Einstein, 1905, cent anys de física a CosmoCaixa

"...tot podria ser una broma del Senyor, que em fa anar com vol". Amb aquesta frase extreta de la carta d'Einstein al seu amic Conrad Habicht el maig de 1905, el físic li anunciava el que acabaria sent una de les equacions més famoses de tots els temps: E=mc2. L'any 1905, Albert Einstein, amb només 26 anys, va publicar cinc articles que van revolucionar la física del segle XX. La seva aportació científica va canviar radicalment la manera d'entendre l'Univers, i va suposar un revolució en la comprensió de la naturalesa de la llum, l'espai, el temps, el moviment i la matèria. Per commemorar aquest fet, CosmoCaixa presenta l'exposició temporal Einstein, 1905, cent anys de física, amb l'objectiu d'apropar als visitants aquests descobriments i les seves repercussions avui dia. Peces reals, experiments com, per exemple, viatjar a la velocitat de la llum i recursos audiovisuals facilitaran la comprensió d'aquests conceptes i les seves aplicacions pràctiques a la vida, com ara el GPS, l'energia nuclear i les imatges per ressonància magnètica. La mostra també recull la dimensió humana d'aquest científic i les motivacions que el van dur a centrar-se en aquests cinc estudis. Einstein, 1905, cent anys de física es podrà veure del 5 d'octubre de 2005 al febrer de 2007 a CosmoCaixa Barcelona i del 6 d'octubre al gener de 2007 a CosmoCaixa Madrid. L'exposició parla d'un any miraculós per a la física, el 1905, un any que va marcar el trànsit entre la física clàssica i la física moderna. En aquell moment, quan Einstein, un jove treballador d'una oficina de patents enviava els seus treballs perquè els publiquessin, la física era un arxipèlag de tres illes que gairebé no es connectaven entre elles i que s'ignoraven mútuament: la mecànica, sobre el moviment dels cossos; la termodinàmica, sobre els canvis de temperatura i intercanvis de calor; i l'electromagnetisme, sobre la llum, els corrents elèctrics i els camps magnètics. Cadascun dels seus cinc articles traça un pont indestructible entre dues d'aquestes tres illes i marquen l'origen de la física moderna: la quàntica, la relativitat i la física estadística. Avui, la física busca la unificació total en la presumpta teoria del tot. A través de quatre àmbits i un experiment per cadascun dels cinc articles, l'exposició Einstein, 1905, cent anys de física pretén que el visitant es posi en la pell d'aquest científic per tal que hi vegi com hi veia ell, que pensi tal com pensava ell.El primer àmbit de l'exposició, Motivacions, reflecteix la dimensió humana d'aquest científic i, a través d'experiments interactius, es presenten les inquietuds científiques que van portar Einstein a les seves descobertes. Probablement, darrera d'una gran vocació científica s'amaga una curiositat, una sorpresa que s'expressa en forma de pregunta. Això és el que Einstein va experimentar com a mínim tres vegades. Als 5 anys, es va meravellar pel fet que la brúixola es mogués sense que ningú no la toqués; als 12 queda fascinat per l'elegància de la geometria euclidiana; i als 15 s'incomoda per una insatisfacció estètica en la formulació de l'electromagnetisme.Per apropar-nos al que va sentir Einstein als 5 anys, s'ha reproduït un camp magnètic en tres dimensions. Es tracta d'un gran cub amb centenars d'agulles imantades, com les d'una brúixola, que ballen segons el moviment d'un imant.Una exposició sobre Einstein no tindria sentit sense dedicar part de la mostra a la relativitat. Aquest tema és el que es troba en el segons dels àmbits de l'exposició: L'invisible per gran. La revolució relativista. Aquí, el visitant podrà viatjar a velocitats semblants a la de la llum (300.000 km/s) en un simulador relativista, i comprovar que quan s'accelera, s'allunyen els objectes que tenim davant, es distorsionen els que tenim als costats, i el temps propi avança més a poc a poc. Amb aquests articles s'introdueix la teoria especial de la relativitat posant fi a la intuïció mil·lenària del temps i s'explica una de les seves grans conseqüències, la famosa equació E=mc2. A més, en aquest espai el visitant trobarà una càmera de boira i podrà observar els xocs de partícules que veuen els físics a la sala de control del CERN (Organisation Européenne pour la Recherche Nucléaire), el gran accelerador de partícules europeu de Ginebra (Suïssa).La mostra segueix amb L'invisible per petit. La revolució quàntica, l'únic article que el mateix Einstein considerava revolucionari, i pel qual va rebre el Premi Nobel el 1921. L'article va suposar l'origen de la física quàntica i va explicar l'efecte fotoelèctric i la fotoluminescència. Algunes de les conseqüències tecnològiques més conegudes són les plaques fotovoltaiques i els omnipresents làsers. A l'exposició es podrà veure un dels més antics del país, propietat de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, entre altres objectes.Finalment, a L'invisible per complex s'expliquen, amb sengles experiments, els dos articles destinats a demostrar l'existència real d'àtoms i molècules, encara en dubte en aquella època. Un d'ells mostra com una gota de tinta es difon més ràpidament en aigua que una altra de color diferent. Reprodueix el model que Einstein imagina en el seu article: la velocitat de la difusió d'un solut (les tintes) en un solvent (l'aigua) està relacionada amb la mida de les molècules del solut i la viscositat del solvent. Així és com Einstein connecta el món microscòpic (àtoms i molècules) amb el macroscòpic (dissolucions). Aquest treball va contribuir a convèncer els darrers escèptics de la teoria atòmica de la matèria. Conèixer l'estructura íntima de la matèria continua sent un dels grans reptes de la física. El seu domini ha permès el desenvolupament de l'electrònica o els materials a la carta.Més informació: www.fundacio.lacaixa.es