La contaminació de l’aire durant l’embaràs afecta el rendiment cognitiu en la primera infància

Tot i que l’etapa prenatal és un període crític per al desenvolupament cerebral, molt pocs estudis s’han centrat en els efectes de l’exposició a la contaminació de l’aire durant l’embaràs sobre la cognició infantil. Un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB), revela que l’exposició prenatal a la contaminació s’associa amb un menor rendiment cognitiu en els nounats. Aquests resultats subratllen la importància de reduir l’exposició a la contaminació de l’aire, particularment durant l’embaràs, per protegir el neurodesenvolupament.

L’estudi, publicat a Environmental Pollution, va incloure dades de 168 parelles mare-fill participants en el projecte BiSC (Barcelona Life Study Cohort), dut a terme a Barcelona entre el 2018 i el 2023. L’exposició total al diòxid de nitrogen (NO2), al carboni negre (BC), al material particulat (PM2.5) i al contingut de coure (Cu) i ferro (Fe) en PM2.5 durant l’embaràs es va avaluar mitjançant models avançats que combinaven estimacions de contaminació amb informació de temps-activitat a les llars, als llocs de treball i durant els desplaçaments. 

Un mètode innovador per avaluar el desenvolupament cognitiu

El desenvolupament cognitiu es va avaluar mitjançant una prova de seguiment ocular, una tècnica no invasiva que permet analitzar com els nadons processen la informació visual. Hi van participar un total de 180 nadons als 6 mesos d’edat, dels quals 75 van ser reavaluats als 18 mesos. Durant la prova, els nadons inicialment es familiaritzaven amb una imatge i, posteriorment, se’ls presentaven simultàniament dues imatges: una de coneguda i una de nova. El sistema registrava el temps de mirada a cadascuna. Mirar més temps la imatge nova, el que es coneix com a “preferència per la novetat”, indica que el nadó reconeix la imatge familiar i presenta una millor memòria de reconeixement. 

«Aquest és el primer estudi que examina la relació entre l’exposició prenatal a la contaminació de l’aire i el neurodesenvolupament infantil utilitzant tècniques de seguiment ocular. Aquest enfocament permet obtenir una mesura objectiva i directa, sense dependre de qüestionaris ni de la interpretació d’adults, fet que ho converteix en una eina adequada per avaluar el desenvolupament cognitiu en els primers mesos de vida», afirma Carmen Peuters, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

L’exposició a la contaminació redueix el rendiment cognitiu

L’anàlisi va revelar que una major exposició prenatal als contaminants atmosfèrics es tradueix en una menor preferència per la novetat en les tasques de memòria visual, fet que indica un menor rendiment cognitiu en els nounats. Les associacions més fortes es van observar per al carboni negre, les PM2.5 i el contingut de coure en les PM2.5. Per a tots els contaminants, les associacions van ser més intenses en els nens que en les nenes, fet que suggereix una possible vulnerabilitat específica segons el sexe.

«Diversos mecanismes biològics poden explicar com l’exposició prenatal a la contaminació de l’aire afecta el neurodesenvolupament. Els contaminants poden travessar la barrera placentària, desencadenant inflamació sistèmica i estrès oxidatiu en el fetus, interferint en el desenvolupament cerebral», assenyala Jordi Sunyer, coordinador del projecte BiSC i autor sènior de l’estudi.

Implicacions per a la salut pública

Aquests resultats se sumen a la creixent evidència que la contaminació de l’aire no només perjudica la salut pulmonar i cardiovascular, sinó que també afecta el neurodesenvolupament. En aquest sentit, un estudi previ del mateix equip va mostrar que l’exposició prenatal a la contaminació s’associa amb canvis en les estructures cerebrals fetals.

«Els nostres resultats indiquen que el període prenatal representa una finestra crítica de vulnerabilitat davant les exposicions ambientals i reforcen la necessitat de polítiques ambientals més estrictes i de mesures específiques per protegir la salut de les dones embarassades i de la infància», subratlla Joan Birulés, investigador de la Universitat de Barcelona i un dels autors de l’estudi.

Referència

Peuters, C., Birulés, J., Galmés, T., Basagaña, X., Dominguez, A., Foraster, M., Gomez-Herrera, L., Gómez-Roig, M. D., Llurba, E., Rivas, I., Sánchez-Galán, J., Bosch, L., Gascon, M., Dadvand, P., & Sunyer, J. Prenatal exposure to air pollution and infant cognitive development using an eye-tracking visual paired-comparison task. Environmental Pollution, 2025. Doi: 10.1016/j.envpol.2025.127496