CaixaForum Barcelona es rendeix a l'Alícia amb una mostra dedicada a aquesta heroïna moderna

Els mons d’Alícia. Somiar el país de les meravelles proposa un viatge oníric als orígens, les adaptacions i les reinvencions artístiques d’Alícia al país de les meravelles a través del temps i de diferents disciplines fins avui. 

La directora de CaixaForum Barcelona, Mireia Domingo, i la comissària de Teatre i Performance del Victoria and Albert Museum de Londres, Kate Bailey, han presentat aquest dijous Els mons d’Alícia. Somiar el país de les meravelles, la primera i més àmplia exposició (en cinc àmbits) sobre el fenomen generat per aquesta heroïna moderna. A través de 312 objectes i obres d’art, aquesta mostra ofereix una visió de gran abast sobre la influència dels dos llibres que protagonitza aquesta rebel heroïna gairebé 160 anys després de la seva creació. 

En col·laboració amb el Victoria and Albert Museum, la mostra ofereix una perspectiva àmplia sobre l’impacte i la influència d’aquesta obra victoriana, un fenomen cultural pel que fa al seu abast i una font d’inspiració per a les ments més creatives. La seva protagonista, l’Alícia, és una heroïna moderna, una rebel empesa per la curiositat i el desafiament a la lògica que s’enfronta amb valentia a un món tan fantàstic com absurd. 

Com el llibre, l’exposició aspira a ser una celebració de gairebé 160 anys de creativitat i curiositat a través de diferents formes artístiques que s’han inspirat en l’univers de fantasia protagonitzat per l’Alícia mitjançant la literatura, el cinema, la fotografia, les arts plàstiques, el disseny, la moda, la ciència i el teatre. 

Tot això, a través de les col·leccions d’art i disseny del Victoria and Albert Museum, la creació del qual, en plena era victoriana (1852), coincideix en el temps amb la publicació del primer llibre d’Alícia. 

Per què Alícia continua sent actual?

Escrita el 1865, Alícia al país de les meravelles no s’ha deixat d’imprimir mai i s’ha traduït a més de 170 llengües. Com que forma part de l’imaginari col·lectiu, l’exposició ofereix diferents respostes a la pregunta de per què un personatge victorià és tan significatiu. La cultura que en va propiciar l’escriptura i el motiu pel qual els temes i les idees que s’hi plasmen continuen sent rellevants als nostres dies són també objecte d’anàlisi. Una de les preguntes que es plantegen a l’exposició és per què aquest personatge ens empeny a ser més creatius, a ser més curiosos i a qüestionar-nos també les normes establertes. 

A través d’una posada en escena immersiva i sorprenent a càrrec de l’escenògraf i dramaturg Ignasi Cristià, que treballa en projectes museogràfics i teatrals, en el recorregut es proposa als visitants el joc de convertir-se en l’Alícia i seguir el viatge de la protagonista a través dels textos. La museografia de l’espai juga amb canvis d’escala, color, escenaris i formes a les diferents sales per conduir els visitants en un viatge entre el real i l’imaginari. S’hi aniran succeint escenes icòniques, com la caiguda a través de la llodriguera del conill, la festa del te del Barreter, el bassal de llàgrimes i els naips de la Reina de Cors, entre d’altres. L’objectiu és transportar el públic de totes les edats a diferents llocs de fantasia a través del temps, l’espai, el joc i la reflexió. 

L’exposició segueix l’estructura narrativa dels 12 capítols d’Alícia al país de les meravelles i està dividida en cinc seccions temàtiques: 

La mostra inclou una dimensió lúdica i un espai de reflexió que ajuda a establir un diàleg propi entre el món de l’Alícia i el món en què habitem. En aquest espai es pregunta als visitants si és realment tan estrany el món de l’Alícia i se’ls interpel·la amb preguntes sobre si alguna vegada s’han sentit com la protagonista o si s’han vist ofegats en un mar de llàgrimes. 

Una llodriguera dona la benvinguda als visitants

Les persones que visitin l’exposició, al començament descendiran per la llodriguera del conill en un joc visual ple de llibres, que connecta després amb un nou escenari que simula una biblioteca victoriana. Aquest primer àmbit aprofundeix en els antecedents i el context literari, social i polític que van envoltar la creació d’Alícia al país de les meravelles i la seva seqüela en mans de Lewis Carroll, un erudit victorià que va ser fotògraf, matemàtic i escriptor. 

Les aventures de l’Alícia van començar com una història imaginària que Carroll va anar explicant a Alice Liddell i a les seves germanes al llarg d’una «tarda daurada» del 1862. El que aparentment era un conte infantil es va acabar convertint en una expressió de temes universals que abordaven aspectes de la cultura, la política i el coneixement científic de l’època. Per crear la història es va inspirar en la seva pròpia vida, en els seus estudis a la Universitat d’Oxford i en el món que l’envoltava. Els llibres d’Alícia reflecteixen una societat canviant i una època transformadora marcada per la industrialització i la globalització. 

En aquest primer àmbit, titulat «La invenció d’Alícia», s’hi poden veure imatges de la biblioteca Christ Church d’Oxford, els espais de la qual també han servit d’inspiració per a la saga de Harry Potter, així com fotografies, puzles, jocs lògics i objectes relatius a la fascinació sobre el món i la natura per transportar els visitants a l’imaginari i l’univers del creador. 

També se succeeixen esbossos en dibuix del mateix autor, a més d’alguns dibuixos de les il·lustracions que John Tenniel va crear per a la publicació del llibre i que reflecteixen els processos creatius inicials. Aquests dibuixos representen alguns dels personatges principals de les històries, com el Conill Blanc, la Reina de Cors, l’ou antropomòrfic Humpty Dumpty i la mateixa protagonista, que originalment era morena, tant en les il·lustracions inicials com en la realitat d’Alice Liddell. Va ser Hollywood qui la va transformar en una nena rossa amb les seves pel·lícules des de 1931. I, en concret, el film de Disney la va fixar a l’imaginari col·lectiu amb la seva popular pel·lícula, llançada el 1951. En aquest àmbit també es poden veure primeres edicions dels llibres, com la primera publicació de la novel·la a Espanya amb una traducció al català de Josep Carner i amb il·lustracions de Lola Anglada, del 1927.

En la transició del primer àmbit al segon, una projecció recorda el bassal de llàgrimes de l’Alícia. El segon àmbit, «A través de la pantalla», reflecteix com la història es va fer ràpidament popular entre els cineastes. A principis del segle XX, el cinema es va començar a convertir en la forma principal d’entreteniment popular i el nou mitjà va permetre que Alícia arribés a un públic més ampli i global. 

Els estudis cinematogràfics es van adonar del potencial comercial que tenia la història de Carroll: enginyosa, però alhora familiar, permetia fer gala de les incipients tecnologies cinematogràfiques, com també mostrar vestuaris extravagants i escenaris fascinants. Les adaptacions dels llibres d’Alícia per a la gran pantalla han donat lloc a algunes de les seqüències més espectaculars de la història del cinema, en les quals veiem des de primitius trucs de muntatge fins a imatges generades per ordinador, ja al segle XXI. 

La incorporació d’Alícia a la pantalla ha influït decisivament en la nostra manera de veure o imaginar la mateixa nena, així com en la difusió mundial de les seves peripècies. El seu aspecte icònic, avui reconeixible arreu del món, prové del cinema, que n’ha alimentat el mite i l’ha fixat per sempre en l’imaginari popular. 

Aquest espai recupera la primera adaptació cinematogràfica d’Alícia, dirigida per Cecil Hepworth i Percy Stow i que es remunta al 1903, només cinc anys després de la mort de Lewis Carroll. Amb deu minuts de metratge, va ser la pel·lícula més llarga produïda fins llavors a la Gran Bretanya. S’hi van fer servir trucatges en aquell moment innovadors per resoldre escenes com la del passatge en què l’Alícia s’encongeix. Segons un dels directors, van intentar adaptar la història «amb tota la precisió al nostre abast i amb una fidelitat reverencial, en la mesura del possible, als cèlebres dibuixos de Tenniel». 

Disney: la consolidació d’una icona 

Després de diverses pel·lícules, va ser Disney qui va consolidar aquesta icona amb la pel·lícula que més impacte cultural ha tingut en la consciència de múltiples generacions des que es va estrenar el 1951. Walt Disney sempre havia estat interessat en els llibres d’Alícia i va començar a planificar un llargmetratge ja a la dècada del 1930. L’amistat del de Hollywood amb Salvador Dalí va potenciar el contingut surrealista de les imatges del film. En aquesta secció també apareix la pel·lícula que el cineasta Tim Burton va estrenar el 2010 sobre una Alícia molt empoderada. 

Fora del marc del cinema comercial, diversos cineastes han aportat noves visions creatives dels llibres d’Alícia, en molts casos apartant-se gairebé del tot del text i de les il·lustracions originals. Sota la mirada de creadors més experimentals, les històries de Carroll revelen el potencial de la mitologia subjacent als seus llibres com a font d’estudi psicològic i experimentació artística. Destaquen, a més de la producció del txec Jan Svankmajer, del 1988, les de l’argentí Eduardo Pla, del 1976, i la del català Jordi Feliu, del 1978: a Alícia a l’Espanya de les meravelles, Feliu porta l’Alícia a l’Espanya dels anys quaranta per mostrar un moment concret de la història de Catalunya sota la dictadura i la repressió franquista. 

Distorsió, psicodèlia i percepció

El tercer espai, «Alícia, una porta a altres mons», se centra en la influència d’Alícia en la creació artística, musical i cultural popular: d’una banda, el sorgiment del surrealisme als anys vint; de l’altra, la dècada dels seixanta, amb totes les transformacions que va comportar. 

Els temes més foscos del país de les meravelles i del viatge a l’inconscient que fa l’Alícia van seduir nombrosos artistes vinculats al surrealisme; el ric material que proporcionava el món fantàstic de Carroll els va ajudar en la seva recerca entorn del món dels somnis, la distorsió de la percepció o els encreuaments entre realitat i ficció. Més endavant, el 1965, el centenari de la primera publicació d’Alice’s Adventures in Wonderland va coincidir amb un interès renovat per l’època victoriana i va suposar l’oportunitat d’analitzar els llibres originals des de la perspectiva d’una època nova. Nous artistes experimentals van aprofitar la fascinació que suscitava tot allò relacionat amb el país de les meravelles, ja que l’anàrquic desgavell d’aquells llibres encaixava bé amb l’esperit de revolta de la dècada del 1960; alhora, personatges com un conill que parla, un gat somrient o un erugot que fuma un narguil semblaven apel·lar directament al moviment psicodèlic. 

Per a artistes plàstics, músics, cineastes i altres creadors, la manera com l’Alícia qüestiona la línia entre la percepció i la realitat, com també el seu sentit creixent d’autodeterminació i desafiament la van convertir en un símbol antiautoritari de la contracultura.

Obres d’art de Salvador Dalí i Max Ernst

L’exposició recull el testimoni d’obres d’art sobre aquesta història a càrrec d’artistes de la talla de Salvador Dalí, Max Ernst, Yayoi Kusama, Aldous Huxley, a més de Peter Blake, Edward Burra, Marion Adnams, John Armstrong i Ralph Steadman, entre d’altres. 

Aquest àmbit recrea la mítica escena de la festa del te del Barreter amb una llarga taula en què tasses, plats i teteres sobrevolen els caps dels visitants com si estiguessin caient del mateix sostre. 

El quart àmbit, «Alícia en escena», mostra una Alícia com a origen per a diferents gèneres escènics en els quals el país de les meravelles és un espai per imaginar en què tot és possible. 

Aquest espai evidencia que la història de l’Alícia continua sent font d’inspiració de nombroses «escenes», des del teatre, la música i la dansa fins a la paròdia i la sàtira política, passant fins i tot per aquest escenari paral·lel que és la realitat virtual. Ja que la realitat supera de vegades els límits de l’imaginable, cap metàfora no sembla tan potent com la d’un país meravellós en què l’absurd pren el poder. 

També mostra que el concepte de país de les meravelles pot travessar gèneres diversos i presenta la història com un text polític atemporal que facilita la crítica i la sàtira de múltiples maneres, per exemple, l’obra de teatre Alice in Thunderland, estrenada el 1944; la il·lustració Alice in Sunderland, de Martin Rowson, per al tabloide The Guardian sobre el Brexit; o bé altres exemples d’utilització dels llibres com una metàfora per entendre les crisis polítiques dels últims anys. 

També recull algunes disfresses futurístiques del Conill Blanc i l’Alícia elaborades expressament per a una obra al National Theatre de Londres el 2015 i la Royal Opera House de Londres el 2011. 

Finalment, a «Convertir-se en Alícia», l’exposició se centra en les lectures contemporànies que presenten la protagonista com un personatge actual, una exploradora armada per al segle XXI. «Actualment, tothom es pot identificar amb aquest text i pot seguir el mantra de la curiositat i de continuar aprenent», assegura la comissària de l’exposició, Kate Bailey. 

En aquest apartat es presenta moda contemporània inspirada en els personatges del llibre, obra de dissenyadors internacionals, alguns apareguts a Vogue i en desfilades de passarel·la, que versionen aquests vestits i els traslladen a la moda del segle XXI. També aborda múltiples identitats que prenen Alícia com a punt de partida de, sobretot, còmics d’anime i portades de discos de bandes de rock i de pop. 

Destaca una selecció de fotos de moda de Tim Walker i estilismes d’Edward Enninful en la qual se succeeixen diferents models negres convertides en l’Alícia.

Per a la comissària, Alícia és també un estat mental i un agent de canvi: «Hi ha alguna cosa molt empoderadora en la història d’una nena que marca la diferència, que diu veritats al poder». 

Així com una llodriguera dona la benvinguda als visitants, aquest àmbit parla de reinvenció i transformació en una interpel·lació als visitants perquè es converteixin en Alícies.