
CaixaForum València viatja a la Patagònia de l’era mesozoica en una mostra sobre dinosaures
16.10.25
9 minuts de lecturaCaixaForum València acull Dinosaures de la Patagònia, una exposició desenvolupada pel Museo Paleontológico Egidio Feruglio (MEF) que repassa l’evolució i l’enorme diversitat dels dinosaures en una de les regions més riques en restes paleontològiques d’aquests fascinants animals. L’estrella de la mostra, que conté 13 exemplars de dinosaures, és una rèplica a mida real del dinosaure més gran conegut fins el moment, el Patagotitan mayorum.

El director de CaixaForum València, Álvaro Borrás; el responsable d’exposicions i activitats de Ciència de la Fundació ”la Caixa”, Javier Hidalgo; el coordinador de l’exposició a la Fundació ”la Caixa”, Alejandro Pérez, i el paleontòleg codescubridor del Patagotitan mayorum i investigador del Museo Paleontológico Egidio Feruglio (MEF), José Luis Carballido, han presentat Dinosaures de la Patagònia, un viatge a la Patagònia de l’era mesozoica per conèixer de prop els variats dinosaures que van poblar aquesta terra.
L’exposició, creada pel MEF, obre demà al públic al CaixaForum València, on es podrà veure fins a l’1 de març de 2026. La mostra fa un repàs de l’evolució dels diferents tipus de dinosaures que van habitar la Patagònia fa més de 300 milions d’anys i posa en relleu la seva gran diversitat.
Els visitants podran caminar entre rèpliques a escala real de 13 espècies de dinosaures que ens parlen de l’evolució de llinatges de carnívors i herbívors, i ens permeten conèixer-ne les característiques i les diferències i les èpoques en què van viure.
Una de les joies de l’exposició és una rèplica impressionant del dinosaure de la Patagònia més gran conegut fins avui, el Patagotitan mayorum, un dels descobriments més importants d’aquest segle a la Patagònia. Les restes d’aquest titanosaure sauròpode es van trobar fa 11 anys a la província de Chubut (Argentina) i van permetre aprofundir en el gegantisme d’algunes espècies de dinosaures.
El Patagotitan mayorum feia 38 metres de llarg i 5 metres d’alçada fins a l’escàpula, i el seu pes en vida es va estimar en 77 tones, l’equivalent a 14 elefants africans. Ara, una rèplica d’aquest dinosaure s’exhibeix a la plaça Àgora, davant del Núvol, a la vista de tots els ciutadans que accedeixin a CaixaForum València.
A més d’aquest gegant, l’exposició mostra més rèpliques a escala real, com un altre dels dinosaures més grans, Tyrannotitan chubutensis; el més petit, d’uns 75 centímetres, Manidens condorensis, i dos dels més antics, que van viure fa 230 milions d’anys: Eoraptor lunensis i Herrerasaurus ischigualastensis.
L’exhibició combina els impressionants models amb fòssils reals. Entre d’altres, es mostren dos fèmurs, un húmer, un cúbit i un radi del Patagotitan. Aquests són holotips, és a dir, exemplars originals a partir dels quals es va descriure aquesta espècie de dinosaure. Els visitants també podran conèixer a través d’audiovisuals l’entorn on es trobaven les restes del Patagotitan i com se’n va fer l’excavació, que es va allargar durant tres anys i en va requerir dos més d’un treball de laboratori que va implicar un equip de més de 100 professionals de diferents disciplines.
Altres fòssils reals de l’exposició són, entre d’altres, unes vèrtebres d’un ornitòpode; dents de sauròpodes com el Bagualia alba o de teròpodes de la família dels carcarodontosaures, els dinosaures amb dents de creixement constant, com els taurons, a més de nombrosos fòssils de flora local.
Dinosaures de la Patagònia
Els dinosaures no avians van viure a la Terra durant l’era mesozoica, fa aproximadament entre 230 i 66 milions d’anys, per la qual cosa no van arribar a conviure en cap moment amb els humans. Aquests animals es caracteritzaven perquè tenien extremitats sostingudes directament sota del cos, cosa que els permetia moure’s de manera bípeda o quadrúpeda. A més, molts dinosaures tenien estructures òssies addicionals, com ara crestes, banyes o cuirasses. La seva enorme gamma d’adaptacions a nombrosos ambients i estils de vida es va traduir en nombroses mides, formes i espècies.
L’exposició permet descobrir, per exemple, que els dinosaures teròpodes carnívors tenien un sentit de l’olfacte molt desenvolupat, la qual cosa podria ser una de les explicacions de la presència habitual d’un orifici entre les conques dels ulls. El públic també podrà conèixer l’existència d’una gran varietat de longituds de colls, des del coll del Brachytrachelopan (era el 75 % o menys de la longitud de la seva columna vertebral dorsal) fins al del Patagotitan (en el qual aquesta proporció assolia el 400 %). Una altra de les curiositats que revela la mostra és l’existència d’uns sacs d’aire connectats amb els pulmons, un sistema que va sorgir amb els dinosaures, però que també tenen les aus actualment.


En el cas dels dinosaures de la Patagònia, la diversitat de característiques és també notable, com s’ha pogut saber gràcies a les nombroses restes trobades a les roques sedimentàries d’aquesta regió. Al principi de l’era mesozoica, els continents del planeta estaven units en una sola massa de terra (Pangea), de manera que l’actual Patagònia estava llavors enganxada a l’Àfrica i banyada pel Pacífic a l’oest. El pas dels segles i l’evolució planetària van convertir la terra boscosa, selvàtica i pantanosa en la qual van viure els dinosaures en un lloc àrid on, aquestes últimes dècades, s’han trobat les restes més ben conservades de l’hemisferi sud.
A l’exposició s’hi poden veure exemplars que van pertànyer als tres períodes de l’era mesozoica: triàsic, juràssic i cretaci. Alguns dels més destacats són:
TRIÀSIC
Eoraptor lunensis

Som davant d’un dels exemplars més primitius, ja que va habitar la Terra fa 230 milions d’anys, de manera que ens ofereix informació valuosa sobre l’evolució dels primers dinosaures.
- Disposava
d’urpes en 3 dits.
- Era omnívor.
- Un exemplar adult feia aproximadament 1 metre de llarg i 45 centímetres d’alt, amb un pes de 10 quilos.
Herrerasaurus ischigualastensis
És un altre dels més antics coneguts, considerat ocasionalment com a no dinosaure per les seves característiques. No obstant això, la troballa d’un esquelet complet amb el crani va ajudar a classificar-lo correctament.
- Era un carnívor de dents grans i afilades, capaç de digerir els
ossos de les seves víctimes.
- Era presa de grans rèptils, com el Saurosuchus.
- Tenia una visió perifèrica gairebé global.
JURÀSSIC
Brachytrachelopan mesai
És l’única espècie coneguda d’aquest gènere, i ni l’estructura corporal ni el coll que presenta segueixen el patró típic de les restes dels sauròpodes.

- Era de coll curt, tret evolutiu que l’ajudava a estalviar
energia i consumir un altre tipus de plantes per no competir amb els grans
sauròpodes.
- Formava grans manades per viatjar.
Manidens condorensis
És un dels dinosaures més petits del món i va viure fa 85 milions d’anys.
- Podria ser bípede amb adaptacions a la vida arborícola.
- Mesurava prop de 75 centímetres i pesava 1 quilo.

CRETÀCIC
Patagotitan mayorum
El 2012, l’agricultor Aurelio Fernández va descobrir un primer os de dinosaure a la finca on treballava, a la província de Chubut, que forma part de la Patagònia argentina. Després d’anys de treball, un equip del MEF encapçalat per José Luis Carballido i Diego Pol va desterrar més de 200 fòssils de 7 exemplars del que es va acabar anomenant Patagotitan mayorum (tità de la Patagònia de la família Mayo, pel cognom dels amos de la finca on es va trobar).
El bon estat de conservació dels ossos i la quantitat de restes trobades —el Patagotitan té un dels registres fòssils més rics en dinosaures de Sud-amèrica— van permetre obtenir la reconstrucció anatòmica d’aquesta criatura quadrúpeda de coll llarg, de cap petit i cua llarga. La mesura de la circumferència del seu húmer i del seu fèmur, i una reconstrucció tridimensional duta a terme escanejant-ne tots els ossos, van permetre estimar la mida que podia tenir. Els seus 38 metres de llarg el converteixen en l’animal més gran que ha poblat mai la Terra.

- Aquest herbívor havia de menjar 129 kg de plantes al dia.
- A diferència d’altres sauròpodes, no tenia els ossos buits, cosa
que fa pensar que es movia lentament per optimitzar el consum d’energia i
oxigen.
- Els anells de creixement de les seves restes òssies permeten
deduir que podia viure 50 anys. El seu creixement era més ràpid en mesos de
calor perquè podia accedir més fàcilment als aliments.
Tyrannotitan chubutensis
Aquest dinosaure va habitar la Terra fa 120 milions d’anys i va ser depredador del Patagotitan mayorum, com confirma la troballa de 57 dents d’aquesta espècie al costat de les restes del Patagotitan trobades a Chubut.

- Tenia els
braços molt curts, similars als del Tyrannosaurus rex.
- Corria sobre les potes del darrere i arribava a 30 kilòmetres
per hora.
- Mesurava 12 metres de llarg i pesava prop de 6 tones.
Més enllà de les sales d’exposicions:
activitats per ampliar el coneixement sobre els dinosaures
CaixaForum València ha programat diverses activitats per enriquir l’experiència dels visitants interessats en la temàtica de l’exposició. Per a públic adult, s’ha organitzat el cicle de conferències Terra de gegants, amb quatre ponències a càrrec d’especialistes en paleontología i paleobiologia (Penélope Cruzado-Caballero, Francisco Ortega, Angela D. Buscalioni i Àngel Galobart). En aquest cicle de conferències els participants coneixeran les característiques dels grans grups de dinosaures, viatjaran per jaciments propers que ens han proporcionat diferents espècies i sabran una mica més del seu èxit com de la seva extinció.
Per a públic familiar, destaca el cicle de projeccions Petits cinèfils: Dinosaures de pel·lícula, en què es podrà veure El viatge d’Arlo, Ice Age 3: l’origen dels dinosaures i Dinosaure. A l’inici de cada sessió d’aquest cicle, l’equip educatiu de CaixaForum presenta la pel·lícula proporcionant les claus bàsiques per interpretar-la i gaudir-ne, i convida el públic assistent a un debat en família en acabar la projecció.
A més, s’ha programat el taller de paleontologia Jurassic Camp, on els participants reconstruiran un dinosaure i l’ambient en què vivia, partint de parts fossilitzades, restes de la seva activitat biològica i restes d’altres organismes, entre d’altres. També destaca la fira d’experiències Acadèmia de dinosaures, on els participants passaran diferents proves en què aniran escollint les característiques dels dinosaures que més s’ajusten a la seva personalitat per descobrir, finalment, quin dinosaure amaguen. Són activitats participatives i divertides que permetran conèixer les característiques adaptatives dels diferents dinosaures i comparar-les amb animals actuals.
El centre acollirà també el taller d’il·lustració científica per a famílies on els visitants, juntament amb l’il·lustrador científic Hugo Salais, aprendran a dibuixar aquests animals, des de l’esquelet fins a la pell, per crear una il·lustració que representi l’aparença d’un dinosaure.
El públic general podrà fer visita comentada i el familiar, la visita en família. Els diferents tipus de visites també estan disponibles per a públic escolar.
Consulta aquí el detall de totes les activitats de l’exposició.
Sobre el Museo
Paleontológico Egidio Feruglio (MEF)
El Museo Paleontológico Egidio Feruglio (MEF) s’ha convertit en referent de la investigació paleontològica de l’Argentina i és un centre d’educació i formació clau a l’Amèrica Llatina. Presenta les fortaleses científiques o de recerca següents:
- Un equip permanent d’investigadors, entre els quals hi ha
diversos dels principals paleontòlegs llatinoamericans més destacats,
probablement part de la propera generació d’experts mundials en la matèria.
- Un historial de publicacions científiques sòlid i
contundent en les revistes internacionals de més renom, com ara Nature, Science
i Proceedings of the National Academy of Sciences of the US.
- Aliances estratègiques amb museus internacionals,
inclosos l’American Museum of Natural History de Nova York, l’Smithsonian
Institution de Washington i el Natural History Museum de Londres.
- Associacions amb programes de recerca d’universitats com
la Cornell, la de Munic o la d’Hamburg.