La crisi econòmica intensifica la solidaritat familiar. Estudi Social N.32

El volum número 32 de la Col·lecció d’Estudis Socials de la Fundació ”la Caixa” posa de manifest que la conjuntura econòmica estronca el procés d’individualització progressiva en l’evolució de les famílies.

L’actual conjuntura econòmica ha reforçat la cooperació intergeneracional de les famílies espanyoles davant la desconfiança que el mercat i l’Estat del benestar puguin proporcionar els ajuts i els serveis socials que es requereixen.

El 56% dels espanyols consideren que qui ha d’assumir la responsabilitat de l’ajuda econòmica i els serveis de cura és la família. Aquest percentatge és més baix en països com ara Alemanya (32%) o França (30%), on hi ha més prestacions socials.

Les circumstàncies que causen les ajudes econòmiques entre familiars són, sobretot, situacions de dificultat derivades de l’atur o la fallida d’un negoci (37%) i la insuficiència d’ingressos (15%).

En el 60% dels casos el vincle donant-receptor és entre pares i fills joves i emancipats. Paral·lelament, el 68% dels espanyols pensen que són els fills els qui han de tenir cura dels pares si aquests en tenen necessitat.

El percentatge d’avis que tenen cura dels néts ha augmentat més del 10% des del 1993, de manera que ja són dues de cada tres les famílies amb fills més petits de tres anys que en reben ajuda.

S’estima que el valor de les transferències de serveis no remunerades entre generacions representaria entre el 2 i el 3,7% del PIB.

Aquesta tendència representa una situació insòlita en l’evolució de la família durant les últimes dècades (procés d’individualització i autonomia personal). Així i tot, la solidaritat familiar no pot cobrir totes les mancances socials i representa només una sortida en situacions d’emergència com l’actual.

El percentatge de persones que no poden recórrer a ningú en cas de necessitat és del 2% i es duplica entre la població més gran.