Immigració, escola i mercat de treball

La Fundació ”la Caixa” ha publicat dins la seva col·lecció d'Estudis Socials el volum Immigració, escola i mercat de treball. Una radiografia actualitzada. L'estudi ha estat realitzat pel col·lectiu Ioé, format pels sociòlegs Walter Actis, Carlos Pereda i Miguel Ángel de Prada RESUM DELS CONTINGUTS PRINCIPALSSobre el conjunt de residents estrangers La immigració d'origen estranger ha crescut de manera important durant l'última dècada, però especialment a partir del 1996 (entre desembre del 1996 i març del 2002 va arribar un nombre d'estrangers superior al que fins a aquell moment hi havia a Espanya). Es tracta d'una població formada per fluxos d'origen divers: fins a la data esmentada predominaven els estrangers del "primer món", mentre que, a partir d'aquesta, són majoria els del "tercer món" (vegeu el gràfic 1).  El conjunt dels residents estrangers (1.243.000 amb data de 31 de març del 2002) representa el 3% de la població espanyola; la xifra s'eleva fins al 4% si incloem els que s'han nacionalitzat espanyols (uns 150 mil) i els que continuen en situació irregular (s'estima que hi ha entre 250 mil i 300 mil persones "sense papers") (vegeu el gràfic 2). La distribució de la població estrangera sobre el territori espanyol és molt desigual. Per províncies, Madrid ocupa el primer lloc, seguida de Barcelona; a una distància important apareixen Alacant, Màlaga, Balears i Las Palmas i, en posicions encara més baixes, Girona, Almeria, Tenerife, Múrcia i València. Els territoris en què la proporció de població estrangera és més important són Almeria i Girona (més del 7% de la població és estrangera), Balears, Las Palmas i Melilla (al voltant del 6%), Madrid, Màlaga, Alacant, Barcelona i Tenerife (al voltant del 5%). Els treballadors estrangers en relació amb el mercat laboral El març del 2002, el conjunt dels estrangers (711.432) representava el 4,5% de les altes laborals en el sistema de Seguretat Social. En un període en el qual els índexs d'afiliació a la Seguretat Social baten rècords històrics, les altes de treballadors estrangers s'incrementen molt més ràpidament que les dels autòctons; és a dir, una part creixent de l'augment en l'afiliació prové de les aportacions de la immigració (el 24% des del 1999). La proporció d'estrangers és similar a la que hi ha al Regne Unit o a Suècia, però inferior a la que es registra a França, Alemanya, Bèlgica, Àustria, Suïssa, Luxemburg, Austràlia o els Estats Units.  La taxa d'activitat dels estrangers és més elevada que la de la població autòctona, una qüestió que sembla lògica quan es tracta de migracions laborals. La mateixa situació es dóna amb la taxa de persones que cotitzen (o de treballadors en situació regular). En aquest cas, a més, es comprova que el gruix dels estrangers del "nord" és laboralment actiu, de manera que es desmenteix l'estereotip en el sentit que bona part són jubilats i rendistes.  La mà d'obra estrangera és més jove que l'autòctona, tot i que més sovint està formada per persones en edat "mitjana" (24 a 40 anys) que no per segments "juvenils" (entre 16 i 24 anys). Els grups amb un perfil més jove són els africans, els llatinoamericans i els asiàtics; els més envellits són els europeus comunitaris i els nord-americans, tot i que en menor mesura que els treballadors espanyols.  La tendència dels últims tres anys mostra una expansió lenta cap a feines industrials i del sector serveis, a partir dels nuclis tradicionals de l'agricultura i l'hoteleria (que creixen al ritme del conjunt de la mà d'obra estrangera), la construcció (que creix encara més ràpid) i el servei domèstic (amb increments molt més moderats). Comparant l'estructura de l'ocupació immigrant amb la de la resta de països de l'OCDE s'observa que a Espanya és més important la concentració en el servei domèstic (29% dels afiliats a aquest règim), hoteleria (9%) i agricultura (7%); els percentatges són similars en construcció, comerç (5%) o educació, i clarament inferiors en indústria, sanitat o administracions públiques. El perfil del cas espanyol s'assembla en alguns aspectes al que trobem en altres països del sud d'Europa i es diferencia clarament del que predomina a les nacions del centre i el nord del continent.L'alumnat estranger en l'educació no universitària El gruix de l'alumnat estranger cursa estudis primaris (44%), el segon bloc està format pels que van a l'ESO (27%) i el tercer, pels alumnes d'Educació Infantil (19%). A més, fins ara els immigrants abandonen més els estudis que els espanyols un cop han acabat l'ESO. La proporció entre alumnat estranger i autòcton és del 3% en el conjunt del país, però aquest promig varia molt entre províncies. Les que tenen percentatges més elevats d'alumnat estranger són Madrid, Balears, Girona, Alacant i Melilla (més del 5%); en l'extrem contrari, destaquen Jaén, Badajoz, Còrdova, Sevilla i La Corunya (menys de l'1%).  Els centres públics escolaritzen dues terceres parts de l'alumnat espanyol o el 81% dels estrangers; això vol dir que els centres privats acullen una tercera part dels autòctons i gairebé el 19% dels alumnes d'origen immigrant. A més, aquesta diferència tendeix a incrementar-se, ja que la tendència dels autòctons és de "moure's" cap als centres privats mentre que la dels fills d'immigrants es dirigeix més cap als de titularitat pública. Els menys presents als centres privats són els alumnes d'origen africà, europeu de l'est i llatinoamericà, els grups que més han augmentat. Aquesta circumstància n'explica la proporció creixent en l'ensenyament públic.