CaixaForum València viatja a la Patagònia de l’era mesozoica en una mostra sobre dinosaures

CaixaForum València acull Dinosaures de la Patagònia, una exposició desenvolupada pel Museo Paleontológico Egidio Feruglio (MEF) que repassa l’evolució i l’enorme diversitat dels dinosaures en una de les regions més riques en restes paleontològiques d’aquests fascinants animals. L’estrella de la mostra, que conté 13 exemplars de dinosaures, és una rèplica a mida real del dinosaure més gran conegut fins el moment, el Patagotitan mayorum. 

El director de CaixaForum València, Álvaro Borrás; el responsable d’exposicions i activitats de Ciència de la Fundació ”la Caixa”, Javier Hidalgo; el coordinador de l’exposició a la Fundació ”la Caixa”, Alejandro Pérez, i el paleontòleg codescubridor del Patagotitan mayorum i investigador del Museo Paleontológico Egidio Feruglio (MEF), José Luis Carballido, han presentat Dinosaures de la Patagònia, un viatge a la Patagònia de l’era mesozoica per conèixer de prop els variats dinosaures que van poblar aquesta terra.

L’exposició, creada pel MEF, obre demà al públic al CaixaForum València, on es podrà veure fins a l’1 de març de 2026. La mostra fa un repàs de l’evolució dels diferents tipus de dinosaures que van habitar la Patagònia fa més de 300 milions d’anys i posa en relleu la seva gran diversitat.

Els visitants podran caminar entre rèpliques a escala real de 13 espècies de dinosaures que ens parlen de l’evolució de llinatges de carnívors i herbívors, i ens permeten conèixer-ne les característiques i les diferències i les èpoques en què van viure.

Una de les joies de l’exposició és una rèplica impressionant del dinosaure de la Patagònia més gran conegut fins avui, el Patagotitan mayorum, un dels descobriments més importants d’aquest segle a la Patagònia. Les restes d’aquest titanosaure sauròpode es van trobar fa 11 anys a la província de Chubut (Argentina) i van permetre aprofundir en el gegantisme d’algunes espècies de dinosaures. 

El Patagotitan mayorum feia 38 metres de llarg i 5 metres d’alçada fins a l’escàpula, i el seu pes en vida es va estimar en 77 tones, l’equivalent a 14 elefants africans. Ara, una rèplica d’aquest dinosaure s’exhibeix a la plaça Àgora, davant del Núvol, a la vista de tots els ciutadans que accedeixin a CaixaForum València. 

A més d’aquest gegant, l’exposició mostra més rèpliques a escala real, com un altre dels dinosaures més grans, Tyrannotitan chubutensis; el més petit, d’uns 75 centímetres, Manidens condorensis, i dos dels més antics, que van viure fa 230 milions d’anys: Eoraptor lunensis i Herrerasaurus ischigualastensis.

L’exhibició combina els impressionants models amb fòssils reals. Entre d’altres, es mostren dos fèmurs, un húmer, una ulna i un radi del Patagotitan. Aquests són holotips, és a dir, exemplars originals a partir dels quals es va descriure aquesta espècie de dinosaure.  Els visitants també podran conèixer a través d’audiovisuals l’entorn on es trobaven les restes del Patagotitan i com se’n va fer l’excavació, que es va allargar durant tres anys i en va requerir dos més de treball de laboratori. La realització d’aquestes tasques va implicar un equip de més de 40 professionals de diferents disciplines. 

Entre els fòssils originals de l’exposició s’inclouen dents del sauròpode més antic, el Bagualia alba, o de teròpodes de la família dels carcarodontosaures, un grup que inclou alguns dels carnívors més grans registrats (com Giganotosaurus). També acompanyen la mostra impressions de pell de dinosaure sauròpode (Tehuelchesaurus benitezi), vèrtebres d'ornitòpodes de finals del Cretaci, i de nombrosos exemples de flora local, que ens mostren part de l'ecosistema habitat per aquestes criatures enormes.

Dinosaures de la Patagònia

Els dinosaures van viure a la Terra durant l’era mesozoica, fa aproximadament entre 230 i 66 milions d’anys,moment en què es registra una de les extincions més grans en la història del nostre planeta i que posaria fi a nombroses espècies d'animals i plantes, incloent-hi tot registre de dinosaures no avians. Aquesta extinció va tenir lloc 63 milions d’anys abans de l’origen de l'home (gènere Homo) per la qual cosa no van arribar a conviure en cap moment amb els humans (l’origen de la nostra espècie, Homo sapiens, només data de 300.000 anys).

Els dinosaures es caracteritzaven perquè tenien extremitats sostingudes directament sota del cos, cosa que els permetia moure’s de manera bípeda o quadrúpeda. A més, molts dinosaures tenien estructures òssies addicionals, com ara crestes, banyes, cuirasses, grans escames o plomes. La seva enorme gamma d’adaptacions a nombrosos ambients i estils de vida es va traduir en nombroses mides, formes i espècies. 

L’exposició permet descobrir, per exemple, que els dinosaures teròpodes carnívors tenien un sentit de l’olfacte molt desenvolupat o que els dinosaures sauròpodes desgastaven les seves dents al moment de tallar les plantes de les quals s’alimentaven. El públic també podrà conèixer l’existència d’una gran varietat de longituds de colls, des del coll del Brachytrachelopan (era el 75 % o menys de la longitud de la seva columna vertebral dorsal) fins al del Patagotitan (en el qual aquesta proporció assolia el 400 %). Una altra de les curiositats que revela la mostra és l’existència d’uns sacs d’aire connectats amb els pulmons, un sistema que va sorgir amb els dinosaures, i que els hauria permès mantenir elevats nivells d’oxigenació. Aquests sacs es mantenen avui dia al grup de dinosaures més derivat, les aus, i els permet mantenir les seves elevades taxes metabòliques.

En el cas dels dinosaures de la Patagònia, la diversitat de característiques és també notable, com s’ha pogut saber gràcies a les nombroses restes trobades a les roques sedimentàries d’aquesta regió. 

Al principi de l’era mesozoica, els continents del planeta estaven units en una sola massa de terra (Pangea), de manera que l’actual Patagònia estava llavors enganxada a l’Àfrica i banyada pel Pacífic a l’oest. Ja al començament del Juràssic, Pangea comença a separar-se, inicialment donant origen a Lauràsia (continents del Nord) i Gondwana (continents del Sud). Gondwana acaba de dividir-se durant el Cretaci quan finalitza l’obertura de l’Oceà Atlàntic. Aquests moviments, imperceptibles als nostres ulls, són provocats pel moviment de plaques i segueixen passant avui dia. Així, lentament i com a conseqüència de l’aixecament de la serralada dels Andes, la terra boscosa, selvàtica i pantanosa en la qual van viure els dinosaures es va anar transformant en un lloc àrid on, aquestes últimes dècades, s’han trobat les restes més ben conservades de l’hemisferi sud.

A l’exposició s’hi poden veure exemplars que van pertànyer als tres períodes de l’era mesozoica: triàsic, juràssic i cretaci. Alguns dels més destacats són:

TRIÀSIC

Eoraptor lunensis

Som davant d’un dels dinosaures més primitius, ja que va habitar la Terra fa 230 milions d’anys. Inicialment considerat com un teròpode carnívor, avui se’l considera com una espècie molt primitiva del llinatge que va donar origen als grans titanosaures com ara el Patagotitan.

Herrerasaurus ischigualastensis

És un altre dels més antics coneguts. Les seves característiques anatòmiques són tan primitives que al principi els paleontòlegs dubtaven de si era un dinosaure realment. No obstant això, la troballa de nous exemplars, incloent un crani complet, va ajudar a classificar-lo correctamente com a dinosaure primitiu. 

JURÀSSIC

Brachytrachelopan mesai

Un dels primers herbívors amb llargues i bífides espines neurals. És un dels sauròpodes amb el coll més curt i estava adaptat a una alimentació a mitja alçada (1-2 metres).

Manidens condorensis

Parteix d’un grup de dinosaures ornitisquis molt primitius, la principal característica dels quals era tenir dents amb diferents formes i funcions. És un dels dinosaures més petits del món i va viure fa 185 milions d'anys, a començaments del Juràssic.

CRETÀCIC

Patagotitan mayorum

El 2012, l’agricultor Aurelio Fernández va descobrir un primer os de dinosaure a la finca on treballava, a la província de Chubut, que forma part de la Patagònia argentina. Després d’anys de treball, un equip del MEF encapçalat per José Luis Carballido i Diego Pol va desterrar més de 200 fòssils de 7 exemplars del que es va acabar anomenant Patagotitan mayorum (tità de la Patagònia de la família Mayo, pel cognom dels amos de la finca on es va trobar). 

El bon estat de conservació dels ossos i la quantitat de restes trobades —el Patagotitan té un dels registres fòssils més rics en dinosaures de Sud-amèrica— van permetre obtenir la reconstrucció anatòmica d’aquesta criatura quadrúpeda de coll llarg, de cap petit i cua llarga. La mesura de la circumferència del seu húmer i del seu fèmur, i una reconstrucció tridimensional duta a terme escanejant-ne tots els ossos, van permetre estimar el pes corporal que podia tenir. Els seus 38 metres de llarg i les seves més de 70 tones el converteixen en l’animal més gran que ha poblat mai la Terra.

Tyrannotitan chubutensis

Aquest dinosaure va habitar la Terra fa uns 110 milions d’anys i és parent proper del Giganotosaurus carolini. La troballa de 57 dents assignables a Tyrannotitan, o una espècie molt similar, al costat de les restes del Patagotitan trobades a Chubut suggereix hàbits carronyaires en aquests carnívors gegants.

Més enllà de les sales d’exposicions: activitats per ampliar el coneixement sobre els dinosaures

CaixaForum València ha programat diverses activitats per enriquir l’experiència dels visitants interessats en la temàtica de l’exposició. Per a públic adult, s’ha organitzat el cicle de conferències Terra de gegants, amb quatre ponències a càrrec d’especialistes en paleontología i paleobiologia (Penélope Cruzado-Caballero, Francisco Ortega, Angela D. Buscalioni i Àngel Galobart). En aquest cicle de conferències els participants coneixeran les característiques dels grans grups de dinosaures, viatjaran per jaciments propers que ens han proporcionat diferents espècies i sabran una mica més del seu èxit com de la seva extinció. 

Per a públic familiar, destaca el cicle de projeccions Petits cinèfils: Dinosaures de pel·lícula, en què es podrà veure El viatge d’Arlo, Ice Age 3: l’origen dels dinosaures i Dinosaure. A l’inici de cada sessió d’aquest cicle, l’equip educatiu de CaixaForum presenta la pel·lícula proporcionant les claus bàsiques per interpretar-la i gaudir-ne, i convida el públic assistent a un debat en família en acabar la projecció.

A més, s’ha programat el taller de paleontologia Jurassic Camp, on els participants reconstruiran un dinosaure i l’ambient en què vivia, partint de parts fossilitzades, restes de la seva activitat biològica i restes d’altres organismes, entre d’altres. També destaca la fira d’experiències Acadèmia de dinosaures, on els participants passaran diferents proves en què aniran escollint les característiques dels dinosaures que més s’ajusten a la seva personalitat per descobrir, finalment, quin dinosaure amaguen. Són activitats participatives i divertides que permetran conèixer les característiques adaptatives dels diferents dinosaures i comparar-les amb animals actuals.

El centre acollirà també el taller d’il·lustració científica per a famílies on els visitants, juntament amb l’il·lustrador científic Hugo Salais, aprendran a dibuixar aquests animals, des de l’esquelet fins a la pell, per crear una il·lustració que representi l’aparença d’un dinosaure.

El públic general podrà fer visita comentada i el familiar, la visita en família. Els diferents tipus de visites també estan disponibles per a públic escolar. 

Consulta aquí el detall de totes les activitats de l’exposició.

Sobre el Museo Paleontológico Egidio Feruglio (MEF)

El Museo Paleontológico Egidio Feruglio (MEF) s’ha convertit en referent de la investigació paleontològica de l’Argentina i és un centre d’educació i formació clau a l’Amèrica Llatina. Presenta les fortaleses científiques o de recerca següents: