Marc Rueda: el triomf de la inclusió entre arrossos i còctels

Marc Rueda fa dos anys que treballa al restaurant Gallito, del Grup Tragaluz. Té síndrome de Down i va aconseguir la feina a través del programa d’integració sociolaboral Incorpora de la Fundació ”la Caixa”, però ha estat pel seu esforç, la seva constància i la seva simpatia que avui el seu entorn laboral el defineix com un professional irreprotxable. Amb motiu del Dia Mundial de la Síndrome de Down, el 21 de març, acompanyem a en Marc en un dia de feina.

Marc Rueda arriba cada dia puntual al restaurant Gallito, un local lluminós al costat de la platja, amb palmeres i terrasses. Rueda fa dos anys que hi fa de tot i bé. Però els còctels, a base de sucre, llima i tequila, són la seva gran obra. 

«Ordeno la sala, porto les safates amb el menjar, cobro a les taules, atenc a la barra… Soc cada vegada més ràpid i eficient», assegura Rueda. D’aquest rendiment, en dona fe el director del negoci, Willy BellaBiod. Reconeix el treball, la capacitat d’aprenentatge i els dots socials del Marc: «Vol aprendre, acaba el que comença, li agrada fer de tot… No ha deixat d’evolucionar». És un més de l’equip, un company diligent que ajuda a qualsevol i quan sigui. 

Marc Rueda, però, és molt més que un treballador competent. És una de les gairebé 35.000 persones amb síndrome de Down que hi ha a Espanya; d’aquestes, és una de les 23.000 en edat de treballar i una de les poques 1.150 que tenen una feina. De fet, a Espanya només treballa el 30,7 % de les persones amb discapacitat. La diferència és dramàtica respecte del gairebé 74 % d’ocupació entre la resta de població. Rueda és un cas excepcional, però també un cas d’èxit rotund. 

Una xarxa d'ajuda

El Grup Tragaluz fa anys que treballa amb Incorpora, el programa d’inserció laboral de la Fundació ”la Caixa”, i ja té 18 empleats incorporats gràcies a aquesta iniciativa. Marc Rueda va arribar al Gallito a través de la Fundació Catalana de Síndrome de Down (FCSD), una de les entitats de la xarxa Incorpora. 

El programa estreny vincles entre el sector social i el teixit empresarial. Hi ha 411 entitats socials que articulen aquest treball fins a formar una xarxa que dona suport arreu d’Espanya a persones en risc d’exclusió dissenyant-los itineraris d’inserció sociolaboral personalitzats. Marc Badia, coordinador del Servei d’Inclusió Laboral de la FCSD, subratlla amb claredat la importància d’aquesta tasca conjunta. 

«El treball en xarxa que fem les entitats d’Incorpora compartint ofertes d’ocupació fa possible que es multipliquin les oportunitats laborals de les persones que acompanyem i que es troben situació de vulnerabilitat davant de l’ocupació. D’aquesta manera, el programa aconsegueix uns resultats excel·lents», assegura Badia. 

El coordinador del Servei d’Inclusió Laboral, en relació amb la possibilitat de treballar amb la mateixa metodologia i sota el paraigua d’Incorpora, remarca: «Totes les entitats tenim un enfocament comú i podem donar una resposta més ràpida i de més qualitat a les empreses, que és el que esperen de nosaltres. No hem d’oblidar que oferim un servei a les empreses». Els resultats assolits el 2024, amb prop de 40.000 insercions a més de 15.000 empreses, confirmen la fortalesa de la metodologia d’Incorpora. 

I funciona el bocaorella. A Incorpora reben sovint sol·licituds de col·laboració de moltes empreses a les quals els arriben els petits èxits de la iniciativa. Badia és optimista: «Quan ho fan altres empreses i els va bé, moltes altres es plantegen de participar-hi, sabent que disposen de l’acompanyament de fundacions com la nostra, que els aporten seguretat». 

Prejudicis sense fonament

No obstant això, la falta de coneixement sobre aquests col·lectius en algunes empreses encara és un escull a l’hora d’incorporar aquests treballadors al mercat laboral. Les empreses són expertes en el seu sector o negoci, però no tenen el coneixement i la seguretat necessaris per saber com es treballa amb persones amb discapacitat. Marc Badia afirma fins i tot que, de vegades, encara s’infantilitza les persones amb síndrome de Down, se les menysprea i se les tracta amb condescendència. 

Per això és important sensibilitzar i acompanyar les empreses perquè s’obrin a la inserció sociolaboral i descobreixin el que poden aportar aquestes persones i els avantatges de tenir equips diversos. 

Segons Willy BellaBiod, no s’han de negar les possibles limitacions que puguin experimentar durant la seva jornada, comunes a les de qualsevol altre empleat, sinó que cal contribuir al seu aprenentatge i avançar juntament. Per al director del Gallito, és semblant al mètode d’un bon entrenador esportiu. Es tracta que els membres de l’equip es coneguin, es valorin i es respectin per potenciar les seves virtuts i perquè facin sortir la millor versió de cadascun. «Ens adaptem els uns als altres», afegeix. 

Acompanyament davant dels dubtes

Davant de qualsevol dubte sobre les seves competències, la solució passa per sensibilitzar, formar i acompanyar. La tasca dels tècnics d’Incorpora comença amb el disseny dels itineraris d’inserció i continua amb un acompanyament no solament en el procés de contractació sinó també durant l’adaptació al lloc de treball. Els acompnayen i els donen suport sense descans. 

«Marc Badia em va ajudar molt», recorda el cambrer. El seguiment continuat que fan els tècnics d’Incorpora inclou anar al restaurant i parlar amb altres empleats i amb els responsables del local per interessar-se pel dia a dia del Marc. 

El director del restaurant es mostra agraït. «Col·laborem entre tots, comuniquem qualsevol cosa. I ells ens ajuden», diu BellaBiod. Del que es tracta, al final, és d’estar al costat de les persones en situació de vulnerabilitat, però juntament amb les empreses. I així guanyen tots. 

Un encant permanent

El jove, de 27 anys, és de Sant Boi de Llobregat i li cal una hora d’autobús per arribar fins al seu lloc de treball al costat de la costa barcelonina. En els pitjors dies, quan els clients no deixen de circular i pot ser que arribin 25 peticions alhora, Rueda al principi va haver de serrar els llavis i lluitar contra els nervis. Però sempre va aixecar la mà quan havia de demanar ajuda, i ara s’espavila de seguida fins i tot en els moments de més pressió. 

Li encanta interactuar amb la gent, atendre el públic, xerrar, escoltar. A més, la seva presència fa florir la complicitat entre els cambrers i la gent mira amb uns altres ulls el negoci quan comprova com és de natural això que fins fa poc era tan insòlit. «Tots estem encantats: el públic, els clients, els treballadors, el mateix Marc... I per a mi ha estat una oportunitat d’aprenentatge també», admet el director del local. 

Una plantilla diversa millora el clima laboral i augmenta la productivitat de les empreses. Marc Badia argumenta aquest convenciment: «Hi ha estudis que xifren en dades aquest fenomen i la nostra experiència demostra que, a les plantilles formades per persones amb discapacitat o de cultures i costums diferents, entre altres aspectes, es genera molt bon ambient de treball. A més, brinden una atenció millor i el servei contribueix de manera més robusta als resultats corporatius». 

Qüestió de dignitat

«M’agrada moure’m pel meu compte», sentencia el Marc. Així resumeix la independència que aporta un sou digne. El seu responsable coincideix amb ell. BellaBiod creu que les persones amb síndrome de Down no han d’estar aïllades. Al contrari: les rutines laborals els permeten connectar amb companys, interactuar amb semblants, sortir de les seves zones de confort i conèixer persones noves gairebé cada dia; començar a viure, com qui diu, sentir-se part d’una cosa més gran que també els competeix. 

De sobte, alguna cosa en aparença tan ordinària com disposar de diners en un compte adquireix una transcendència vital. «El Marc pot sortir a prendre alguna cosa, gastar en el que vulgui, comprar-se una samarreta… I aprendre a controlar les despeses», afirma Willy BellaBiod. 

Aquestes petites accions quotidianes demostren que la inserció laboral va més enllà d’un sou mensual. En el fons, la meta final de projectes com Incorpora és donar a persones com el Marc el que els és propi, el que mai no els haurien d’haver arrabassat des del principi dels temps: respecte i dignitat. Així poden participar com a membres actius en els afers que preocupen la societat de la qual formen part, en l’economia que regeix els seus costums i en la cultura que els alegra l’ànima. Estan en disposició de portar les regnes de les seves vides. 

En aquest sentit, Rueda explica, amb els peus a terra, per què creu que la seva experiència pot servir d’exemple: «Aporto experiència. I demostro que amb disciplina i esforç s’arriba lluny». I des d’una humilitat molt continguda recomana paciència a altres persones amb síndrome de Down que encara esperen la seva oportunitat: «Que estiguin tranquils. En qualsevol moment apareixerà una oferta».