11 termes que has de conèixer per submergir-te en l’exposició de CosmoCaixa Dinosaures de la Patagònia

La història del nostre planeta està escrita a les roques i els paleontòlegs són els encarregats de reconstruir aquest passat. L’exposició Dinosaures de la Patagònia, organitzada per la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb el Museo Paleontológico Egidio Feruglio (MEF), recorre aquesta història a través d’alguns fòssils originals i 13 rèpliques d’esquelets dels dinosaures més importants trobats al terreny. Aquests són els termes que has de conèixer per gaudir al màxim de la mostra:

Pangea: És el nom amb el qual es coneix al supercontinent que va existir durant les eres paleozoica i mesozoica, des de fa aproximadament 335 milions d’anys fins a

175 milions d’anys enrere. Es va formar gràcies al moviment de les plaques tectòniques, que van anar ajuntant les masses terrestres en un gran continent. Durant el període juràssic, Pangea es va començar a dividir. Pangea és imprescindible per entendre la tectònica de plaques i la forma en què les espècies es podien haver dispersat en continents entre els quals actualment hi ha oceans de separació.

Era mesozoica. També coneguda com l’era dels dinosaures, és una divisió de l’escala temporal geològica. Es va iniciar fa 251 milions d’anys i va acabar en fa 66. Durant aquesta etapa, els dinosaures van ser la forma de vida predominant a la Terra i van aparèixer els primers mamífers i aus. Es va acabar amb una de les extincions més grans de la història ―la dels dinosaures no aviaris―, generalment atribuïda a l’impacte d’un esteroide prop de la península del Yucatán (Mèxic). A la vegada, aquesta era es divideix en tres períodes:

Triàsic (de 252 a 201 milions d’anys enrere): Es van desenvolupar i diversificar els dinosaures i van aparèixer els primers mamífers. La deriva continental va apropar els continents i, juntament amb la regressió marina, va propiciar la formació del supercontinent Pangea. El període va acabar amb una extinció massiva que va donar pas al juràssic.

Juràssic (de 201 a 145 milions d’anys enrere): Els dinosaures van dominar els ecosistemes terrestres i van aparèixer les primeres aus descendents de dinosaures. Pangea es va descompondre en dues grans masses: Lauràsia i Gondwana. Un altre episodi d’extinció va donar pas a l’últim període: el cretaci.

Cretaci (de 145 a 66 milions d’anys enrere): Els dinosaures van dominar la Terra. Les masses terrestres es van continuar separant i movent fins a les seves posicions actuals. La vida marina i les aus es van seguir diversificant. Aquest període es va tancar amb l’extinció dels dinosaures no aviaris, probablement provocada per l’impacte d’un asteroide. Va començar llavors l’era cenozoica.

Sauròpodes: Són un grup de dinosaures que van habitar el planeta durant l’era mesozoica. La seva característica principal era l’enorme longitud dels colls, que feia que poguessin arribar als 15 metres d’altura. Són els animals terrestres i amb el coll més llarg que han existit mai.

Teròpodes: Són un grup de dinosaures la característica principal dels quals era que es desplaçaven amb les potes posteriors. Eren carnívors i tenien els ossos buits i tres dits funcionals a les extremitats. El més popular és el Tyrannosaurus rex.

Titanosaures: Són un grup de dinosaures sauròpodes que van viure durant el cretaci. Es considera que són uns dels animals més grans que han viscut a la Terra, ja que podien arribar a longituds de més de 30 metres i superar les 60 tones de pes. Un exemple d’aquest grup és el Patagotitan mayorum, que protagonitza l’exposició, o el Neuquensaurus, del qual també hi ha una rèplica al Museu de la Ciència CosmoCaixa.

Ornitòpodes: Són un grup de dinosaures la característica principal dels quals era que estaven dotats de peus amb tres dits similars als de les aus. Tenien una dieta herbívora, caminaven de manera bípeda i tenien un coll curt en comparació amb altres espècies.

Llinatge: Terme que fa referència a la història evolutiva i genealògica dels dinosaures.

Gigantisme: Terme que es refereix a les dimensions enormes que arribaven a tenir els dinosaures sauròpodes. Es tractava d’un avantatge adaptatiu: com que no tenien banyes o cues amb espines per enfrontar-se als seus depredadors, les seves grans dimensions es convertien en una defensa natural que, a més, els facilitaven l’alimentació perquè podien accedir a vegetació de gran alçada.