Estudi Social N.12: La contaminació acústica a les nostres ciutats

La contaminació acústica és un problema cada vegada més preocupant a les nostres ciutats. Malgrat que es reconeix que la vida a la ciutat és cada cop més sorollosa, no es dóna a aquest fet la importància que mereix ni s'aporten els mitjans necessaris per eradicar el problema. S'accepta com un mal menor i no és rebutjat frontalment pels ciutadans, encara que pateixen la invasió d'aquest fenomen d'una manera continuada i omnipresent. L'estudi de la Fundació ”la Caixa”, La contaminació acústica a les nostres ciutats, té l'objectiu d'aprofundir en les característiques de la contaminació acústica per tal que el lector pugui disposar d'un document que li permeti conèixer la complexitat del problema des d'una perspectiva social.

La contaminació acústica a les nostres ciutats. Benjamín García Sanz i Francisco Javier Garrido. Col·lecció d'Estudis Socials de la Fundació ”la Caixa” (núm. 12)

En una enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) de l'any 1996, se sol·licitava als ciutadans que enumeressin els dos problemes que consideraven més importants del seu entorn, i només un 13% feia referència al soroll com a problema ambiental, situant-lo molt per sota de la brutícia, la contaminació i el trànsit. Encara més, si el referent de la pregunta era l'àmbit nacional, la importància que s'atribuïa a aquesta font de contaminació era molt inferior, del 4%, ja que se situava en onzena posició, per davant només de les centrals nuclears i de la manca d'equipaments.

Aquesta apreciació no es correspon amb la realitat. Si ens fixem en els mapes acústics definits en algunes ciutats, podem concloure que ben poques vegades es mantenen els nivells per sota dels 55 decibels i que el més freqüent és que se superin aquests límits i s'arribi a percentatges que se situen entre els 65 i els 75 decibels.

El soroll és un problema que té uns components físics, uns efectes sobre la salut, però també grans implicacions socials. Dels components físics ens n'adverteixen els enginyers especialitzats, que separen els llindars entre allò que es pot considerar tolerable i el que és clarament perjudicial; el mateix fan els experts mèdics quan posen l'accent en els efectes sobre la salut. Però tot això, malgrat que té molta importància, només és un aspecte del problema. La contaminació acústica s'ha de remetre a la societat, a l'opinió dels ciutadans. Avançarem més o menys en l'eradicació del problema segons la consciència que vagi tenint la societat. Les normes poden ser estrictes, és possible, fins i tot, ser exigent pel que fa al seu compliment, però si no es mentalitza la societat sobre els prejudicis del soroll, serà difícil desterrar el problema.

En qüestió de pocs anys s'ha avançat molt en la detecció d'aquest problema i en la determinació de les seves causes. Tota la normativa, tant europea com nacional, autonòmica i local, sol ser molt restrictiva pel que fa al soroll; però no es posa el mateix èmfasi en el compliment de les normes.

Malgrat que, en termes quantitatius, els automòbils són els principals productors de soroll, cal no oblidar les fonts puntuals de contaminació, que són tan perjudicials com el trànsit rodat. Un exemple són les obres, que poden arribar a eternitzar-se en un lloc, o la denominada contaminació acústica per efecte de la concentració de persones en els moments de lleure en un indret determinat i a hores puntuals. Tot i que els efectes d'aquestes fonts es dilueixen en termes quantitatius, tenen una importància extraordinària per a les persones que hi estan exposades. De vegades, aquestes concentracions es produeixen en els barris antics, que solen estar habitats per gent gran, el col·lectiu que pateix més els efectes perjudicials del soroll.

Pel que fa a la contaminació acústica que produeixen els automòbils, cal constatar que el 80% del soroll que es produeix està provocat pel trànsit rodat i que, els darrers vint anys, el parc automobilístic a Espanya s'ha multiplicat per 2,3.

Segons els autors de l'estudi, els camps en què cal demostrar que es vol afrontar el problema són: el camp del coneixement o de l'objectivació de les dades; el camp de les normes o de la legislació; el camp de les accions concretes o de les vies de solució i, finalment, el camp de la informació-formació, per tal d'implicar els ciutadans.

Els autors proposen aquestes quatre línies d'actuació. En primer lloc: informar la població per tal de donar a conèixer la magnitud del problema; en segon lloc: formar i educar els causants de la contaminació acústica; en tercer lloc: marcar-se un objectiu més ampli per passar de la cultura del soroll a la cultura del silenci; i, finalment: aprofitar tots els recursos, els esforços i les voluntats per avançar en la solució del problema.

Edició electrònica disponible a Internet: Servei d'Estudis

www.fundacio.lacaixa.es