La meitat dels espanyols pobres deixen de ser-ho mitjançant les prestacions socials. Estudi Social N.35

La reducció de la pobresa per les transferències socials és del 51,7%, davant el 70 % a França i el 66 % a Dinamarca. A més, a Espanya l’efecte és més a curt termini i també és l'Estat amb un major percentatge més gran de persones atrapades en situacions de pobresa al cap de dos anys (54,6 %).

El nombre de persones en risc de pobresa a Espanya ha augmentat en 1,4 milions des del 2007, un increment més gran que el de la resta de la Unió. A més, Espanya ha experimentat el creixement més important de pobresa severa, que ha arribat al 5,2 % de la població el 2010, el doble que a la resta dels països.

Afecta sobretot als joves (7,1%), als parats (9,9%), a les parelles amb fills (6,5%) i als que tenen menys formació.

A causa de l’augment de la pobresa severa, Espanya es posiciona en tercer lloc a la UE-27 pel que fa al nivell de desigualtat. La diferència d’ingressos entre el 10 % més ric i el 10 % més pobre ha augmentat el 16,7 % des del 2007.

Els joves són els qui més pateixen la crisi. El 52,8 % dels joves entre 18 i 34 anys conviuen amb els seus pares, davant el 17,7 % de Dinamarca, el 34 % de França i el 39 % del Regne Unit. A més, un de cada quatre joves entre 20 i 30 anys ni estudia ni treballa.

Una diferència substancial amb altres països europeus és que s’ha destruït molta més ocupació (l’11 % entre el 2007 i el 2011), amb una evolució similar al PIB. El 7,6 % de les llars tenen tots els seus membres actius en atur, el doble que als altres països analitzats.

En una de cada cinc llars amb tots els membres aturats hi viu alguna persona més gran de 65 anys. Aquest nombre s’ha triplicat des del 2008 i representa 300.000 famílies, per a les quals la pensió és un recurs de supervivència.