Victoria Camps reflexiona sobre el liberalisme en temps d’incertesa a CaixaForum Barcelona

La Fundació ”la Caixa” presenta a CaixaForum Barcelona la conversa «L’ocàs del liberalisme i la desmoralització ciutadana», amb la filòsofa Victoria Camps, una de les grans referents del pensament ètic contemporani, guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 2026, i el filòsof i assagista Eudald Espluga. La sessió, que tindrà lloc el 10 de novembre, tancarà la programació de tardor del cicle En pausa: Diàlegs per pensar el present. En la trobada s’abordarà la crisi del liberalisme, el debilitament del bé comú i el malestar que inquieta les democràcies contemporànies.

CaixaForum Barcelona acollirà el dimarts 10 de novembre, a les 18.30 h, la conversa «L’ocàs del liberalisme i la desmoralització ciutadana», protagonitzada per la filòsofa Victoria Camps i el filòsof i assagista Eudald Espluga. La trobada forma part del cicle de pensament En pausa. Diàlegs per pensar el present, que reuneix veus de referència de diferents disciplines per reflexionar, mitjançant el diàleg i sense la urgència que marca sovint el present, sobre alguns dels grans reptes de la societat contemporània.

Llibertat, bé comú i desmoralització ciutadana

En aquesta última sessió de l’any d’aquest cicle, Victoria Camps se centrarà en l’evolució del liberalisme i en les conseqüències que ha tingut la seva deriva cap al neoliberalisme. Davant la idea que l’expansió de les democràcies liberals havia de conduir cap a un model polític i social estable, Camps analitzarà com l’individualisme i una concepció de la llibertat orientada prioritàriament al benefici propi han debilitat la capacitat de construir objectius compartits i d’actuar amb vista al bé comú.

Així, la filòsofa reflexionarà sobre la falta d’un ethos capaç de cohesionar les societats democràtiques i de reforçar valors com la cooperació, la responsabilitat o el compromís col·lectiu. Aquesta absència d’ethos pot afavorir el que Camps defineix com un estat d’«anomia moral» vinculat al descontentament, la desorientació i la dificultat d’imaginar un horitzó de futur compartit.

Aquestes qüestions connecten també amb el seu llibre més recent, La sociedad de la desconfianza (Arpa, 2025), en què analitza el deteriorament de la confiança en unes societats marcades per l’individualisme, la precarietat i el desencant. Davant d’aquest escenari, Camps defensa la necessitat de reconstruir un ethos compartit que permeti recuperar la confiança, la cooperació i la convivència, i tornar a vincular l’exercici de la llibertat amb els altres i amb el bé comú.

Després de la seva intervenció, Victoria Camps conversarà amb Eudald Espluga sobre quines eines poden contribuir a construir subjectivitats més valentes, autònomes i compromeses, capaces d’entendre el progrés més enllà de la dimensió estrictament tècnica o material. Filòsof, assagista i crític cultural, Espluga ha centrat bona part del seu treball en les formes de vida contemporànies marcades per l’acceleració, l’autoexplotació, la hiperconnexió i les transformacions tecnològiques. El 2026 ha publicat Imaginar la fi. Horror climàtic, tecnofeixisme i esperança apocalíptica (Raig Verd), un assaig en què analitza els imaginaris del col·lapse i reivindica la capacitat d’imaginar futurs alternatius.

La sessió tancarà la programació de tardor del cicle En pausa: Diàlegs per pensar el present a CaixaForum Barcelona. Aquesta temporada va començar el 15 de setembre amb el sociòleg alemany Hartmut Rosa i la investigadora Alexandra Laudo, que van abordar «El temps de la conquesta dels protocols», i va continuar el 28 de setembre amb la cineasta Lucrecia Martel i la periodista Noelia Ramírez, que van reflexionar sobre els límits del cinema, la memòria i les imatges a «Quan comença i quan acaba una pel·lícula?». El cicle, amb una clara vocació d’impacte social, està comissariat en col·laboració amb La Sullivan, productora cultural especialitzada en pensament, art, comissariat, educació i comunicació.

Victoria Camps, una referent del pensament ètic contemporani

Victoria Camps (Barcelona, 1941)  és catedràtica jubilada de Filosofia Moral i Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona i doctora en Filosofia per la UAB, va esdevenir catedràtica de Filosofia Moral i Política el 1985. Va exercir la docència a la UAB des del 1972 fins al 2015 i va ser vicerectora de Relacions Internacionals entre 1990 i 1993. També va fer estades acadèmiques al Hastings Center i a la Universitat de Chicago.

Al llarg de la seva trajectòria ha combinat la docència i la recerca amb una intensa participació en el debat públic. Ha estat membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, senadora entre 1993 i 1996 i presidenta de la Fundación Alternativas. Actualment presideix la Fundació Víctor Grífols i Lucas i el Comitè de Bioètica d’Espanya, i és membre del Comitè de Bioètica de Catalunya. El 2014 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Huelva.

Autora de nombroses publicacions, principalment sobre ètica, ha rebut distincions com el Premi Internacional Menéndez Pelayo, la Medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari i el Premi Nacional d’Assaig per El gobierno de las emociones. Entre les seves obres destaquen també Virtudes públicas(Premi Espasa d’Assaig), El siglo de las mujeres, Creure en l’educació, Tiempo de cuidadosi, més recentment, La sociedad de la desconfianza. El 2026, la Generalitat de Catalunya li ha concedit la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria intel·lectual, el compromís amb el pensament ètic i cívic i la seva contribució a la reflexió pública sobre la responsabilitat ciutadana, la bioètica i la qualitat democràtica.

Eudald Espluga (Girona, 1990) és filòsof, assagista i crític cultural. La seva recerca se situa en la intersecció entre cultura, tecnologia i afectes, i aborda des d’una perspectiva sociopolítica qüestions com les narratives apocalíptiques, la cultura de l’autoajuda o el capitalisme de plataformes. És autor, entre altres obres, de No siguis tu mateix (Grup62, 2022), La veritat en un món impensable (Quaderns MACBA, 2024) i Imaginar la fi (Raig Verd, 2026).