2005, cent anys de física,a CosmoCaixa Barcelona

Enguany es compleix el primer centenari de l'annus mirabilis d'Einstein. L'any 1905, el físic alemany va publicar els seus 4 famosos articles i va presentar la seva tesi doctoral. El conjunt d'aquests 5 treballs va desencadenar una de les més importants revolucions en la física de tots els temps, potser només comparable al gir copernicà dels segles XVI i XVII. La Teoria de la Relativitat i la Física Quàntica li deuen la seva existència. És per tot això que 2005 ha estat declarat per la Unesco com Any Mundial de la Física. Amb motiu d'aquesta efemèride, CosmoCaixa Barcelona ha programat una sèrie d'iniciatives per tal de celebrar aquest esdeveniment. Un dels objectius de l'Obra Social de ”la Caixa” és el de difondre el coneixement científic per acostar així la ciència a tots els ciutadans. El programa, que s'inicia el mes de març i finalitzarà el desembre, inclou, entre d'altres activitats, un cicle de conferències, en el que hi participen destacats científics internacionals, dedicades a algunes de les grans equacions de la física que han canviat la nostra concepció del món i la nostra relació amb ell. Igualment, se celebrarà una jornada on el debat, a càrrec de reconeguts científics, girarà al voltant dels grans principis de la física. Per la seva banda, Einstein 1905, cent anys de física, és una exposició temporal que, a través de peces reals, experiments i diversos recursos audiovisuals, aproparà els visitants a les tesis reflectides als cinc treballs que Einstein va publicar l'any 1905 i les seves repercussions avui dia. Finalment, unes jornades a l'entorn dels escacs i la ciència, i un torneig obert d'escacs per a nois i noies i un conjunt d'activitats al voltant de l'energia conformen el nucli central d'aquest programa. A més, sessions de teatre científic, tallers experimentals, un nou programa del Planetari, i assistir en directe a un eclipsi solar anular, posaran punt i final als actes programats per aquest Any Mundial de la Física a CosmoCaixa Barcelona.Cicle de conferències: Les grans equacions de la física Aquest cicle de conferències, que s'iniciarà el proper 15 de març i finalitzarà el 24 de novembre, revisa set de les més importants equacions de la física. Amb aquesta intenció, CosmoCaixa Barcelona ha convidat a diversos especialistes internacionals en la matèria. En tots els casos, es farà una mirada polièdrica sobre l'equació escollida, i es tractaran no només els aspectes estrictament científics sinó també el seu context històric, les implicacions socials i tecnològiques, les conseqüències polítiques i l'impacte filosòfic. Aquest cicle de conferències parteix d'una realitat, que els objectes reals tenen certes restriccions inviolables: les lleis de la natura. Aquestes lleis s'escriuen amb equacions matemàtiques: una relació entre les magnituds rellevants i els seus canvis en el temps i en l'espai. Tot això es podrà analitzar i debatre al nou Museu de la Ciència de la Fundació ”la Caixa”. El comitè organitzador d'aquest cicle és el mateix que el de la jornada Els grans principis de la física, i el formen Josep Antoni Grifols i David Jou, de la Universitat Autònoma de Barcelona; Josep Maria Pons i Ignasi Labastida, de la Societat Catalana de Física; Rolf Tarrach, Enric Verdaguer i Josep Perelló, de la Universitat de Barcelona; i Lluís Torner, de la Universitat Politècnica de Catalunya.- Dimarts, 15 de març de 2005, a les 19 horesEquació d'Einstein. L'equació que va canviar el món. Paul Davies, professor de Filosofia Natural a l'Australian Centre for Astrobiology de la Universitat Macquarie de Sidney (Austràlia), parlarà sobre una equació ja centenària, la que Albert Einstein va formular i es va convertir en l'equació més famosa de la física. Aquesta equació dóna la relació entre la massa i l'energia, i va permetre entendre la font d'energia del Sol i les estrelles. Alhora, el descobriment d'Einstein va aplanar el camí cap a l'energia nuclear i la creació de matèria i antimatèria al laboratori. Avui, cent anys després, gràcies a aquesta fórmula, la comprensió de la massa i l'energia ha avançat extraordinàriament, arribant a conceptes com ara l'energia fosca i l'energia negativa. - Dijous, 7 d'abril de 2005, a les 19 horesEquació de Schrödinger. El circ òptic quàntic. Fotons voladors, àtoms acrobàtics i tuataras teletransportats. Jeff Kimble, Norman Bridge Laboratory of Physics, California Institute of Technology. Des de la seva aparició, fa ara quaranta anys, l'òptica quàntica ha fet grans avenços cap al control individual d'àtoms i fotons. Avui es poden teletransportar feixos de llum d'un lloc a un altre sense necessitat que es propaguin físicament a través de l'espai intermedi. Aquests avenços marquen les bases per a la ciència de la informació quàntica, inclosa la creació de xarxes quàntiques per a la computació i la comunicació. En la creació d'aquestes xarxes resulten bàsics els processos dinàmics descrits gràcies a l'equació de Schrödinger.- Dimecres, 4 de maig de 2005, a les 19 horesLa màgia continua: l'equació de Dirac, avui. Frank Wilczek, Massachusetts Institute of Technology (MIT). Va ser l'any 1928 quan Dirac va escriure una equació sobre els electrons, en la qual es combinaven la relativitat i la mecànica quàntica. Malgrat que al començament algunes de les prediccions que feia aquesta equació semblaven no tenir cap sentit, el mateix Dirac, amb l'ajut d'altres físics, va aconseguir reinterpretar-la. En aquell laboriós procés es van "inventar" les antipartícules i va néixer la teoria quàntica de camps. Frank Wilczek, Premi Nobel de Física l'any 2004, tractarà sobre l'equació de Dirac, el qual va guanyar el mateix Premi Nobel l'any 1933. Ambdós, i molts altres físics, han dedicat els seus esforços a intentar reconciliar la relativitat amb la quàntica, sense haver-ho aconseguit encara.- Dijous, 6 d'octubre de 2005, a les 19 horesEquacions de Maxwell. John David Jackson, Lawrence Berkeley National Laboratory. De la llum a la ràdio, la televisió i el telèfon mòbil; la revolució tecnològica.- Dimarts, 18 d'octubre de 2005, a les 19 horesEquació de Boltzmann. Grégoire Nicolis, Université Libre de Bruxelles. Del transport del calor a la complexitat del món.- Dijous, 10 de novembre de 2005, a les 19 horesEquació de Newton. Albert Fert, Unité Mixte de Physique CNRS-Thales. Del sistema solar a la micromanipulació.- Dijous, 24 de novembre de 2005, a les 19 horesEquació d'Einstein. Jean Pierre Luminet, Observatoire de Paris, LUTH, CNRS. De la cosmologia i la física dels objectes compactes (nanes blanques, estrelles de neutrons i forats negres) a l'aterratge d'avions i el GPS.Jornada-debat: Els grans principis de la física - Divendres, 20 de maig de 2005Quin és el caràcter, si en té, d'un gran principi de la física? Què hi ha darrera d'un gran principi? Hi ha alguna cosa que comparteixin tots ells? Alguns s'han generalitzat amb èxit, i amb polèmica, fora de la física. A totes aquestes preguntes i moltes altres intentaran donar resposta reconeguts experts que participen en aquesta jornada, tot revisant i debatent els grans principis de la física.11.00 h. Principis d'invariància, principis de simetria i lleis de conservació. John D. Barrow, Centre for Mathematical Sciences, Universitat de Cambridge.11.45 h. Resposta: Enric Verdaguer, Universitat de Barcelona.12.00 h. Debat.12.30 h. Principis de la termodinàmica. Wojciech H. Zurek, Los Alamos National Laboratory (EUA).13.15 h. Resposta: Jorge Wagensberg, director de CosmoCaixa.13.30 h. Debat.16.00 h. Principis quàntics. Anton Zeilinger, Institute of Experimental Physics, Universitat de Viena.16.45 h. Resposta: Ramon Lapiedra, Departament d'Astronomia i Astrofísica, Universitat de València.17.00 h. Debat.17.50 h. Principis d'equivalència. José Maria Senovilla, Universitat del País Basc.18.35 h. Resposta.18.50 h. Debat.19.20 h. Taula rodona: Què són principis, què són lleis, què són postulats?Jornades: Escacs: l'espectacle de la intel·ligència 10, 11 i 14 de maig de 2005Què tenen a veure els escacs amb la física? Les jornades Escacs: l'espectacle de la intel·ligència es basen en una interessant metàfora suggerida pel científic Richard Feynmann, Premi Nobel de Física l'any 1965. Segons Feynmann, el científic que busca les lleis de la natura és com l'observador de partides d'escacs qui, de tant mirar-les, acaba descobrint les regles del joc. Les jornades de CosmoCaixa Barcelona pretenen que l'audiència sigui testimoni de com pensa un gran jugador d'escacs, seguint el decurs de les partides a través d'una gran pantalla i escoltant per auriculars els comentaris d'un expert, en aquest cas un Gran Mestre. Les Jornades inclouran tres modalitats: l'emoció dels Escacs a cegues en partides simultànies, els Escacs de futur en la parella formada per ésser humà i màquina, i la cooperació entre dos Grans Mestres, Miguel Illescas i Sergei Karjakin en una partida a través d'Internet contra el guanyador d'un concurs d'escacs convocat entre jugadors de tot el món.- Dimarts, 10 de maig de 2005, a partir de les 18.00 horesEscacs a cegues. Després d'una introducció a càrrec de Jorge Wagensberg, director de CosmoCaixa; i de Miguel Illescas, cinc cops campió d'Espanya d'escacs, Sergei Karjakin jugarà quatre partides simultànies a cegues. Amb 15 anys, Karjakin és el millor jugador mundial sub-16. Fa tres anys, va aconseguir el títol de Gran Mestre més jove de la història dels escacs. El campió ucraïnès jugarà amb els ulls embenats, de cara al públic i d'esquena als seus contrincants. D'aquesta forma, indicarà a l'àrbitre els moviments que ha de fer en cadascun dels quatre taulers. El públic seguirà les partides per pantalla, escoltarà els comentaris i després podrà discutir la jugada amb els Grans Mestres.- Dimecres, 11 de maig de 2005, a partir de les 18.00 horesEls escacs del futur. Dos grans mestres, Miguel Illescas i Sergei Karjakin, s'enfrontaran entre si davant del tauler però, en aquesta ocasió, podran disposar del suport d'un equip informàtic que els ajudi. La presentació d'aquest particular duel correrà a càrrec de Jorge Wagensberg i del gran mestre Amador Rodríguez. La utilització d'aplicacions informàtiques en determinats moments de la partida permetrà augmentar la qualitat de l'enfrontament ja que, d'aquesta manera, es barreja la potència del càlcul informàtic amb la comprensió estratègica pròpia dels jugadors. Després de la partida entre els dos grans mestres, amb el suport dels seus equips informàtics, cap a les 20.15 hores, se celebrarà una partida a través d'Internet. En aquest últim enfrontament, Karjakin i Illescas formaran parella per enfrontar-se contra el guanyador del concurs d'Ajedrez21.- Dissabte, 14 de maig de 2005, a partir de les 10 horesTorneig d'escacs a CosmoCaixa. La Plaça de la Ciència acollirà un torneig d'escacs pensat per a nens i joves de 6 a 15 anys. Els grups es formaran depenent de les edats dels participants. Aquesta activitat, totalment gratuïta, finalitzarà amb el lliurament de premis entre els guanyadors. A més, tots els participants en el torneig d'aquest dissabte gaudiran d'una entrada lliure al nou Museu de la Ciència durant tot el dia.Els Vespres del Museu - Dimarts, 19 d'abril de 2005, a les 19 horesDarreres notícies de Tità. Tobias Owen, professor d'Astronomia a la Universitat de Hawai.El 14 de gener, la sonda Huygens, de l'Agència Espacial Europea (ESA) va aterrar amb èxit a la superfície de Tità, el més gran dels satèl·lits de Saturn i l'únic que té una atmosfera estable a tot el Sistema Solar. Les imatges preses durant el descens i les dades obtingudes a la superfície confirmen la sospita que a Tità hi ha corrents superficials de metà líquid, encara que potser no són permanents. Al mateix temps, els sensors a bord de la nau Cassini, en òrbita al voltant de Saturn, continuen desvetllant-nos els secrets de Tità, amb noves informacions gairebé diàries.- Dimarts, 26 d'abril de 2005, a les 19 horesEl camí dels combustibles fòssils fins a l'economia de l'energia sostenible. L'estratègia a Islàndia. Bragi Arnason, professor de Química a la Universitat d'Islàndia i pioner de la idea d'una economia de l'hidrogen.Aquesta conferència tractarà sobre Islàndia, un país que s'ha convertit en un gran laboratori experimental. El seu objectiu és reduir dràsticament l'emissió dels gasos que produeixen l'efecte hivernacle i, al mateix temps, no dependre de la importació de combustibles fòssils. Actualment, un dels candidats més importants a combustible renovable és l'hidrogen, i qualsevol font d'energia pot ser utilitzada per obtenir-lo. Islàndia, amb abundants recursos d'energia hidràulica i geotèrmica, ja ha començat el seu camí cap a l'economia de l'hidrogen.Els Matins del Museu - Dijous, 7 d'abril de 2005, a les 10 horesÉs sostenible l'estil de vida actual? Tenim l'energia assegurada? Mariano Marzo, catedràtic d'Estratigrafia, Universitat de Barcelona.La nostra forma de vida i el nostre model socioeconòmic depenen dels combustibles fòssils, però el subsòl dels principals països consumidors no té els recursos de petroli i gas que necessiten. Per aquesta raó, entendre la distribució geogràfica de les reserves de combustibles fòssils ajudarà a comprendre millor la complexa realitat del món. Aquesta és una conferència de ciència especialment pensada per als alumnes de secundària i del cicle superior de primària.Cursos - Les energies del nou mil·lenniDel 5 d'abril al 4 de maig – De 19 a 21 horesSi es compleixen les previsions actuals, a mitjan del segle XXI el consum energètic a tot el planeta haurà fet un tomb espectacular. Al ritme actual de creixement és més que probable que la demanda d'energia arribi a multiplicar de forma considerable els consums que es registren avui dia. El model actual és sostenible en termes econòmics i mediambientals? Existeixen alternatives viables a aquest model? En quin termini? De quina manera està contribuint la ciència en el desenvolupament de les energies del nou mil·lenni? A totes aquestes preguntes, i a moltes altres, intentaran donar resposta els nou especialistes que participaran en aquest curs sota la direcció científica de Xavier Pujol, periodista especialitzat en ciència i tecnologia. Entre d'altres qüestions es tractarà el crepuscle de l'era del petroli, la Plataforma Solar d'Almeria, la producció i l'emmagatzemament d'hidrogen, el poder del vent, el futur de les tecnologies nuclears, els combustibles fòssils,...- 5 d'abril. El crepuscle de l'era del petroli. Mariano Marzo Carpio, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona.- 7 d'abril. Pot ser ITER una solució? Carlos Alejaldre, director general de Política Tecnològica, Ministeri d'Educació i Ciència.- 12 d'abril. Megawatts solars: la Plataforma Solar d'Almeria. Diego Martínez Plaza, director de la Plataforma Solar d'Almeria, Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT), Almeria.- 14 d'abril. Avenços i reptes en la producció i emmagatzemament d'hidrogen. José Luis García Fierro, Institut de Catàlisi i Petroleoquímica, Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).- 19 d'abril. El poder del vent. Cristian López Beitia, Ecotècnia Societat Cooperativa C.L.- 21 d'abril. Present i futur de les tecnologies nuclears. Félix Indurain, Universitat Autònoma de Madrid.- 26 d'abril. El camí dels combustibles fòssils a una economia energètica sostenible. L'estratègia a Islàndia. Bragi Arnason, Universitat d'Islàndia a Reykjavik.- 3 de maig. La nova generació d'automòbils. L'experiència d'HONDA en el sector de l'hidrogen. Thomas Brachman, Honda R&D Europa.- 4 de maig. Superconductivitat: nanotecnologia per aturar el canvi climàtic. Xavier Obradors, Institut de Ciència de Materials de Barcelona (CSIC).- Relativitat i quàntica: les dues revolucions del segle XXDel 18 d'octubre al 22 de novembre – De 19 a 21 hores.Aparegudes al començament del segle XX, la relativitat i la mecànica quàntica són les bases de la que és coneguda com a física moderna. El sorgiment d'ambdues ciències va revolucionar el món de la física i, al mateix temps, va canviar radicalment la manera d'entendre l'univers. Relativitat i mecànica quàntica han impulsat un desenvolupament sense precedents de la física, i han participat en els grans avenços científics i tecnològics del segle XX, en àmbits tan diversos com ara la biologia, la medicina, la química, l'electrònica, la informàtica i les comunicacions. El director d'aquest curs serà Josep Antoni Grifols, catedràtic de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona. Al llarg de totes aquestes classes, es pretén fer una exposició de les idees bàsiques i alhora donar eines per tal que els assistents al curs tinguin un cert coneixement pràctic sobre aquestes matèries.RELATIVITAT. Professor: Enric Verdaguer, catedràtic de Física Teòrica de la Universitat de Barcelona.- 18 d'octubre. La qüestió de la velocitat de la llum i el principi de relativitat.- 20 d'octubre. La dilatació del temps, la paradoxa dels bessons i el GPS.- 25 d'octubre. L'espai temps i la intuïció relativista.- 27 d'octubre. Massa i energia. L'equació més famosa... possiblement. - 3 de novembre. Gravitació relativista: rellotges en camps gravitatoris i el GPS, la desviació de la llum i els forats negres.MECÀNICA QUÀNTICA. Professor: Albert Bramon, catedràtic de Física Teòrica de la Universitat Autònoma de Barcelona.- 8 de novembre. Introducció històrica a la mecànica quàntica i a les seves idees clau.- 10 de novembre. La sorprenent teoria quàntica.- 15 de novembre. Mecànica quàntica: verificació experimental per pujar-hi de peus.- 17 de novembre. La peculiar concepció quàntica de la realitat.- 22 de novembre. Recents aplicacions quàntiques: màgia sense trucs.Exposició: Einstein 1905, cent anys de físicaA partir del mes d'octubre A través de peces reals, experiments i diversos recursos audiovisuals, l'exposició Einstein 1905, cent anys de física vol mostrar les tesis dels 5 treballs (4 articles i la tesi doctoral), publicats per Albert Einstein, que van revolucionar el món de la física. La mostra abordarà les repercussions científiques, socials i filosòfiques que han aportat els seus descobriments, així com la dimensió humana d'aquest científic, i les motivacions que el van dur a centrar-se en aquests 5 estudis. L'any 1905, Albert Einstein, amb només 26 anys, va publicar cinc articles que van canviar la manera de veure el món. Van ser sobre temes tan transcendents com l'explicació quàntica de la llum, la naturalesa de la matèria (treballs sobre les dimensions moleculars i el moviment brownià), la teoria especial de la relativitat, i l'equació més famosa del món: l'equivalència entre massa i energia. Aquests importantíssims articles van contribuir de manera crucial a l'aparició de dues noves ciències: la relativitat i la física quàntica; i a una llista interminable d'aplicacions tecnològiques.L'exposició es dividirà en quatre àmbits. El primer, Einstein, 26 anys, reflexarà la dimensió humana d'aquest científic, i a través d'experiments interactius es presentaran les motivacions científiques que van portar a Einstein a les seves descobertes. A Macro-Micro s'explicaran els dos articles destinats a demostrar l'existència real d'àtoms i molècules, encara en dubte en aquella època. Una exposició sobre Einstein no tindria sentit sense dedicar part de la mostra a la relativitat. Aquest tema és el que es troba en el tercer del àmbits de la mostra. Una cambra de boira, un tren elèctric relativista i peces del sincrotró LURE de París seran alguns dels protagonistes d'aquest espai. El més destacat d'aquest àmbit serà un simulador relativista que permetrà al visitant veure els efectes de viatjar a una velocitat propera a la de la llum. La mostra finalitzarà amb Els orígens de la quàntica. En ells, els experiments se centraran en la dualitat ona-corpuscle, la fotoluminiscència i els làsers. L'exposició Einstein 1905, cent anys de física es presentarà simultàniament a CosmoCaixa Barcelona i CosmoCaixa Madrid. Observació: Eclipsi anular de SolDilluns, 3 d'octubre de 2005 CosmoCaixa Barcelona i CosmoCaixa Madrid organitzaran una jornada astronòmica amb motiu de l'eclipsi anular de Sol que es podrà veure a diferents punts de l'Estat espanyol el proper 3 d'octubre de 2005. De 10 a 12 hores, cada 25 minuts, unes 550 persones podran assistir, des de l'Auditori de CosmoCaixa i la sala Àgora, a la retransmissió en directe i comentada de l'eclipsi des de Barcelona i Madrid. Això vol dir que, aproximadament, unes 2.750 persones podran assistir en directe a aquest espectacle astronòmic gens habitual. A Espanya, el pròxim eclipsi total de Sol no serà visible fins al 12 d'agost de l'any 2026. Les condicions necessàries per observar un eclipsi anular de Sol, com el del proper 3 d'octubre, es donen quan, en el moment de l'eclipsi, la Lluna es troba a la màxima distància de la Terra. Això provoca que els diàmetres de Sol i Lluna no coincideixin, i que el disc solar no sigui cobert del tot per la Lluna. L'eclipsi serà visible a la Península Ibèrica primerament per Galícia, continuant per Castella-Lleó, Madrid, Castella-La Manxa i la Comunitat Valenciana. Després passarà per l'illa d'Eivissa abans de dirigir-se cap al nord d'Àfrica.Coincidint amb l'observació de l'eclipsi, es presentarà l'Heliostat, un equipament nou situat a la Plaça de la Ciència; i un nou programa del Planetari, Catàstrofes còsmiques, que ha estat coproduït per la Cité de l'Espace de Toulouse i CosmoCaixa Barcelona.L'Heliostat és un conjunt de dos miralls que segueixen el Sol automàticament i que envien la seva imatge a un punt fix. En aquest cas, el raig de Sol serà enviat a l'interior del Museu. Allà, un sistema òptic projecta en directe, d'una banda, una imatge del disc solar amb les diferents estructures i, de l'altra, l'espectre solar amb les línies que informen de la composició de l'atmosfera solar. La torre que suportarà l'Heliostat de CosmoCaixa Barcelona té quasi 8 metres d'alçada ja que, per evitar les possibles turbulències, s'han d'allunyar al màxim els miralls del terra. Per la seva banda, el nou programa del Planetari vol mostrar el dinamisme propi de l'Univers, amb canvis constants: xocs de meteorits, mort de les estrelles, col·lisions entre galàxies... Es tracta de catàstrofes? En sentit còsmic sí. Malgrat tot, mentre el xoc d'un meteorit pot ser letal per a la vida del planeta, una col·lisió entre galàxies, per la seva llarga durada, a penes afecta la possible vida dels planetes presents a les galàxies afectades. Tot depèn de l'escala. I, en qualsevol cas, una catàstrofe pot ser una oportunitat per a una nova gènesi creadora.Teatre científic: Què està pensant, professor Einstein Caps de setmana i festius. Estrena: mes d'octubreUn espectacle per descobrir Albert Einstein. Es tracta d'una peça de teatre on Einstein conversa amb si mateix i busca, en un sol acte, transmetre al públic què significa comprendre la realitat d'aquest món. El conegut científic es troba amb una jove artista a la que aconsegueix endinsar en els secrets de la relativitat i la quàntica.Laboratoris: Materials improbablesCaps de setmana i festius. D'octubre a desembreAquest laboratori, pensat per a totes les edats, posa l'èmfasi no només en la possibilitat d'utilitzar i transformar la matèria, sinó també en la possibilitat que hi ha d'inventar noves matèries i materials. Manipulant les molècules, es poden aconseguir materials "a la carta": aerogels, superconductors, semiconductors, ceràmiques magnètiques,... En aquest laboratori es podran fer experiments espectaculars on es mostren les propietats sorprenents de la matèria, i algunes de les moltes aplicacions que tenen.Amb l'electricitat a les mansCaps de setmana i festius. D'octubre a desembreAquesta activitat, destinada als més petits de la casa, permet apropar-los a les propietats que té l'electricitat i com es genera. Acostumats a prémer un interruptor per encendre un llum, o a endollar un aparell per fer-lo funcionar, aquest laboratori els ensenyarà què és l'electricitat. Aquí es faran experiments per comprendre les característiques de les càrregues elèctriques i aprendre a generar-les tot jugant amb elles de manera segura.2005, cent anys de física CosmoCaixa BarcelonaTeodor Roviralta, 47-5108022 Barcelona Horari de CosmoCaixa: De dimarts a diumenge, de 10.00 a 20.00 hServei d'informació: Tel.: 902 22 30 40Més informació: www.fundacio.lacaixa.es