Debat CaixaResearch sobre reptes i avenços en el trasplantament d’òrgans

La directora general de l’Organització Nacional de Trasplantaments, Beatriz Domínguez-Gil González, i els investigadors Xabier Aranguren López (CIMA Universitat de Navarra), Oriol Bestard Matamoros i Concepción Gómez Gavara (tots dos de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del Vall d’Hebron Institut de Recerca) parlaran en un nou debat CaixaResearch sobre una pràctica que en les últimes dècades ha permès salvar la vida de milers de persones i millorar la qualitat de vida dels pacients: el trasplantament d’òrgans.

Els trasplantaments més freqüents són els de ronyó, fetge, pulmó, cor i pàncrees; són menys freqüents els trasplantaments d’intestí, i són encara experimentals els de teixits compostos vascularitzats, com el de cara, extremitats o úter.

Espanya és referent mundial en aquest àmbit, líder en donació d’òrgans durant 33 anys consecutius i té un registre de resultats destacats pel que fa al nombre de trasplantaments. El 2024, Espanya va superar els seus propis rècords amb 6.464 trasplantaments realitzats gràcies a la solidaritat de 2.562 persones que van donar els seus òrgans després de morir i de 404 que van donar en vida un ronyó o part del fetge. Segons dades de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), a Espanya s’han fet 146.000 trasplantaments des que se’n tenen registres. Aquest èxit es basa en la solidaritat ciutadana, en el nostre sistema nacional de salut públic i universal, i en una eficaç organització del sistema que gira a l’entorn de les unitats de coordinació de trasplantaments dins dels hospitals amb el suport de les comunitats autònomes i de l’ONT. 

Malgrat les bones xifres, el nostre país encara ha d’enfrontar reptes associats al perfil dels donants: «L’activitat de donació d’òrgans és ingent, però cada vegada ens enfrontem a donants més complicats, d’edat més avançada, i amb més comorbiditat», apunta Beatriz Domínguez-Gil González, directora general de l’ONT. 

El 2023 es van dur a terme més de 172.000 trasplantaments al món, segons dades de l’Observatori Global de Donació i Trasplantament (GODT, per les seves sigles en anglès), que gestiona la ONT com a centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en matèria de trasplantament. Aquest organisme internacional estima que en serien necessaris 1,5-2 milions de trasplantaments per cobrir la demanda global; demanda que els anys vinents continuarà creixent a causa de l’envelliment de la població i de l’augment en la càrrega de malalties que acaben requerint un trasplantament. S’estima, per exemple, que el 2040 la malaltia renal crònica —per a la qual el trasplantament renal és la millor opció de tractament substitutiu— es podria convertir en la cinquena causa a nivell mort mundial.

L’escassetat d’òrgans com a repte principal dels trasplantaments també és evident en l’entorn europeu. Al llarg del 2023, van estar en llista d’espera per a un trasplantament a Europa al voltant de 100.000 persones i menys del 40 % van rebre l’òrgan que necessitaven i cada dia d’aquell any 11 pacients van morir en llista d’espera. 

Davant d’aquesta situació, la ciència explora alternatives innovadores per suplir la falta d’òrgans, com ara els xenotrasplantaments, en els quals es fan servir òrgans d’animals genèticament modificats per reduir el rebuig; la creació d’òrgans bioartificials mitjançant impressió 3D o utilitzant carcasses d’òrgans no vàlids per a trasplantament, que es descel·lularitzen i es repoblen amb cèl·lules pluripotencials procedents del mateix pacient; o la generació d’òrgans humans en animals hostes, que és el que explora, per exemple, el projecte de Xabier Aranguren al CIMA Universitat de Navarra, amb el suport de la convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut.

Xabier Aranguren i el seu equip investiguen la generació d’òrgans humans en porcs mitjançant complementació de blastocists. La tècnica consisteix a modificar genèticament embrions d’animals perquè no desenvolupin un òrgan específic i injectar-los cèl·lules mare humanes per generar òrgans compatibles amb pacients que necessiten un trasplantament. Tot i que encara es troba en fase inicial, l’objectiu del projecte és superar l’obstacle principal: la baixa integració de cèl·lules humanes en embrions animals. Si s’aconsegueix, es podria obrir la porta a cultius d’òrgans personalitzats. 

Com afirma Xabier Aranguren López, «el nostre sistema tindria avantatges respecte del trasplantament actual, perquè idealment les cèl·lules mare a partir de les quals es desenvoluparia l’òrgan les podríem obtenir fins i tot del mateix pacient. Es podria agafar una biòpsia de pell i generar les cèl·lules mare a partir d’aquesta biòpsia, de manera que s’evitarien problemes d’incompatibilitat i no hi hauria necessitat d’immunosupressió».

D’altra banda, un dels desafiaments més grans en els trasplantaments continua sent la prevenció del rebuig de l’òrgan per part del sistema immunològic del receptor. Per evitar-ho, els pacients han de prendre medicaments immunosupressors tota la vida, cosa que comporta efectes secundaris com ara més risc d’infeccions, càncer i problemes cardiovasculars. Per això, la investigació s’enfoca a desenvolupar nous fàrmacs immunosupressors més efectius i amb menys efectes adversos, i també a optimitzar la modulació de les dosis per aconseguir un tractament més precís i menys agressiu per als pacients.

Amb el suport de la convocatòria CaixaImpulse d’Innovació en Salut, al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) Oriol Bestard i el seu equip estan desenvolupant un nou fàrmac immunosupressor de segona generació. Aquest medicament, modificat estructuralment, actua suprimint l’activitat dels limfòcits T i B, responsables del rebuig, però sense els efectes adversos dels tractaments actuals. L’objectiu és evitar la producció d’anticossos contra l’òrgan trasplantat per millorar la tolerància immunològica. El projecte, que es troba en fase preclínica, n’està avaluant l’eficàcia en models animals i està establint protocols per a una futura producció a gran escala. 

«El problema que tenim és kafkià. Els tractaments actuals són molt eficaços en la immunosupressió, però generen toxicitat en el ronyó. Per això, aprofitant els avenços en bioenginyeria, volem intentar crear nous tractaments que permetin assegurar una bona eficàcia, però, al mateix temps, esquivar els efectes secundaris dels tractaments crònics immunosupressors que hi ha avui dia i que inclouen diabetis, nefrotoxicitat o hipertensió», explica Oriol Bestard, cap del servei de Nefrologia i Trasplantament Renal de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), líder del grup de recerca en Nefrologia i Trasplantament Renal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i professor associat de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona.

La recerca és crucial també per augmentar la disponibilitat d’òrgans i optimitzar-ne l’ús. I la intel·ligència artificial ha emergit com una eina valuosa en aquest context. Actualment s’estan desenvolupant algoritmes capaços de millorar la validació d’òrgans abans del trasplantament i d’optimitzar la selecció i l’aparellament entre donants i receptors per minimitzar el risc de rebuig.

El projecte Livercolor, coimpulsat per Concepción Gómez i el seu equip al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), fa servir intel·ligència artificial per millorar la selecció de fetges trasplantables. L’excés de greix als fetges dels donants és un gran problema perquè aquests òrgans solen ser descartats a causa del risc de complicacions postoperatòries. Actualment, la valoració dels fetges la fa de manera visual el cirurgià, un mètode subjectiu amb un alt marge d’error. Livercolor, que ha rebut un ajut de CaixaImpulse per al seu desenvolupament, permet avaluar amb més precisió la quantitat de greix que hi ha al fetge i millorar d’aquesta manera la presa de decisions.

En paraules de Concepción Gómez, «la idea és que a partir del 2026 ja es pugui començar a utilitzar l’algoritme de manera habitual, sempre com una eina d’ajuda, de suport a la decisió del professional». La investigadora apunta també que el desig és que l’eina permeti, en un futur, «conversar-hi per preguntar-li característiques d’aquest òrgan i de com és l’aparellament amb el receptor, per exemple», a més d’utilitzar-se en altres òrgans, com el ronyó o el pàncrees.

Pots accedir a la gravació del debat CaixaResearch en aquest enllaç.