«Famílies Cangur», una experiència de protecció a la infància

Més de 1.200 nens i nenes i més de 1.000 famílies de 14 comunitats autònomes han participat des del 1997 en el programa "Famílies Cangur" de la Fundació ”la Caixa”. L'objectiu d'aquesta iniciativa és crear alternatives d'acolliment familiar, de manera temporal, per a menors desemparats o en situació de risc social.L'estudi "Famílies Cangur", una experiència de protecció a la infància és fruit de diversos anys d'avaluació del programa i ha estat realitzat per un equip de professionals de les universitats de Barcelona i Sevilla dirigit pels professors Pere Amorós i Jesús Palacios. La Fundació ”la Caixa” va posar en marxa l'any 1997 un programa d'acolliment temporal anomenat "Famílies Cangur" amb el qual es proposava omplir el buit existent en la societat espanyola per als nens i les famílies en situació de risc. La iniciativa s'ha desenvolupat en col·laboració amb diferents comunitats autònomes, diputacions i consells insulars. "Famílies Cangur" vol resoldre el problema de molts nens i nenes que han de ser separats de les seves famílies, per als quals es considera poc adequat viure en institucions de protecció i no és possible plantejar-se l'adopció. Això s'explica pel fet que en aquests casos no es donen les circumstàncies que duen a la ruptura definitiva amb la família d'origen, sinó que, ben al contrari, la seva pròpia família és una de les opcions de futur. La lleiPer a aquestes situacions, la legislació espanyola preveu la mesura de l'acolliment familiar, que consisteix en una fórmula que permet que el nen o la nena estiguin en un context familiar protector mentre es treballa per a la resolució dels problemes de la seva família biològica. Definida en les nostres lleis del 1987 i el 1996, la posada en pràctica d'alternatives d'acolliment familiar s'havia limitat a acolliments preadoptius o en família extensa (avis, oncles...). Tanmateix, sovint es considera que el nen o la nena pot necessitar altres modalitats que permetin una previsió de retorn. La mesura aconsellable pot ser l'acolliment en una família amb la qual el nen o la nena no tenia relació prèvia. La realitatDavant d'aquestes situacions, no solament la societat espanyola en conjunt tenia una escassa cultura d'acolliment, sinó que fins i tot les experiències que s'havien dut a terme eren escassament innovadores. El programa "Famílies Cangur" va sorgir aleshores com un impuls a la innovació i a la posada en marxa d'experiències d'acolliment familiar, i ho va fer d'una manera concertada amb les diverses comunitats autònomes, cada una de les quals definia les seves prioritats i els seus projectes d'innovació. Les comunitats autònomes han assumit precisament el protagonisme en el programa "Famílies Cangur". La Fundació ”la Caixa”, a través dels especialistes en acolliment familiar i protecció infantil als quals implica en el projecte, ha aportat recolzament tècnic i un suport financer adequat per a la posada en marxa de les experiències. Aquest assessorament i aquest recolzament són temporals, de manera que, més endavant, és l'Administració autonòmica en qüestió la que decideix com cal continuar les experiències d'acolliment familiar. Aquestes experiències diferents han estat avaluades per un equip de les universitats de Barcelona i Sevilla, cosa que ha permès disposar d'un extens corpus d'informació sobre l'experiència i els seus resultats. Xifres bàsiquesDes del 1997, més de 1.200 nens i nenes i les seves famílies s'han beneficiat del programa "Famílies Cangur". Això significa que la immensa majoria d'aquests infants no ha hagut de passar per institucions, sinó directament d'una família a una altra, dels braços de la mare biològica als de la mare acollidora. Mentrestant, la família biològica ha rebut les ajudes o el tractament amb els quals es mirava de fer possible el retorn del nen o la nena com més aviat millor. Perfil inicial de les famílies biològiquesLes famílies de les quals procedeixen aquests infants solen presentar una acumulació important de problemes, cosa que justifica la necessitat de separar-ne el menor, almenys d'una manera temporal, mentre es mira de trobar-hi una solució. La situació inicial d'aquestes famílies en el moment de la separació del menor presenta uns nivells molt alts de problemàtiques com ara la ruptura familiar, la desocupació, un nivell educatiu molt baix, drogoaddicció, dificultat per cobrir les necessitats bàsiques dels fills i les filles i, fins i tot, diversos tipus de maltractament infantil. Perfil inicial dels nens i les nenes acollits El seguiment que s'ha fet sobre una mostra de 129 infants que han passat per l'experiència de les "Famílies Cangur" reflecteix un grup relativament heterogeni pel que fa a edat, que oscil·la des dels pocs mesos fins als 17 anys. La mitjana d'edat en el moment de passar a la família d'acollida era de 5 anys. Quan s'havien incorporat al programa, presentaven problemes importants, tant pel que fa a desenvolupament físic com a funcionament i desenvolupament psicològic. Perfil inicial de les famílies acollidores En la majoria dels casos eren parelles que ja havien tingut fills biològics (81 %). La motivació principal d'aquestes parelles no era experimentar la maternitat o la paternitat, sinó col·laborar en l'ajuda a uns infants i a una família. Més de 3.000 famílies han sol·licitat informació sobre el programa i més de 1.200 hi han col·laborat directament mitjançant els acolliments. Són famílies amb bones actituds educatives, amb un bon recolzament familiar i social, amb força disponibilitat de temps i conscients que el nen o la nena que acullen haurà de marxar i que caldrà col·laborar en el règim de visites dels pares biològics i en la sortida del nen o la nena cap a la seva destinació posterior. La immensa majoria de les famílies acollidores valora molt positivament l'evolució dels nens i les nenes, la seva integració en la família i la seva relació afectiva. Les famílies d'acollida van manifestar que es van sentir molt satisfetes (55 %), bastant satisfetes (34 %), satisfetes (9 %) i poc satisfetes (2 %) de la seva experiència com a acollidores. Desenvolupament posteriorDesprés d'un any i mig, al voltant d'un 30 % dels nens i les nenes va poder tornar amb les seves famílies biològiques, mentre que la resta va passar a tipus d'acolliment més estables amb altres famílies. La gran majoria dels nens i les nenes (un 80 %) ha experimentat canvis positius en aspectes tan variats com ara el desenvolupament físic, els hàbits i el desenvolupament intel·lectual i lingüístic. El desenvolupament emocional dels nens i les nenes en la fase inicial es va considerar satisfactori en un 40 % dels casos, mentre que al cap d'un any i mig el 70 % dels nens i les nenes havia assolit un desenvolupament emocional satisfactori o molt satisfactori. La integració i el rendiment escolar també han mostrat signes positius, tot i que al cap d'un any i mig d'haver iniciat l'acolliment, al voltant del 40 % encara presentava dificultats apreciables. Els objectius del programa "Famílies Cangur" es poden considerar plenament acomplerts, ja que s'ha treballat de manera seriosa i continuada amb les famílies biològiques, les acollidores i els infants, però també perquè l'experiència ha donat un impuls molt important als acolliments familiars com a alternativa a Espanya. Ara, les comunitats autònomes disposen d'unes opcions més variades, ha augmentat el coneixement i l'acceptació social de l'acolliment i, per tant, s'ha avançat en el que es considerava l'objectiu fonamental del programa "Famílies Cangur": disposar d'unes famílies compromeses temporalment amb el benestar dels nens i les nenes que han de ser separats de les famílies biològiques, amb les quals es procurarà que puguin tornar un cop que es resolguin les seves dificultats. L'estrella del programa: els acolliments d'urgènciaUna de les innovacions més importants del programa "Famílies Cangur" han estat els acolliments d'urgència, una modalitat segons la qual una família acull de manera urgent un nen o una nena de menys de 6 anys que ha de ser separat temporalment de la seva família biològica. L'objectiu principal és evitar la institucionalització de l'infant menor de 6 anys. En la majoria dels casos, es tracta de famílies i d'infants dels quals se sap molt poca cosa en el moment de la separació, en què és necessari fer un diagnòstic de la situació de la família i del nen o la nena per tal de prendre les decisions que convinguin més a tots dos. Mentre la família acollidora es fa càrrec de la criança, l'estimulació i l'educació del petit, els tècnics treballen amb la família biològica i, si cal, busquen una alternativa familiar més estable. L'avaluació que s'ha fet dels acolliments d'urgència mostra que un 41 % dels infants torna amb la seva família biològica (amb la qual s'ha estat treballant durant l'acolliment), un 31 % és derivat a acolliment preadoptiu i la resta, a altres alternatives. Servei d'Informació de la Fundació ”la Caixa”Tel.: 902 22 30 40www.fundacio.lacaixa.es