L’Obra Social ”la Caixa” organitza un simposi sobre l’acolliment familiar

- El programa de l'Obra Social ”la Caixa” ha beneficiat 1.615 menors acollits per 1.420 famílies de tot Espanya. - Un estudi de les universitats de Barcelona i Sevilla, que es presenta en el simposi, revela que el 80% dels menors acollits en una família presenta una millora significativa de la seva autoestima i en el seu estat físic al cap d'un any d'haver estat acollit. La infància és un dels col·lectius prioritaris d'actuació de l'Obra Social ”la Caixa” en els programes adreçats a afavorir el desenvolupament global dels nens i joves, especialment d'aquells que es troben en una situació de vulnerabilitat, els que pateixen alguna malaltia o els que no tenen un entorn familiar adequat.La finalitat del programa Famílies Cangur de l'Obra Social ”la Caixa” és crear alternatives d'acolliment familiar per a aquells nens i nenes que temporalment necessiten separar-se dels seus pares, però que podran tornar a la seva família un cop els seus problemes s'hagin superat o reduït significativament. El programa de l'Obra Social ”la Caixa” es va posar en marxa el 1997 i ha atès 1.615 nens i nenes i 1.420 famílies de 15 comunitats autònomes amb l'objectiu de crear alternatives d'acolliment familiar de manera temporal per a menors desemparats o que estan en situació de risc social. L'Obra Social ”la Caixa” ha invertit en aquest programa 4,3 milions d'euros.Amb totes les famílies que han viscut aquesta experiència, s'ha fet un estudi que aporta dades sobre el sentit i la utilitat d'aquesta innovadora modalitat d'atenció a la infància. L'estudi, realitzat per les universitats de Barcelona i Sevilla, ha pres com a univers 100 famílies biològiques, 89 famílies d'acolliment i 129 menors en situació de risc. Les famílies biològiques presenten un quadre d'indicadors entre els quals hem de destacar:- Només el 19% dels pares biològics té alguna cosa més que estudis primaris.- El 35% té antecedents de ruptura familiar i un 88% presenta problemes d'aïllament i de relació amb els seus veïns, els amics i la família extensa.- Un 43% dels pares té problemes amb les drogues, tot i que el seguiment mostra que un any i mig després de deixar el seu fill en el centre de menors la incidència de la drogodependència baixa un 15%.- Les famílies biològiques tenen escasses habilitats per exercir rols paternals (el 59% dels pares i el 44% de les mares presenten problemes en aquest aspecte) i per establir normes (el 77% dels pares i el 84% de les mares no solen establir-ne amb els seus fills).- El 70% de les famílies biològiques valora positivament la situació d'acolliment i el desenvolupament del programa de visites.Les famílies acollidores presenten un quadre amb algunes dades interessants:- Reflecteixen condicions personals i familiars estables. En un 82% dels casos es tracta de parelles estables i un 33% té estudis universitaris. La seva situació econòmica és segura, amb ingressos que oscil·len entre els 12.000 i els 48.000 euros anuals.- El 81% de les famílies acollidores té fills biològics.- Pel que fa a la salut, el 75% de les famílies acollidores no té problemes de salut importants. - El 90% de les famílies acollidores es caracteritza per un estil educatiu democràtic i un alt nivell de cooperació entre tots els seus membres. - La posició de la família acollidora respecte del fet que el menor hagi de tornar a la seva família biològica és molt adequada en el 59% dels casos, adequada en el 35% i poc adequada en l'altre 6%.L'estudi inclou una mostra sobre les conseqüències que es deriven de l'acolliment en 129 menors acollits:- El 60% dels menors han patit una situació de negligència a la seva família biològica, el 26% presentaven abandonament físic, el 25% han patit maltractament emocional, el 14% maltractament físic i un 3% abusos sexuals.- El 50% dels menors presenta problemes de desenvolupament lingüístic i d'autoestima. - L'acolliment produeix efectes molt positius en tots dos camps en el 80% dels menors.- En l'avaluació inicial, el 40% dels menors presentava un desenvolupament emocional normal, i un any i mig després de produir-se l'acolliment aquest percentatge puja fins al 70%.- Els contactes amb la família biològica són satisfactoris en un 55% dels casos, poc satisfactoris en el 40% i molt insatisfactoris en el 5%.La relació afectiva entre el menor i la seva família biològica ha canviat de manera favorable en el 28% dels casos, lleugerament favorable en el 16% i de manera desfavorable en el 20%.Per acabar, una dada reveladora sobre la reunificació familiar: els acolliments d'urgència i els que tenen menys durada són els que s'associen amb un percentatge més alt de retorn, mentre que quan l'acolliment es perllonga més enllà dels 24 mesos, el 90% dels menors no torna amb la seva família biològica.A Catalunya es produeix la paradoxa que hi ha molts menors esperant un acolliment i també un dèficit de famílies acollidores, mentre que per adoptar hi ha una llarga llista d'espera i pràcticament no hi ha menors en situació de ser adoptats. La majoria d'aquestes famílies opta per l'adopció internacional que, actualment, és la primera via d'adopció de menors a Catalunya. Programa Famílies Cangur El programa Famílies Cangur preveu diferents modalitats:- L'acolliment d'urgència vol proporcionar a nens i nenes una atenció immediata en el si d'una família que ha rebut una preparació prèvia per desenvolupar aquesta funció. D'aquesta manera s'evita que el menor ingresi a un centre residencial i es normalitza la vida dels petits en un ambient familiar que els aporta afecte i estímuls. L'acolliment d'urgència s'adreça prioritàriament a nens i nenes menors de sis anys i té una durada màxima de sis mesos.- L'acolliment en família extensa és la modalitat més utilitzada a totes les comunitats autònomes. L'acolliment en la mateixa família extensa (avis, oncles...) permet que els nens visquin amb persones a les quals ja coneixen i en les quals confien i això fa possible que la separació dels seus pares no sigui tan difícil, alhora que fomenta la construcció i continuïtat de relacions afectives.- Els Programes de formació són molts importants doni bons resultats, les famílies han de desenvolupar coneixements, actituds i habilitats. Han d'estar preparades per a respondre en qualsevol moment a les necessitats dels petits. L'Obra Social ”la Caixa”, juntament amb les Universitats de Barcelona i Sevilla, així com en col·laboració amb els tècnics de les comunitats autònomes, ha elaborat programes específics de formació per a famílies acollidores d'urgència i en família extensa.L'Obra Social ”la Caixa” impulsa aquest programa i reconeix un univers de possibilitats i promeses allà on fins fa poc només es reconeixien factors de risc i compromís, amb l'esperança que les Famílies Cangur creixin i es diversifiquin d'acord amb les noves realitats socials. Més informació: www.fundacio.lacaixa.es