El Museu de la Ciència CosmoCaixa inaugura l’exposició I després fou… LA FORMA!

CosmoCaixa, el museu de la ciència de la Fundació ”la Caixa” a Alcobendas, inaugura avui dimecres 16 d'octubre l'exposició temporal I després fou... LA FORMA! (L'emergència de les formes espontànies, vives i intel·ligents), una mostra molt original que ofereix una perspectiva insòlita del món dels éssers vius tot analitzant-lo a partir de les formes geomètriques més abundants en la naturalesa. I després fou... LA FORMA! reflexiona sobre com i perquè determinades formes geomètriques neixen i triomfen en el món. En la naturalesa hi ha formes necessàries (com l'estricta rodonesa de la Lluna o la d'una bombolla en una copa de cava), formes vives (com la rodonesa d'un gran nombre d'ous, llavors o fruits) i formes intel·ligents (com la rodonesa d'una bola de coixinet o d'una bombeta). Tanmateix, algunes formes són molt més freqüents que d'altres. Entre totes, destaquen vuit formes bàsiques que corresponen, cadascuna, al desenvolupament d'una funció essencial per a la supervivència dels éssers vius: el cercle genera, l'espiral empaqueta, l'hèlix agafa, l'hexàgon pavimenta, la paràbola comunica, el fractal intima, l'angle concentra i l'ona desplaça. I després fou... LA FORMA! és, en definitiva, una recopilació exhaustiva i sorprenent de les diferents estratègies evolutives basades en l'adopció de formes funcionals. L'exposició reuneix a CosmoCaixa més de 500 peces recollides després de rebuscar en totes les disciplines de les ciències de la naturalesa, que expliquen de quina manera la forma i la funció il·lustren els mecanismes de l'evolució dels éssers vius. En la naturalesa hi ha formes necessàries (com l'estricta rodonesa de la Lluna o la d'una bombolla en una copa de cava), formes vives (com la rodonesa d'un gran nombre d'ous, llavors i fruits) i formes intel·ligents (com la rodonesa d'una bola de coixinet o d'una bombeta). Tanmateix, unes formes són molt més freqüents que d'altres. L'exposició I després fou... LA FORMA! és una recopilació exhaustiva i sorprenent de les diferents estratègies evolutives basades en l'adopció de formes funcionals, a través de la qual aprendrem a relacionar la forma d'un animal (o d'un òrgan) amb la seva eficàcia per realitzar una determinada funció. Per què hi ha tantes esferes, tantes espirals, tantes hèlixs, tants hexàgons, tants fractals...? Tenen alguna cosa en comú uns objectes tan dissemblants com l'ADN, el circell d'una parra o una molla? Quan la selecció natural afavoreix una forma, quan una intel·ligència tria, inventa o dissenya una forma, apareix la idea de funció. Forma i funció: vet aquí una relació que ens pot explicar gran part del món que ens envolta, des d'un modest bacteri fins a la partitura d'orquestra simfònica. La idea de funció especifica quines formes passen el filtre de la selecció natural i quines no, quines formes evolucionen i perduren i quines desapareixen i s'extingeixen. Partint d'això, s'han pogut identificar vuit formes bàsiques que corresponen a vuit funcions principals que prevalen en la naturalesa: el cercle genera, l'espiral empaqueta, l'hèlix agafa, l'hexàgon pavimenta, la paràbola comunica, el fractal intima, l'angle concentra i l'ona desplaça. Allò més incomprensible del món és, justament, que aquest sigui en bona mesura comprensible. Les combinacions de formes no són agregacions arbitràries d'elements funcionals. Per tal de sobreviure al cribatge evolutiu no solament cal combinar formes, sinó combinar-les d'una manera que escaigui a la seva funció i el seu medi ambient. Algunes correspondències entre formes i funcions poden anar en contra de la supervivència de l'individu viu. Així, per exemple, ens podem imaginar quins problemes tindria un mico de cua arborescent en una selva? Cal suposar que no pararia d'entortolligar-se amb les branques dels arbres. De la mateixa manera, un felí amb les dents esponjoses tindria els dies comptats: no solament seria incapaç de mossegar la carn, sinó que els racons de la seva dentadura serien un niu d'infeccions. Una tortuga amb escates circulars tampoc no viuria gaire temps: l'espai entre les seves plaques serviria de colador per a tota mena de petites feristeles. En resum, la forma i la funció són dues característiques dels éssers vius profundament connectades pel desenvolupament de l'evolució. A grans trets, podem afirmar que la selecció natural ha actuat al llarg de milers de milions d'anys per donar pas a organismes amb unes combinacions de forma i funció cada vegada més complexes. Malgrat que no podem (ni hem de) considerar-nos el cim de l'evolució, el cert és que l'evolució condueix necessàriament a un cert tipus de progrés, i el progrés, a una complexitat més gran. Exposició: I després fou... LA FORMA! L'emergència de les formes espontànies, vives i intel·ligents Lloc: Museu de la Ciència CosmoCaixa Pintor Velázquez s/n. 28100 Alcobendas. MadridHorari: dimarts a diumenge: 10 a 20 hwww.fundacio.lacaixa.es