Dia de la Mare: «Es desviu perquè jo tiri endavant»

L’Aarón no ho tenia fàcil. La seva mare, la Raquel, va afrontar tota sola la tasca de criar-lo, sense pràcticament xarxa de suport, sense feina i amb problemes de salut que han complicat durant anys l’atenció al seu fill. Malgrat tot, l’optimisme i la fortalesa de tots dos, juntament amb l’acompanyament sostingut del programa CaixaProinfància de la Fundació ”la Caixa”, van canviar la seva història. Avui la Raquel mira amb orgull el seu fill, que ha acabat el batxillerat i estudia a la universitat. En el marc del Dia de la Mare, la seva història reflecteix la importància de l’afecte i de poder accedir a més oportunitats.

La Raquel Blanco i el seu fill Aarón viuen en un pis del districte madrileny de San Blas-Canillejas. Formen una família monoparental encapçalada per la mare, en situació de vulnerabilitat després que el pare els abandonés només néixer l’Aarón, fa 18 anys. A través de l’associació Achalay han rebut el suport de CaixaProinfància, que ha ofert acompanyament socioeducatiu al jove i ha impulsat la integració social de la família.

CaixaProinfància atén infants i adolescents de gairebé 43.000 famílies de tot Espanya que afronten situacions de vulnerabilitat. Més del 50 % són famílies monoparentals. A Espanya s’han identificat gairebé 2 milions de llars amb un sol progenitor (mare o pare), de les quals més del 80 % estan encapçalades per dones. És en aquestes famílies on el risc d’exclusió continua augmentant. 

«Per a mi ha estat molt dur ser mare soltera, tirar endavant un fill sense el suport d’un pare és difícil. Vaig deixar de treballar per la baixa materna i ja no he tornat a tenir feina», diu la Raquel, una dona de 53 anys amb un llarg historial de problemes de salut que, malgrat tot, no li han pogut esborrar el somriure.

El suport principal, la comunicació

La comunicació entre la Raquel i l’Aarón és molt fluida. Es nota que ha estat la seva eina principal per afrontar les dificultats. «La relació amb la meva mare sempre ha estat molt bona. Hi puc mantenir converses molt riques i això és el nostre suport principal. Si estigués tot el dia amb el mòbil, no crearíem llaços. Me’n sento molt orgullós, ella m’ha donat seguretat per anar superant reptes», diu l’Aarón.

Aplicat i molt estimat, l’Aarón no té cap problema a admetre-ho: «No he tingut mai en la meva vida una figura paterna, però tampoc no he sentit mai que la necessités. Amb la meva mare he aconseguit gran part dels meus èxits i de les meves alegries, i m’ha ajudat a superar les decepcions. La meva mare és una persona que es desviu perquè jo pugui tirar endavant. És molt resilient», afegeix l’Aarón. 

El jove és conscient que amb els anys ha anat superant dificultats, però ha aconseguit el més important per a la seva mare: aprofitar totes les oportunitats per progressar en els estudis. Va aprovar el batxillerat a la primera i ara està acabant el primer curs del grau de Conservació i Restauració del Patrimoni Cultural a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid.

La Raquel no dissimula la seva satisfacció. «En el futur m’imagino l’Aarón acabant els estudis, trobant una bona feina i anant-se’n a viure amb la seva nòvia».

És en l’ensenyament on més s’observa l’impacte de la intervenció de l’associació Achalay, col·laboradora del programa CaixaProinfància. «La Raquel té malalties que la incapaciten per a l’ocupació, i la seva gran preocupació ha estat sempre que el seu fill tingués l’oportunitat de tirar endavant», explica Mar Rodríguez, treballadora social i coordinadora d’Acció Social de l’entitat.

«En aquest cas ha estat fàcil perquè a l’Aarón li encanta formar-se, s’implica i és molt participatiu en totes les activitats d’oci i suport escolar, i a més és molt cuidador, tant amb la seva mare com amb tots els companys perquè se sentin bé i hi hagi respecte. És un líder molt positiu i motivador», assegura.

Fa més de vint anys que Achalay acompanya famílies en situació de vulnerabilitat al districte madrileny de San Blas-Canillejas. Actualment atén 130 famílies en el marc del programa CaixaProinfància.

Intervenció social integral

La intervenció d’Achalay amb les famílies monoparentals és integral: gestionar i tramitar prestacions i ajuts, fer activitats socioeducatives, resoldre conflictes i afavorir la comunicació familiar. En el cas de l’Aarón la intervenció s’ha dut a terme en una aula del col·legi públic CEIP El Sol. «L’hem ajudat a treure’s els cursos facilitant-li espais per estudiar i resoldre dubtes i, sobretot, guiant-lo perquè decidís cap on volia anar», comenta la tècnica d’Achalay. I amb la seva mare l’acció tenia un objectiu: alleujar la seva situació econòmica, tramitar ajuts i cobrir les seves necessitats bàsiques.

La Raquel admet que la seva vida «ha estat un caos». Va començar a treballar molt jove al Mercado de Maravillas, al districte de Tetuán. «Hi vaig fer de peixatera, fruitera…, vaig fer-hi de tot. Allà vaig conèixer un noi amb qui vaig començar a sortir. Anàvem a ballar, i ens ho passàvem molt bé. Però el dia que li vaig dir que estava embarassada, va volar, va desaparèixer. Quan va néixer l’Aarón, nom que significa ‘fortalesa de muntanya’ en hebreu, li vaig mirar la carona i vaig saber que seria un nen fabulós. I ho vaig encertar.» 

Poc després del part, van començar els dolors físics per a la mare: primer als canells —«quan era nadó gairebé no tenia ni força per agafar-lo durant el bany»—, després l’hipertiroïdisme, els atacs d’epilèpsia, les hèrnies a les cervicals i, finalment, l’artrosi a la columna, malaltia degenerativa que s’està estenent. 

A la Raquel no li agrada que el seu fill l’hagi de cuidar quan té baixades físiques. «Es responsabilitza de les meves cures quan soc jo qui hauria d’estar atenta a ell. El millor és que l’Aarón no ha estat mai un noi capriciós. Si li comprava un xandall barat, es conformava; si no li podia comprar moltes coses que tenien els altres nens ni portar-lo de viatge, ell s’adaptava».

Un moment dolç

La seva mare recorda que de petit l’Aarón era capaç d’identificar una peça de Vivaldi quan la interpretava un grup de músics al carrer. «Ara m’agrada el rock, Dani Martín, El Canto del Loco, Queen i Måneskin». Com qualsevol altre noi de la seva edat, entre les seves aficions també hi ha els videojocs i el futbol.

L’Aarón ara viu un moment dolç. Ha trobat un nou cercle d’amics a la Facultat de Belles Arts, té una xarxa d’amistats molt sòlida del barri i de l’institut, i aviat farà tres anys de la relació amb l’Alejandra, la seva nòvia. A més, l’associació Achalay l’ha ajudat a aconseguir el títol d’àrbitre de voleibol de nivell 1. «S’ha convertit en la meva feina mentre estudio.»

Reconeix la influència de l’associació: «He aconseguit mantenir el cap on ha d’estar, en els estudis». I afegeix: «Sé el que és bo per a mi i com influeix en els altres». 

El cas de l’Aarón és un dels èxits d’Achalay. La treballadora social de l’associació confia que se’n sortirà malgrat la situació tan vulnerable de la família. «Que hagi aconseguit arribar a la universitat, i tan motivat, és molt satisfactori. Tindrà més oportunitats, segur».

La seva mare no en té cap dubte. Aconsella a altres dones en les seves mateixes circumstàncies que vagin a associacions del tercer sector. «A nosaltres, CaixaProinfància també ens va aconseguir material escolar, ens va ajudar a comprar roba per a l’escola, en la pandèmia ens van recarregar diners a les targetes i ens van facilitar un ordinador perquè l’Aarón estudiés des de casa. No puc estar-los més agraïda».

I llança un últim consell per al seu fill: «Si pot ajudar una persona, que no s’ho pensi, perquè aquesta persona no ho oblidarà mai».