El Xisco i el Marc, una relació construïda pel joc

El Xisco tenia 4 anys quan va començar a anar a Espiral, entitat d’atenció a la igualtat, la joventut i la família que, dins del programa CaixaProinfància de la Fundació ”la Caixa”, aborda el creixement infantil a través del joc per facilitar la conciliació de famílies amb pocs recursos. Allà hi va conèixer el Marc, el monitor que, mentre ell anava creixent, el va inspirar per convertir-se també en monitor i per acompanyar infants d’entre 4 i 7 anys que, com ell, saben què és no tenir a ningú amb qui jugar.

Que el joc és una cosa molt seriosa ho saben a Espiral, entitat d’atenció a la infància, la joventut i la família que treballa per promoure la igualtat d’oportunitats impulsant espais de lleure i educació de qualitat per a joves que en el seu entorn familiar i social no en tenen.

El 2013 aquesta associació va posar en marxa el programa pilot de CiberCaixa, un espai de lleure per a infants en risc d’exclusió a la barriada de s’Arenal (Palma), i avui s’ha estès a altres enclavaments turístics amb manca de serveis per a la població treballadora resident, especialment pel que fa als menors.

El Marc, coordinador socioeducatiu d’Espiral, recorda que en aquell moment hi havia qui menyspreava la importància de posar a disposició dels menors en risc de pobresa o exclusió social una cosa tan senzilla com és un espai i un temps per divertir-se. «Deien que el que fèiem només eren quatre jocs».

El temps ha demostrat, però, que aquells «quatre jocs», en realitat eren tot un programa de lleure i educació en el temps lliure: «Han estat una eina fonamental per al barri de s’Arenal». I és que, en aquest barri, molts pares i mares treballen llargues jornades durant la temporada d’estiu per atendre les onades de turistes que envaeixen els carrers, mentre que a l’hivern gairebé no hi ha feina i els carrers estan deserts.

En aquest context, la tasca d’Espiral permet atendre dues de les dificultats de les famílies —la conciliació i la falta de recursos econòmics— oferint als menors un espai en el qual, a partir del jocs, es poden abordar moltes altres qüestions, com ara «treballar rutines, resoldre conflictes o ensenyar a regular les emocions», resumeix el Marc.

En Xisco va ser un dels primers participants del programa. «Hi vaig començar anar als 4 anys. Fins aleshores, quan la mare no em podia atendre perquè se n’anava a treballar, jo em quedava a casa. Recordo llargues tardes d’avorriment perquè el meu pare no és gaire de sortir, que diguem, i el meu germà, que és més gran, anava a la seva. En canvi, a Espiral m’ho passava bé. Aquí va ser on vaig aprendre a divertir-me i on vaig fer els primers amics.»

Avui no es pot imaginar la seva vida sense Espiral, però al començament no va ser fàcil. Els monitors recorden un noi rebel que, a les colònies d’estiu, agafava la maleta i se’n volia anar a casa. «Curtcircuitava», admet el Xisco.

Tanmateix, va seguir els consells dels monitors i va trobar un espai per jugar i per formar-se, en què també va conèixer joves adults que van ser un referent per a ell. Quan era petit, el seu referent immediat va ser Marta Mas, la seva monitora, amb qui encara xateja de tant en tant a les xarxes socials, i els últims anys ha estat Marc Ferrer Gelabert, a qui considera un dels puntals de la seva transició a la vida adulta.

Segons explica el mateix Marc, quan el Xisco es va fer gran va deixar d’anar a les activitats de CaixaProinfància perquè no s’hi sentia a gust. Però hi va tornar així que es va posar en marxa un programa adaptat a adolescents, Tens Talent.

Va ser aleshores quan el Xisco va començar a mostrar interès per treballar ell mateix com a monitor. Encara no tenia l’edat mínima per poder-se formar (tenia 15 anys), però sí que va poder començar amb el rol de voluntari a les colònies infantils d’estiu. Donava suport als monitors, que el tractaven com un més. I sense tenir les mateixes responsabilitats va poder aprendre quines eren les tasques que havia de fer. «Al principi m’hi vaig apuntar per no deixar d’anar a Espiral», recorda el Xisco, «però em va agradar i vaig repetir. De fet, vaig repetir tant, que al final hi vaig trobar la meva vocació. Recordo que em vaig dir: “Vull ser monitor”».

El Xisco va treballar molt i avui té la recompensa d’aquest esforç. Ha aprovat el curs de monitor i li han convalidat les pràctiques gràcies al voluntariat que ha fet a l’associació.

Ara el Xisco, ple d’il·lusió, treballa amb infants de quatre a 7 anys, i és que ell mateix tenia 4 anys quan va començar a anar a Espiral. I així com ell va trobar en el Marc un referent, també confia a arribar a ser un referent per a altres infants. «Faig de tot per arrancar-los un somriure perquè sé com et sents quan estàs tot el dia tancat a casa sense tenir a ningú amb qui jugar.»

La història del Xisco i el Marc forma part del projecte documental Vides contades, 14 històries de superació en què es dona veu a persones en risc d’exclusió que comparteixen aprenentatges amb la finalitat de sensibilitzar la ciutadania.