Estàs llegint:
Joan Cruz va descobrir als 7 anys que tenia més dificultats per llegir i escriure que els seus companys. No era manca d’interès, sinó dislèxia. Amb el diagnòstic i el suport adequat va començar una trajectòria que el va dur a doctorar-se en Neurociències. Li va marcar el camí la investigadora Luz Rello i la seva eina Dytective, que la Fundació ”la Caixa” ja ha posat a disposició de 5.795 escoles de tot Espanya. Avui, el Joan és professor a Osca i un referent per a joves amb dislèxia com l’Izan, un dels seus alumnes.
«Soc dislèctic i em sento orgullós de ser-ho. Em costa llegir i escriure, però faig altres coses espectacularment bé.» Joan Cruz va trigar un temps a aprendre a dirigir la mirada cap a totes les habilitats que tenia, a causa, segurament també, d’aquest trastorn de l’aprenentatge que li va provocar més d’un problema a les aules abans dels 7 anys.
Ara, als 29 anys, el Joan s’explica: «M’agrada l’espontaneïtat, la part creativa del cervell, connecto conceptes i soc bastant intuïtiu. Percebo bastant bé com puc arribar a l’alumnat. A la meva feina d’ara, això és un avantatge molt gran».
La història d’aquest professor de Ciències de l’escola San Viator d’Osca és el tancament d’un cicle perfecte: durant la infància, aprendre li suposava un esforç extra. «I vaig tenir sort perquè el meu diagnòstic va ser primerenc, als 7 anys. D’entrada, saber el que tens espanta perquè dius: “Què vol dir això? Què em passa? Soc diferent de la resta”. Després sents alleujament quan entens que no és culpa teva, que no significa que no treballes prou».
Joan Cruz: «Tenir un diagnòstic de dislèxia és una tranquil·litat per a tothom, tant per a l’alumne com per a la família».
En paral·lel, es dona una circumstància crucial: els pares entenen què li passa al seu fill, i a partir d’aquest moment canvien de mentalitat i de manera de fer. «Comprenen que el seu fill no és gandul i que sí que s’hi esforça. Tenir un diagnòstic de dislèxia és una tranquil·litat per a tothom, tant per a l’alumne com per a la família», afirma el Joan.
La vida d’aquest docent va quedar marcada per un abans i un després el dia que va conèixer Luz Rello, lingüista, doctora en Ciència Computacional per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, a qui van diagnosticar dislèxia als 10 anys. De la Luz, el Joan en destaca que abraça la dislèxia «amb molt d’amor» i amb un profund respecte. La seva admiració per la investigadora va més enllà: «La Luz va ser la meva llum, literalment. Va ser la primera persona fora de la meva família que va confiar que jo podria aconseguir el que volgués».
Rello és la fundadora de Change Dyslexia i cocreadora de Dytective, l’eina digital validada científicament en castellà i dirigida a impulsar la inclusió educativa mitjançant l’estimulació de la lectura i l’escriptura en estudiants amb i sense dificultats en aquest àmbit, incloent-hi la dislèxia. L’eina ja és present a més de 5.700 centres educatius de tot Espanya gràcies a l’impuls de la Fundació ”la Caixa”.
El Joan va participar com a voluntari a Dytective en la versió en castellà. A més, també va col·laborar en la realització dels tests per fer-ne la versió en català. El Joan ha vist créixer l’eina i la seva metodologia. En entrar en contacte amb Change Dyslexia, el Joan va començar a treballar el que, segons la seva opinió, és el punt de partida «bàsic»: «Acceptar que hi ha coses que no se’m donen tan bé i normalitzar-ho». Això per al Joan té una importància transcendental: «Quan t’estimes tal com ets, això et dona autenticitat».
Després de les ponències i jornades a les quals la Luz el va convidar, el jove va comprovar que hi havia altres persones com ell, que s’havien d’esforçar el doble o el triple per arribar on altres persones hi arribaven amb més facilitat, però que, tot i així, també ho podien aconseguir. «On soc ara no m’ho hauria imaginat mai», reconeix el Joan després d’un procés que va ser «llarg», admet, però que el va portar a doctorar-se en Neurociències a la Universitat del País Basc (EHU) i a ser professor a les aules del San Viator. L’experiència d’entrar el 2025 com a tutor del Programa d’Aprenentatge Inclusiu (PAI) en aquest centre li ha proporcionat una profunda sensació de «satisfacció».
Una eina que promou la igualtat educativa
S’estima que la dislèxia afecta un 10 % de l’alumnat i que, sense un abordatge adequat, pot fer disminuir el seu rendiment acadèmic i augmentar el risc d’abandonament escolar.
Per reduir les barreres socioeconòmiques que dificulten l’accés a la reeducació, l’impuls de la Fundació ”la Caixa” permet als centres educatius de primària i secundària de tot Espanya accedir de manera gratuïta a Dytective.
Des de l’inici de la col·laboració, l’eina ja s’ha implantat a 5.795 centres educatius d’Espanya, 1 de cada 4, i ha arribat a més de 73.100 alumnes. Des del curs passat i en els quatre anys vinents, l’entitat destinarà fins a 2,2 milions d’euros a oferir gratuïtament Dytective a totes les escoles d’Espanya, amb potencial per assolir els 2,7 milions d’estudiants. Entre els molts exemples de centres que aposten per Dytective hi ha l’escola rural d’Alpartir (Saragossa) o aquest de San Viator.
El camí de l’Izan amb Dytective
Izan Bonilla va ser alumne del Joan l’any passat. Aquest estudiant de 14 anys sap des dels 5 anys que té dislèxia i treballa per no deixar d’estudiar, tot i que reconeix que hi va haver un temps que se sentia tan just de forces que dubtava d’aconseguir-ho. «Em costava entendre les paraules que llegia, les barrejava i les confonia. I al final, l’examen em sortia terriblement malament. Creia que estudiar no estava fet per a mi.»
Per experiència, aconsella als infants que ara descobreixen que tenen dificultats per llegir i escriure que no es deixin portar per la primera impressió. «Al principi fa terror, i és clar que tindràs dificultats, però quan milloris la teva àrea de la dislèxia aconseguiràs el que t’has proposat.»
L’adolescent mostra com funciona l’eina, molt intuïtiva, i com registra cada un dels seus avenços. El mètode d’aprenentatge amb Dytective és senzill, amb una tauleta. Conté més de 42.000 exercicis en castellà i més de 28.000 en català, que s’adapten al perfil de cada alumne. El progrés és gradual, el mateix alumne pot comprovar els resultats en primera persona, ja que avança de manera autònoma. Izan ordena sintagmes, grafies, números...
El seu exemple, la seva Luz Rello en aquest cas, és Joan Cruz. «Si ell ha pogut, per què jo no?», es pregunta a si mateix i ho repeteix avui en veu alta. «Jo no vaig ser mai de llegir. Com la resta de nens, els pares també em pressionaven perquè ho fes.» Li costava moltíssim, admet l’Izan. «Llavors el Joan em va deixar uns llibres, un còmic amb un ninot que viu aventures..., i vaig llegir la saga en cinc dies. No em va pressionar, anava al meu ritme.»
Quan em van donar l’eina Dytective vaig pensar el mateix: «Una cosa més amb què em pressionaran». Aquest jove amb dislèxia tenia por de la frustració fins que va comprovar els resultats per si mateix. «La primera vegada et costa moltíssim, però després vas agafant embranzida i no pares.»
Abans d’això, l’Izan també va fer el seu propi recorregut. Va ser a primària quan ho va passar més malament. L’any passat, en Joan es va presentar davant dels alumnes amb unes diapositives. Les va anar passant una rere l’altra, mentre anava revelant els seus gustos personals i aficions, com ara l’esport, fins que va arribar a l’última: «Soc dislèctic», va admetre el professor mostrant la seva gran vulnerabilitat. Llavors l’Izan va pensar: «I jo també», i va començar a preguntar al docent allò que no s’havia atrevit a expressar fins a aquell dia per no quedar malament dins del grup o per la por que el consideressin un gandul o poc estudiós.
Ho explica mentre utilitza Dytective amb total desimboltura i seguretat. «També canta molt bé», comenta el seu professor de Música en observar els progressos socials que fa l’Izan. En descobrir què els passa, també els cau la màscara de la vergonya davant dels altres. Si la fragilitat ja no hi és, aleshores, per què no ser com un és?
Tractar la dislèxia des de les primeres etapes és clau per millorar tant el rendiment escolar com el benestar social de l’alumnat. De fet, l’ús de Dytective en la versió en castellà ha demostrat científicament millores en els resultats de les proves externes de la LOMCE en Llengua i Anglès, tant a tercer com a sisè de primària, segons una investigació dirigida per Almudena Sevilla i Ismael Sanz Labrador. Així mateix, un estudi ha constatat avenços importants en aspectes no cognitius com l’autoestima, la perseverança i l’autocontrol.
La transformació després del diagnòstic
En Joan es mostra orgullós del seu alumne, en qui, per raons més que evidents, es veu reflectit. «Aquesta espontaneïtat que té l’Izan, la seva naturalitat, les seves ganes... em recorden que una de les grans fortaleses que et dona la dislèxia és no rendir-te. A mi no em feia por no arribar a ser un bon científic, però sí que me’n feia no arribar a ser un bon professor. Vull tornar tot el que a mi m’han donat aquests anys i donar esperança als meus alumnes amb dislèxia, encara que passin per moments complicats».
Izan Bonilla: «En Joan m’ha ajudat a canviar la meva manera de pensar i m’ha ajudat a afrontar millor els problemes relacionats amb la dislèxia. Ara apunto alt».
L’Izan és la prova vivent que això és possible. «En Joan m’ha ajudat a canviar la meva manera de pensar i m’ha ajudat a afrontar millor els problemes relacionats amb la dislèxia. S’apropa, m’ho explica, entén que tinc dificultats i m’ajuda». Ara «apunto alt», afirma el noi.
Última actualització: 02 octubre 2026 | 13:36
