culte. Assenyala moments rituals de les diferents creences i discuteix la seva influència sobre la vida de les persones en les cultures del passat fins avui.

Els visitants tenen un paper actiu en la visita: han de considerar per què, en algunes cultures, certes forces i poders es representen amb imatges femenines, i què diu això sobre la feminitat, l’autoritat femenina i el gènere.

Cinc seccions temàtiques

Venerades i temudes. El poder femení en l’art i les creences s’estructura en cinc seccions que aborden temes de significat universal des del punt de vista de les creences i de les experiències humanes. A cada secció s’apleguen objectes espirituals de diferents cultures i períodes de la història, a la recerca de punts en comú i també de contrastos.

Complexitat i igualtat

A cadascun dels àmbits de l’exposició, les peces històriques conversen amb obres d’art contemporani. En algunes cultures, la figura de la dona s’ha vist, d’una manera molt polaritzada, com a deessa o com a bruixa, com a mare protectora o dimoni castigador.

Davant aquest joc dialèctic, moltes artistes contemporànies es proposen anar més enllà, dissoldre les fronteres i pensar el paper de la dona des de la perspectiva d’un món més igualitari. Rosa Martínez s’ha encarregat de seleccionar les obres d’art contemporani, que dialoguen amb les obres històriques.