Radiografia del tercer sector en el darrer quart de segle: 25 anys de transformació social

Els últims 25 anys el tercer sector espanyol ha experimentat una evolució significativa i ha passat d’una tasca primordialment assistencial a un enfocament més holístic i sistèmic, centrat en la defensa de drets i en l’empoderament. Aquest canvi ha tingut el suport de les Convocatòries de Projectes Socials de la Fundació ”la Caixa”, que des del 1999 han impulsat més de 23.500 iniciatives. Toni Bruel, col·laborador de l’Àrea de Relacions amb Entitats Socials de la Fundació ”la Caixa”, i diversos representants d’entitats socials ens parlen d’aquesta evolució i dels reptes que encara queden per afrontar.

A finals del segle XX, l’acció social a Espanya tenia un caràcter assistencial molt marcat: es lliuraven béns de primera necessitat i s’habilitaven serveis essencials per a la població vulnerable. «Ateníem necessitats puntuals i bàsiques», recorda Toni Bruel, col·laborador de l’Àrea de Relacions amb Entitats Socials de la Fundació ”la Caixa”. No obstant això, l’experiència i els aprenentatges acumulats van afavorir un gir en el tercer sector. «Avui, l’atenció es basa a escoltar les persones, conèixer el seu context social i integrar-les en itineraris. L’individu deixa de ser només el beneficiari de les ajudes per convertir-se en el protagonista», subratlla l’expert en ajuda humanitària, que ha presenciat aquests canvis des de la primera línia. 

Aquest nou enfocament —més integral, per respondre a múltiples vulnerabilitats socials, i fonamentat en els drets socials— s’organitza, segons Bruel, al voltant de quatre pilars: «la recerca de la igualtat d’oportunitats, l’atenció sociosanitària integral, el foment de l’autonomia personal i la construcció d’una societat diversa i inclusiva».

En aquest procés de transformació hi ha tingut un paper fonamental la Fundació ”la Caixa”, que ha donat suport al canvi a través de les seves Convocatòries de Projectes Socials. Des del 1999 han promogut la tasca de 8.446 entitats i han permès desenvolupar 23.518 projectes que han beneficiat més de 10 milions de persones en situació de vulnerabilitat. Per commemorar els 25 anys d’aquestes convocatòries, s’han celebrat actes arreu d’Espanya amb entitats col·laboradores per analitzar l’evolució de l’acció social del tercer sector i debatre sobre els reptes de futur. 

Una evolució centrada en les persones

La Confederación Galega de Persoas amb Discapacitat (COGAMI), amb 35 anys de trajectòria, és un bon exemple d’aquest canvi de paradigma. L’entitat ha passat d’una acció social a treballar per a l’empoderament i l’autonomia de les persones. «Hem canviat el model assistencialista i mèdic per un de basat en drets. La nostra meta és que la persona amb discapacitat pugui gestionar la seva vida en les mateixes condicions que qualsevol altre ciutadà», subratlla el seu president, Anxo Queiruga.

Gràcies al suport de la Fundació ”la Caixa”, COGAMI ha impulsat projectes que combinen la inserció laboral amb la promoció de la vida independent i l’autonomia personal. «El nostre objectiu és millorar la inclusió i la normalització, i això s’aconsegueix actuant de manera transversal», afegeix Queiruga.

Un procés similar descriu Rosa Balaguer, directora general del Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris, al barri del Raval de Barcelona. La seva associació va passar de cobrir directament les necessitats bàsiques dels infants i joves que atenia a basar-se en el teixit comunitari i complementar la feina dels diferents agents del territori per garantir que totes les famílies del barri tinguessin accés als serveis clau: «Ens vam adonar que no tenia sentit oferir una resposta global només a uns pocs menors».

La seva tasca també ha fet un gir «de l’educació en el lleure al desenvolupament de competències clau per superar l’exclusió social», i l’entitat aposta cada vegada més per intervencions basades en evidències sobre aspectes cabdals per garantir la igualtat d’oportunitats: «Hem desenvolupat d’una manera més clara, per exemple, tota l’atenció de 0 a 3 anys a través de serveis maternoinfantils».

D’altra banda, José Carlos Bermejo, director general del Centro de Humanización de la Salud des del 1992, destaca l’evolució de la seva entitat, dedicada a l’atenció sociosanitària, «des d’un model centrat a satisfer la dimensió física de la persona, les emergències, cap a un enfocament més complet que cuida les sis dimensions: el físic, el cognitiu, l’emocional, el relacional, valòric i l’espiritual». Segons Bermejo, es tracta d’«un procés d’humanització que ens convida a mirar les persones com som: dignes i d’una categoria força diferent de la resta de les espècies».

Nous desafiaments del present i del futur

El tercer sector ha d’afrontar avui reptes com l’envelliment de la població i la concentració urbana, que ja dibuixen noves realitats. Daniel Osiàs, director de la Fundació Marianao, alerta de l’increment de les desigualtats, que s’intensifiquen a les perifèries, i d’un augment de les diversitats i del ja problemàtic aïllament social. «Som davant d’un canvi de la composició social, i les entitats socials hem de generar espais de convivència i suport mutu. Hem de treballar per vertebrar les comunitats més invisibilitzades i aprofitar la riquesa de la diversitat».

Per això, Osiàs considera fonamental la construcció d’una ciutadania amb una mirada més respectuosa cap a la diversitat, com també la col·laboració entre actors. La complexitat actual exigeix intervencions coordinades. «Parlem de l’Administració pública i del sector social, però també del conjunt de recursos socials, educatius i sanitaris dels territoris, i també del teixit productiu i empresarial. Actualment, les entitats socials estem liderant la construcció d’arquitectures comunitàries que connectin tots aquests agents per dissenyar respostes socials conjuntes».

La polarització, la distribució desigual de la riquesa o la irrupció de la intel·ligència artificial són també altres fronts que, segons Toni Bruel, marcaran el full de ruta del tercer sector els anys vinents. Se suma a tot això l’amenaça del canvi climàtic i les conseqüències que pot tenir sobre les persones més vulnerables, i també l’accés equitatiu a l’educació i als avanços en biotecnologia.

Un compromís per continuar avançant

Durant aquests 25 anys, les Convocatòries de Projectes Socials de la Fundació ”la Caixa” han demostrat la seva capacitat d’adaptació a les noves realitats i tendències impulsant la consolidació del tercer sector i transformant milions de vides. «Caminar plegats ens permet ampliar la mirada», afirma José Carlos Bermejo. D’altra banda, Anxo Queiruga subratlla que «aliats com la Fundació ”la Caixa” són totalment imprescindibles per continuar avançant».

Toni Bruel, d’altra banda, destaca: «Durant aquests anys, les convocatòries no sols han acompanyat les entitats, sinó que també ens han escoltat i ens han ajudat a introduir novetats per millorar progressivament els resultats». I afegeix: «La clau és que continuïn incorporant en el seu plantejament i en les seves condicions aquests canvis socials perquè les organitzacions puguem respondre als nous desafiaments». El missatge és clar: evolucionar junts és imprescindible per millorar, especialment si volem que aquestes millores repercuteixin en tota la societat.