Els immigrants assentats a Espanya aporten a l’Estat del benestar més del que en reben. Estudi Social N.31

El 12,17% de la població d’Espanya, més de 5,7 milions de persones, és immigrant. El nostre país ha esdevingut el segon Estat membre de la Unió Europea pel nombre de residents estrangers.

Els perceptors de pensions estrangers no arriben a l’1% (i més de la meitat són europeus). Al seu torn, es calcula que l’alta taxa d’activitat dels immigrants contribuirà a retardar uns cinc anys l’entrada en dèficit del sistema de pensions, a més de frenar l’envelliment poblacional.

Els immigrants consulten un 7% menys el metge de capçalera i un 16,5% menys l’especialista, tot i que recorren un 3,2% més als serveis d’urgències. Actualment la proporció de la despesa sanitària que absorbeixen equival a una mica més del 5% del total.

El 30% dels immigrants a Espanya són pobres, enfront del 18% d’autòctons que es troben en aquesta situació. No obstant això, només el 6,8% de les intervencions dels serveis socials s’adrecen a la població immigrant.

El 50% del superàvit de les finances públiques durant els anys de més creixement va correspondre a impostos i contribucions socials aportats per la immigració. La crisi, però, ha castigat durament aquests col·lectius, que actualment presenten taxes d’atur de més del 30%.

Més de la meitat dels espanyols perceben l’immigrant com un competidor en l’accés a prestacions i serveis socials. Els autors adverteixen que aquestes actituds poden augmentar durant les pròximes dues dècades, a causa de l’envelliment del col?lectiu i l’increment consegüent de les peticions d’ajudes i serveis.

L’informe assenyala que la concentració de la immigració en determinades comunitats autònomes, municipis i barris introdueix desajustos en la distribució de recursos fiscals entre diferents nivells de l’administració de l’Estat. Això provoca també increments localitzats de la demanda de prestacions que poden contribuir al deteriorament dels programes de protecció social.